Brussel·les busca com «immobilitzar» reserves russes per a la reconstrucció d’Ucraïna

El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va assegurar aquest dimecres que Brussel·les està buscant vies per «immobilitzar» uns 300.000 milions d’euros de la reserva del Banc Central de Rússia (BCR), que serviran com a «aval» per garantir que Moscou pagui la reconstrucció d’Ucraïna i indemnitzi les víctimes de la guerra. En una intervenció davant la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior del Parlament Europeu (LIBE), Reynders va parlar de les maneres amb les quals Brussel·les està mirant de garantir que en un futur Rússia financi la reconstrucció d’Ucraïna després de la guerra iniciada per Moscou el febrer de l’any passat i pagui les indemnitzacions corresponents pels danys causats per la invasió.

«Estem examinant diverses maneres per congelar més actius. De moment s’han congelat 23.000 milions» i «hi ha uns 300.000 milions de la reserva del Banc Central de Rússia que no es poden congelar, però els volem immobilitzar. Un bé públic com les reserves russes del banc central podrien servir d’aval, de garantia, però per a béns actius necessitem una condemna abans de procedir al decomís», va explicar el comissari. Va assegurar que ja s’està «confeccionant un registre» a fi de reclamar indemnitzacions per a les víctimes pels danys causats i «caldrà fer gestions a la Haia; primer s’han de reflectir aquests danys i després establir una comissió per decidir el que són danys reals i el que no». «Després, espero que hi hagi fons per indemnitzar i, en aquest context, volem que hi contribueixi Rússia, perquè l’agressió va ser ordenada per Moscou», va advertir.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la guerra més d’un any després de la invasió de Putin

Sánchez i Lula plasmen a Madrid les seves diferències sobre la guerra d’Ucraïna

A la pregunta de si la Unió Europea es podria haver «afanyat més en el camí cap a la rendició de comptes pels crims de guerra que s’estan cometent a Ucraïna, Reynders va recordar que «ja hi va haver cinc condemnes pronunciades a Ucraïna amb el suport de la Unió Europea i diversos països europeus van enviar experts forenses per ajudar la fiscalia general allà a organitzar les investigacions i inculpar els acusats». A més, va explicar que molts estats membres de la UE estan treballant amb aquest objectiu, però «s’ha de tenir en compte que hi ha moltes jurisdiccions implicades de tercers països», tot i que també va recordar que el Tribunal Penal Internacional (TPI) ja ha emès dues ordres de detenció, una de les quals contra el president rus Vladímir Putin, a mitjans de març.

La segona ordre d’arrest que va emetre el TPI va ser contra María Lvova-Belova, comissionada presidencial russa per als Drets del Nen, i totes dues es van argumentar en la presumpta deportació il·legal de nens i el trasllat de zones ocupades d’Ucraïna a Rússia, cosa que es tradueix en un crim de guerra. «És important afanyar-se, evidentment, però és la primera vegada que avancem durant una guerra. De moment, l’agressió s’ha saldat amb la no ocupació per part de Rússia de gran part d’Ucraïna. I estem treballant ja davant aquest teló de fons. No només organitzem les investigacions, sinó que ja hi ha hagut sentències, judicis, i en aquest marc, volem que les víctimes es presentin per poder reclamar reparacions», va afegir Reynders.