Reforma de les pensions: els salaris de més de 6.700 euros al mes pagaran un recàrrec especial

El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha introduït un sistema de trams per augmentar les cotitzacions dels salaris més alts, aplicant el principi d’‘a més salari, més contribució’ i amb els nous ingressos costejar les futures pensions. És per això que als sous superiors als 6.743,25 euros mensuals (o 80.919 euros anuals), és a dir, que superen en més del 50% l’actual base màxima, se’ls aplicarà un recàrrec especial a partir del 2025. Aquesta és una de les novetats d’última hora que han quedat incloses en la reforma de les pensions que persegueix apuntalar els ingressos del sistema públic per resistir la jubilació de la generació dels ‘baby boomers’, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. 

El reial decret aprovat aquest dijous pel Govern en el seu Consell de Ministres incorpora un paquet de noves cotitzacions que majoritàriament recauen sobre les empreses i que es focalitzen a gravar les nòmines més altes. L’objectiu és que, d’una manera o una altra, les companyies cotitzin per la integritat dels salaris dels treballadors, una cosa que fins ara no passava, ja que a partir d’un límit –batejat com a base màxima– deixaven d’aportar. I per això ha creat una «taxa de solidaritat», amb què gravar la part del salari que queda per sobre de la base màxima.

Inicialment la proposta que Escrivá va traslladar a la patronal i els sindicats va ser un recàrrec d’un 1% que començaria a regir a partir del 2025 i que aniria augmentant progressivament fins al 6% el 2050, quan està previst que hi hagi la màxima pressió sobre el sistema públic, ja que tots els ‘baby boomers’ ja estaran jubilats, les generacions posteriors seran menors en nombre i això complicarà que costegin les seves prestacions. 

No obstant, entre aquesta primera proposta i el text que finalment ha aprovat el Consell de Ministres la configuració de la ‘taxa de solidaritat’ ha canviat. Continua sent progressiva, però ara passa a estar estructurada per trams. El 2025, els salaris que estiguin un 10% per sobre de la base màxima hauran de pagar un recàrrec sobre el sou que no cotitza del 0,92%. Els que estiguin entre un 10% i un 50% per sobre de la base màxima pagaran un recàrrec de l’1%. I els que estiguin per sobre del 50%, de l’1,17%. I això anirà escalant progressivament fins arribar al 2050 amb un 5,5%, 6% i 7%, respectivament. El repartiment tindrà una proporció de 5 punts a càrrec de l’empresa i 1 a càrrec del treballador.

120.000 milions per a la guardiola de les pensions

Notícies relacionades

Així canvien les pensions: claus de la nova reforma

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Més pressió sobre els salaris més alts que s’afegeix a la pujada de les bases màximes, d’acord amb l’1, 2 punts cada any, a més del que pugi la inflació, i a la cotització generalitzada entre tots els treballadors, tinguin el sou que tinguin, que representa el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). Aquest últim, que per a un sou de 2.000 euros ja representa avui 10 euros menys a la butxaca cada mes, perquè van a la Seguretat Social. I a partir del 2029 aquesta quota es duplicarà i el mateix salari cotitzarà 20 euros més al mes. Amb aquesta cotització, Escrivá preveu acumular 120.000 milions d’euros en la guardiola de les pensions el 2040. 

Aquesta pressió via més cotitzacions socials és el principal motiu pel qual la patronal CEOE ha decidit desmarcar-se de la reforma i manifestar el seu «rotund rebuig». A Espanya hi ha actualment al voltant d’1,2 milions de treballadors amb sous per sobre de l’actual base màxima. I es concentren en empreses tecnològiques, consultores, banca o certs perfils industrials. L’impacte entre les pimes s’espera que sigui menor que entre la gran empresa.