El Suprem condemna una empresa a indemnitzar amb 48.232 euros per retardar 10 dies el pagament de les nòmines

Més d’un any cobrant la nòmina amb una mica més de deu dies de retard. El Tribunal Suprem ho considera de prou gravetat per declarar extingit el contracte de treball i condemna una empresa a indemnitzar amb 48.232,73 euros el treballador que va patir aquests retards, alhora que consolida jurisprudència sobre aquest assumpte.

La resolució, que té data del 10 de gener i a la qual ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, resol de manera contrària al criteri establert inicialment pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va entendre que la mitjana de retard en el cobrament de les nòmines no era excessiva i es podria considerar perfectament previsible tenint en compte les dificultats econòmiques de l’empresa

El cas concret resolt en aquesta sentència, la ponent de la qual ha sigut la magistrada Concepción Rosario Ureste, correspon a un treballador que prestava serveis en una empresa d’instal·lació de maquinària industrial des del 2007, amb un sou brut de 2.624,47 euros al mes.

L’empleat va experimentar retards en el pagament de la nòmina de l’abril del 2019 al març del 2020, que és quan va interposar la demanda. La sentència de l’alt tribunal va donar per provat que la mitjana de retard era de 10 dies i mig i que, en un moment concret, l’abonament del salari de l’abril del 2019 es va efectuar en dos pagaments, el 20 de maig i el 31 de maig del 2019.

Després de perdre el litigi tant al Jutjat Social número 15 de Madrid com al Tribunal Superior, la defensa del treballador va plantejar un recurs per a unificació de doctrina davant el Suprem sobre si el retard en el pagament del salari té prou gravetat per justificar la resolució indemnitzada del seu contracte de treball, una cosa contemplada a l’article 50.1.b) de l’Estatut dels Treballadors. Va al·legar per a això l’aplicació per l’alt tribunal de la doctrina establerta en una sentència de l’any 2008 que havia analitzat un cas similar.

En aquesta ocasió, el Suprem va estudiar el retard en el pagament del salari d’una empresa concursada i va establir el criteri objectiu en la interpretació de la causa extintiva de l’article 50.1.b de l’Estatut al marge de la culpabilitat de l’empresari, per concloure que si els retards té prou gravetat poden ser considerats la causa d’extinció del contracte de treball, cosa que dona lloc, llavors, a la indemnització reclamada.

Deure «essencial» de l’empresari

Notícies relacionades

¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés

L’‘arquitecte’ d’un gegant energètic mundial

Aquests arguments són atesos per la Sala Quarta del Suprem, que estableix que en aquest cas concret, i durant un any, l’ocupador «no ha complert el deure essencial establert a l’Estatut dels Treballadors», un lapse «que s’evidencia de prou gravetat en si mateix –no és esporàdic sinó reiterat en el temps–, i que finalment ha abocat a un abonament fraccionat amb un retard més gran en el cas del salari corresponent al mes d’abril del 2019, abundant en l’esmentada gravetat».

Per a la Sala Social de l’alt tribunal, l’ocupador «no té la facultat unilateral de modular o condicionar el compliment de l’obligació d’abonament puntual del salari» i per això estima el recurs, coincidint amb el criteri del Ministeri Fiscal.