Els hotelers demanen protegir més els propietaris en la llei de vivenda per por d’un ‘boom’ de pisos turístics

El Govern prepara una nova llei de vivenda que busca, entre altres aspectes, facilitar l’accés dels ciutadans posant límits a les pujades dels preus dels lloguers, especialment a les zones en què el mercat residencial està tensionat. La proposta de la nova norma pactada pels partits de l’Executiu de coalició amb ERC i EH-Bildu va desencadenar ràpidament les crítiques del sector immobiliari i dels fons d’inversió bolcats en el negoci de la vivenda. Però ara és el sector turístic tradicional el que s’ha llançat a reprovar alguns aspectes de la futura llei.

La Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat) ha entrat en el debat sobre la llei de vivenda reclamant més protecció per als propietaris de cases per evitar que hi hagi un transvasament massiu de vivendes ara dedicades al lloguer residencial que facil el salt al negoci del lloguer turístic. Els hotelers afirmen que és necessari «dotar de més seguretat jurídica» els amos de vivendes perquè les lloguin «amb garantia», i alerta dels «efectes col·laterals» que pot tenir la nova normativa ara en tramitació en l’oferta d’immobles.

I és que la patronal dels hotels afirma que la futura llei, que dona més protecció als inquilins i estableix límits a les pujades dels lloguers, «donarà lloc que molts propietaris de domicilis en zones tensades decideixin abandonar el lloguer residencial i passar-se al format vacacional o temporal de curta estada». L’associació hotelera se suma així a les advertències sobre els efectes indesitjats de la nova llei llançades per Exceltur, el ‘lobby’ que agrupa una trentena de les empreses turístiques espanyoles més grans, entre elles, grans hoteleres.

Asimetria i competència deslleial

En general, les zones residencials més tensades (la futura llei estableix els criteris per ser considerades com a tal, en funció de les pujades de preus en els últims anys i la proporció de la renda mitjana que han de dedicar els veïns a pagar el lloguer o la hipoteca) són les més demanades pels turistes tant a les ciutats com en destinacions més turístiques. I en els últims anys ja s’ha detectat un transvasament notable d’oferta de vivenda de lloguer cap al negoci dels pisos turístics.

«Factors com les condicions actuals de protecció de l’inquilí, la gairebé impossibilitat del desnonament o la limitació de rendes han disminuït ja entorn d’un 12% de mitjana en un any l’oferta de lloguer tradicional a grans ciutats i destinacions i molt més en ciutats tensades», indica la patronal hotelera en un comunicat, que alerta que la situació pot agreujar-se amb la futura llei.

«Aquesta situació no s’arreglarà fins que els propietaris no tinguin una total seguretat jurídica a l’hora de llogar les seves vivendes. El dret a la vivenda no ha de descansar només sobre els propietaris», apunta Jorge Marichal, el president de la patronal dels hotelers, que fins i tot arriba a apuntar que «l’impagament dels inquilins podria solucionar-se amb els fiançaments del Govern i la celeritat més gran en el funcionament de la justícia ordinària» per executar desnonaments.

Cehat reclama al Govern que aprofiti la nova llei per establir unes regles a nivell nacional que assegurin una bona convivència entre els residents i els turistes de vivendes de vacances i allotjaments provisionals. «És necessari fixar una sèrie de regles per evitar la barreja entre els usos dels edificis, que hi hagi entrades separades, que als edificis residencials es fomenti la convivència prohibint l’ús de vivendes ocasionals i que es destinin per a aquest tipus d’allotjaments únicament edificis complets», apunta el president de la patronal.

Els hotelers reclamen que la llei de vivenda inclogui «criteris per facilitar el compliment i l’ordenació de la normativa autonòmica i local de les VUT [vivendes d’ús turístic], subjectes a una plena llibertat de preus», alertant que la futura norma pot agreujar l’«asimetria normativa» entre els allotjaments reglats i els pisos turístics, per l’absència de regulació del lloguer turístic o el seu incompliment a moltes zones de manera generalitzada.

La queixa dels gegants del turisme

La queixa dels gegants del turismeFa mesos que Exceltur, un ‘lobby’ que agrupa una trentena de les companyies més grans del sector turístic (entre elles, grans hoteleres com Meliá, NH, Riu, Iberostar o Palladium), fica pressió al Govern per activar una regulació real contra la proliferació de l’oferta de pisos turístics il·legals. En successius contactes amb l’Executiu han estat reclamant que aprofités la llei de vivenda com a nova carcassa legal per fer complir les normatives de comunitats autònomes i ajuntaments que de facto no es compleixen i amb això posar límit al nou ‘boom’ de vivendes d’ús turístic i evitar la proliferació d’oferta il·legal.

Notícies relacionades

Els fills d’Andic evoquen el seu pare, el "visionari" fundador de Mango

Fira de BCN arriba a un rècord d’ingressos de més de 350 milions

Aquesta setmana Exceltur ja va advertir que el text de la futura llei pactat pel Govern amb els seus socis parlamentaris pot suposar una conversió massiva de pisos ara de lloguer cap al negoci turístic pel límit a les pujades de preus del lloguer tradicional que pretén establir la normativa per a vivendes en zones que considerin tensades, com són els centres de les ciutats, que són on s’ubiquen una bona part dels pisos turístics que s’ofereixen en plataformes ‘online’ com Airbnb, Vrbo o Booking.com.

Exceltur estava demanant a l’Executiu utilitzar la llei de vivenda (o aprovar un o diversos decrets ad hoc) per establir un règim jurídic específic de les vivendes d’ús turístic i dels seus contractes, establir obligacions a les plataformes ‘online’ per evitar que puguin comercialitzar allotjaments il·legals i donar més poder a les comunitats de propietaris per posar límit al fenomen. Una nova carcassa legal estatal per donar cobertura i que permetés complir de manera efectiva les normatives municipals i autonòmiques que ja busquen posar límit a l’expansió dels pisos turístics no reglats, i que a la pràctica no s’estan complint.