Pere Navarro (Consorci de la Zona Franca): «La banca no ha estat a l’altura en la crisi de Nissan»

En el traspàs formal de claus de l’altre dia vostè va reconèixer que més d’una nit se l’havien passat sense dormir a la recerca del successor de Nissan. ¿Per què ha trigat tant i ha acumulat tants retards el procés si els terrenys eren tan atractius?

Els terrenys eren tan atractius... però per a la logística. No per al que hem acabat fent. Sempre hem volgut garantir que es recuperaven els llocs de treball perduts amb el tancament de Nissan, que va generar una crisi social de primer nivell i una de les crisis industrials més grans que ha viscut aquest país. I per a això era imprescindible que part dels terrenys es dediquessin a un ús industrial, preferentment vinculat amb l’automoció i amb l’automoció elèctrica.  

Ofertes llavors per a un ús únicament logístic no li van faltar, ¿no?

El dia després que Nissan anunciés el seu tancament ja teníem una oferta a sobre de la taula de dues empreses logístiques per instal·lar-se allà. Vam passar moltes nits sense dormir perquè per moments vam veure que no podríem encaixar totes les peces. Teníem una crisi social molt potent, uns terrenys molt ben ubicats i no vèiem com quadrar una cosa amb l’altra. 

Però ofertes per a usos industrials també van transcendir, com la gigafactoria de bateries de LG Energy o el fabricant xinès d’automòbils Great Wall Motors. 

El projecte ni cabia a la superfície disponible, ni tampoc generava tants llocs de treball. No era una solució. I sobre Great Wall... van venir amb una actitud que semblava que ens estiguessin fent un favor i reclamant totes les ajudes públiques del món i més enllà. Tampoc quadrava per espai el seu projecte amb el terreny disponible. Finalment, segons la meva opinió, per sort no van venir. 

Hi ha qui diu que l’interès de Great Wall Motors no era tan sòlid i que des de l’Administració es va inflar aquesta expectativa.

Per moments era difícil saber què és el que volien. Sincerament crec que tenien interès a instal·lar-se. ¿Van fer una proposta prou seriosa per a això? Probablement no.   

En aquest ball de candidats va arribar a figurar un centre de manteniment de tancs. Finalment a una multinacional com Nissan la substituirà una marca acabada de crear i sense experiència en la fabricació industrial de vehicles. ¿Per què no hi ha hagut candidats interessats amb més experiència? 

Perquè aquests candidats no van aparèixer. Em consta que tant el Ministeri d’Indústria, com la Generalitat, la van buscar, però no els van trobar. ¿Per què? Això ja ho desconec. Sí que va arribar Silence, una empresa consolidada i amb mercat, però que necessitava d’una porció menor del terreny que deixava Nissan. I a partir d’allà apareix el D-Hub, que fa una proposta interessant, però que requereix un finançament que no té. Llavors vam decidir que la manera de desencallar-ho tot és a través d’un concurs públic, rigorós i totalment transparent.

¿Té constància de si algú ha presentat o preveu presentar una impugnació contra el procés públic? ¿Tem que pugui passar? Hi va haver qui va parlar d’«esperpent» i va insinuar que estava manipulat.

Les garanties jurídiques i la transparència han sigut totals. El plec del concurs va estar disponible perquè ho veiés i es presentés qui volgués. Una altra cosa és que n’hi hagi alguns que no els agradi el resultat. Això ja són opinions. Tot el procés, a més, està avalat per la presència de les administracions, els sindicats i la mateixa Nissan.

El D-Hub arriba amb l’aval de les administracions, però quan els bancs van haver de confiar-li diners la majoria es va desmarcar. ¿Per què la ciutadania hauria de confiar en la seva solvència?

Els bancs haurien de ser més sensibles amb moltes coses i una és aquesta. No han estat a l’altura. I no és que hagin tingut grans pèrdues aquest any, que jo sàpiga. Aquesta crisi era molt important i hauríem desitjat que no s’haguessin posat tan de perfil. Es van haver de fer moltes gestions durant el perte... que ja estava concedit. I els pertes no s’adjudiquen a la lleugera, la solvència de tot estava molt estudiada. Alguns bancs van actuar millor que d’altres, però en general ens hauria agradat més implicació.

Una comissió de reindustrialització com la que ha gestionat el cas Nissan no havia existit fins ara. ¿Creu que ha sigut exemplar de cara a futurs tancaments?

Vam començar tots els actors –Ministeri, Generalitat, sindicats, Nissan i el Consorci– mirant-nos de reüll i al final ens vam convèncer que remàvem en la mateixa direcció. Part de l’èxit ha sigut justament aquest. Persones com Raül Blanco [exsecretari general d’Indústria] o Albert Castellanos [secretari d’Empresa de la Generalitat] han treballat dia, tarda i nit. Els sindicats –USOC, CCOO, UGT i CGT– han tingut una actitud molt responsable. No sé si farem un manual de tot això, però entre tots hem fet política de veritat, de la que resol els problemes de la gent. 

Notícies relacionades

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Endesa vol «seguretat jurídica» davant l’oposició a les renovables

¿Quin paper jugarà a partir d’ara el CZFB en el procés de reindustrialització?

El paper del Consorci no es limita a una sola parcel·la. Aquí on som [el DFactory] forma part de la reindustrialització. Tenim més de 30 empreses, totes d’indústria 4.0 dedicades a la robòtica, impressió 3D, internet de les coses, intel·ligència artificial..., que treballen des de fa més d’un any i que generen activitat i ocupació industrial. Demà se n’instal·la una de nova, Stratasys [fabricant nord-americà de peces d’impressió 3D sota demanda]. Tota aquesta galàxia industrial la mirarem de connectar amb el D-Hub.