Reforma elèctrica

Brussel·les advoca per preus fixos d’electricitat per protegir els consumidors de l’alta volatilitat

La Comissió Europea ultima la proposta de reforma del mercat elèctric que presentarà el pròxim 16 de març

Brussel·les advoca per preus fixos d’electricitat per protegir els consumidors de l’alta volatilitat

EFE / OLIVIER HOSLET

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La Comissió Europea ja ultima la proposta amb què aspira a reformar el mercat elèctric europeu per limitar l’«excessiu impacte» del gas en la fixació del preu de l’electricitat, adaptar la seva configuració a la nova realitat que viu la UE després de la greu crisi energètica de l’últim any provocada per la guerra de Rússia i impulsar el desenvolupament d’energies renovables. El pla, que si no hi ha canvis d’última hora serà presentat el pròxim 16 de març, advoca per garantir preus fixos per protegir els consumidors de l’elevada volatilitat així com contractes a llarg termini i més estables per garantir la competitivitat de la indústria europea tot i que sense renunciar al model de fixació de preus marginal perquè «proporciona els senyals de preus adequats».

«El reflex dels preus a curt termini a les factures dels consumidors va provocar una crisi de preus en què les factures energètiques de molts consumidors es van triplicar o van quadruplicar, fins i tot quan els costos de l’energia eòlica i solar estaven disminuint [...] Per això, la proposta inclou una sèrie de mesures destinades a crear un amortidor entre els mercats a curt termini i les factures d’electricitat pagades pels consumidors», assenyala l’esborrany que ultima la Comissió. En particular, apunta Brussel·les, incentivant la contractació a llarg termini, integrant millor les energies renovables als contractes a curt termini i capacitant i protegint els consumidors. 

Per millorar la protecció d’aquests, la proposta estableix el dret dels consumidors a preus fixos, contractes múltiples i una informació més clara. «Els consumidors han de tenir sempre la possibilitat d’optar per un contracte assequible de preu fix i durada determinada, i els proveïdors no han de modificar unilateralment les condicions abans que expiri l’esmentat contracte», assenyala el document que sosté que d’aquesta manera els consumidors amb aversió al risc «podran fixar preus segurs a llarg termini per evitar sorpreses, i/o optar per contractes de preus dinàmics amb els proveïdors si desitgen aprofitar la variabilitat dels preus per utilitzar l’electricitat quan sigui més barata».

Preus regulats en crisi

Brussel·les també planteja facilitar l’accés dels consumidors domèstics i de les pimes a preus detallistes regulats en cas de crisi i estabilitzar la indústria exigint als proveïdors que facin un esforç més gran per protegir dels pics de preus, fent un ús de contractes més gran a futur amb els generadors i exigint als estats membre que estableixin un règim de proveïdor d’últim recurs. A més, advoca per donar més poder als consumidors al crear el dret a compartir directament l’energia renovable (autoconsum), sense necessitat de crear comunitats energètiques, per exemple «compartint l’excedent d’energia solar del terrat amb un veí» cosa que, segons Brussel·les, podria millorar l’ús que es fa de l’energia renovable de baix cost i proporcionar un accés més gran a l’ús directe d’aquesta per als consumidors que de cap altra manera no hi tindrien accés. 

Quant a les mesures per millorar la competitivitat de la indústria europea i protegir-la de la volatilitat de preus, Brussel·les aposta per crear un marc estable i fomentar els contractes a llarg termini. Actualment, els acords de compra d’electricitat –contractes privats a llarg termini entre un generador (d’energies renovables o baixes emissions de carboni) i un consumidor– només estan disponibles per als grans consumidors d’energia en molt pocs estats membre. Això, segons la Comissió, suposa un obstacle que els estats membre haurien d’esquivar utilitzant instruments financers com garanties estatals per assegurar que estan coberts davant qualsevol risc. Per fomentar encara més aquest tipus d’acords també suggereix permetre que els promotors de projectes d’energies renovables que participin en una licitació pública (subhastes) reservin una part de l’energia generada per a la seva venda a través dels acords de compra.

Notícies relacionades

L’esborrany de la proposta, que encara ha de ser aprovada pel col·legi de comissaris i pot ser objecte de canvis, també contempla els anomenats «contractes per diferència» en els quals els governs poden garantir als inversors en projectes energètics amb baixes emissions de carboni un preu fix, amb mínim i un màxim, de manera que qualsevol ingrés que superi el límit es torni. Aquests últims només serien per a les «noves inversions» en renovables (eòlica, solar, geotèrmia i hidràulica) i nuclear, però no com proposava Espanya per a instal·lacions antigues.

Millorant els mercats de contractes a llarg termini la Comissió Europea espera complir un altre dels objectius de la reforma: impulsar la inversió en energies renovables, una peça clau per reduir l’ús de combustibles fòssils. «Els acords de compra d’electricitat i els contractes per diferències no només ofereixen preus estables als consumidors, sinó que també proporcionen ingressos fiables als proveïdors d’energies renovables. Això disminueix el seu risc financer i redueix en gran manera el seu cost de capital», argumenta la Comissió sobre un «cercle virtuós» que ajudarà a reduir costos i impulsar la demanda d’energies renovables. La proposta també planteja la creació de mecanismes de gestió de la demanda –remuneració a determinats consumidors perquè estiguin disponibles quan sigui necessari– per reduir les puntes de consum en determinades hores del dia i exigeix als estats membre que avaluïn les seves necessitats de flexibilitat del sistema elèctric, estableixin objectius per satisfer-les i introdueixin noves opcions de sistemes de suport a la flexibilitat.