Mor Pedro Solbes, vicepresident del Govern de Zapatero, als 80 anys

Pedro Solbes ha mort als 80 anys. Qui va ser vicepresident econòmic durant del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero ha mort a conseqüència d’un càncer de fetge.

L’economista Pedro Solbes va tenir una àmplia trajectòria en llocs de responsabilitat política. Va ser secretari d’Estat per a la Unió Europea en els temps de l’adhesió d’Espanya a la UE i, després, ministre d’Agricultura i d’Economia en els governs de Felipe González. També va exercir com a comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris entre 1990 i el 2004.

La seva responsabilitat política més alta va arribar amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern. El dirigent socialista el va nomenar el 2004 vicepresident econòmic i ministre d’Economia, càrrecs que va exercir fins al 2009.

Qüestionat per la seva resposta a la gran crisi del 2008

Solbes va ser molt qüestionat per la seva resposta a la gran recessió que va esclatar el 2008, sobretot pel seu paper en la campanya de les eleccions generals d’aquell any, en la qual es va resistir a pronunciar la paraula «crisi».

Anys més tard va reconèixer que el seu Govern va fallar en la gestió de la situació. «Ens vam equivocar en bastantes coses», va admetre sense criticar Zapatero, a qui va presentar la seva dimissió en plena recessió per les seves «diferències importants» sobre com fer-hi front.

Notícies relacionades

Pedro Solbes: «Que la pesseta sigui cosa del passat és un èxit total»

Pedro Solbes: "Sóc responsable d'errors i demano disculpes"

Solbes va explicar que hauria d’haver sigut «més valent» a l’hora d’aconseguir uns superàvits pressupostaris més amplis i en la reforma de les caixes d’estalvi, a més de reconèixer que es va equivocar «totalment» en les seves previsions econòmiques, en no aturar el dèficit exterior i en no retallar el deute encara més (del 36% del PIB el va reduir al 10%).

En canvi, va restar importància que el Govern parlés de desacceleració en lloc de crisi entre febrer i juny del 2008 amb l’argument de «les dues tesis eren vàlides».