Fiscalitat

¿Quin avantatge fiscal pot obtenir Ferrovial a Holanda?

El règim fiscal dels Països Baixos pot arribar a permetre la pràctica tributació zero dels beneficis

¿Quin avantatge fiscal pot obtenir Ferrovial a Holanda?
4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Els representants de Ferrovial insisteixen que no hi ha una motivació fiscal en la seva decisió de traslladar la seva seu d’Espanya als País Baixos. Insisteixen que el motiu no és estalviar el pagament d’impostos a Espanya ni buscar una tributació més tova a Holanda i xifren en una petita reducció, d’entre l’1% i el 2%, la reducció de la càrrega impositiva que li pot reportar la decisió de traslladar la seu. Hi ha qui desconfia d’aquest argument: «Pot ser que ara sigui així, però parlem d'aquí a un parell d’anys», suggereix un expert en fiscalitat internacional que sospita que és evident que existeix una motivació fiscal després de la decisió de Ferrovial. 

Dividends exempts


Un dels atractius fiscals que ofereix el règim fiscal dels Països Baixos és que la repatriació de dividends o el cobrament de dividends, cànons o ‘royalties’ està exempt de tributació. A Espanya el règim era similar fins que en els Pressupostos de l’Estat del 2021 el Govern va decidir limitar l’exempció al 95% dels beneficis repatriats procedents de filials a l’estranger. A Espanya, doncs, tributa en l’impost de societats el 5% del dividend repatriat. Al traslladar la seva seu (hòlding) als Països Baixos, Ferrovial podrà estalviar-se aquesta tributació. Una anàlisi de Banc Sabadell xifra en uns 40 milions l’estalvi fiscal que podria aconseguir Ferrovial per aquesta via.


‘Tax rulings’: Acords fiscals privats

L’impost de societats tampoc és gaire diferent entre Espanya i Holanda. En tots dos casos, el tipus general se situa en el 25% . Sota aquest percentatge tributen els beneficis obtinguts per la societat dins i fora dels Països Baixos. La principal diferència és que a Holanda l’administració tributària es presta a acords bilaterals amb grans contribuents individuals (’tax rulings’) que, a la pràctica, poden permetre una àmplia desfiscalització dels beneficis, segons explica José María Peláez, inspector d’Hisenda de l’Estat i expert en fiscalitat internacional. De ‘tax rulings’ n’existeixen a gairebé tots els països de la Unió Europea, la diferència entre els existents en països com Holanda o Luxemburg és que poden arribar a la pràctica desfiscalització, com es va posar de manifest al seu dia amb l’escàndol ‘luxleak’ en el qual es van veure involucrades més de 300 multinacionals. Tot i que arran d’aquell escàndol la Comissió Europea es va imposar vigilar els acords que poguessin emmascarar ajudes d’Estat encobertes, el cert és que, segons Peláez, amb prou feines s’han aconseguit avançar: «És una autèntica vergonya que dins de la UE hi hagi veritables paradisos fiscals que permeten fer planificacions fiscals agressives per deixar de pagar impostos no només a Europa, sinó a nivell mundial».

El sandvitx holandès

A més de no fer tributar els rendiments financers provinents de l’exterior i de permetre pactar acords privats amb l’administració per reduir al mínim la fiscalitat, els Països Baixos ofereixen als seus contribuents la possibilitat de l’anomenat ‘sandvitx holandès’. Segons l’inspector d’Hisenda José María Peláez, l’administració dels Països Baixos permet als seus contribuents derivar les seves bases imposables al paradís fiscal de les Antilles Holandeses, previ pagament d’un peatge simbòlic, que pot no arribar ni a l’1%. El ‘sandvitx holandès’ té el seu complement en l’anomenat ‘doble irlandès’, una regulació que permet a les societats ubicades a Irlanda derivar els seus beneficis al paradís fiscal de les Bermudes Britàniques. Existeixen despatxos fiscalistes que generen planificacions capaces de combinar el ‘doble irlandès’ amb el ‘sandvitx holandès’ per arribar a la tributació nul·la dels beneficis, explica Peláez. Són aquestes pràctiques les que han portat l’OCDE a impulsar iniciatives com les anomenades ‘pilar 1’ i ‘pilar 2’ perquè les multinacionals tributin de manera proporcional als països on fan negoci i per fixar un tipus mínim de gravamen efectiu del 15% en tots els estats.

Pol d’atracció d’empreses

Amb aquest esquema de regulació fiscal no és estrany que, de les 100 companyies més grans del món, 91 d’aquestes tinguin a Holanda la seva seu fiscal o una sucursal principal. Després de tenir durant anys filials als Països Baixos, Ferrovial ha decidit ara fer un salt qualitatiu i residenciar allà, no les seves filials, sinó la matriu d’aquestes. Segons l’últim informe d’Oxfam Intermón sobre la presència d’empreses espanyoles en paradisos fiscals o territoris de baixa tributació, les 35 companyies de l’Ibex disposaven de 88 filials als Països Baixos el 2021. Destaquen, pel seu número les filials a Holanda de Repsol (20), Inditex (12), Meliá Hoteles (8), Ferrovial (7), Telefónica (7), Santander (6) i BBVA (5). No vol dir que aquestes filials s’utilitzin per defraudar impostos però, segons l’anàlisi d’Oxfam Intermón, sí que permeten eludir el seu pagament en alguna mesura. L’atracció de seus per part d’Holanda és tal que hi ha hagut anys en què el 40% de la inversió estrangera a Espanya ha arribat canalitzada des dels Països Baixos.