Les claus del desafiament entre Espanya i França sobre l’hidrogen que ha esquitxat l’hidroducte de Barcelona

Aquesta setmana França ha condicionat la construcció d’aquest hidroducte al fet que el flux vagi en tots dos sentits, des d’Espanya cap a Alemanya i viceversa. «Hi ha maneres d’expressar-se que no m’agraden. Però França ha dit que es comprometia amb aquest tub. Si ha canviat d’opinió, que ho digui; tot i que no tinc la impressió que hagi canviat d’opinió, honestament», deia Ribera dimarts després de les preguntes dels periodistes al final d’un fòrum energètic organitzat per l’IESE. L’ambaixador francès li va respondre divendres amb un tuit que després va esborrar: «A nosaltres tampoc ens agraden algunes maneres d’expressar-se de la vicepresidenta tercera del Govern espanyol».

¿Per què ha sorgit la polèmica?

Aquest dilluns, la Comissió Europea obria una petita porta per considerar renovable l’hidrogen nuclear francès amb la seva proposta d’acte delegat –que ha de ser aprovada o rebutjada pel Parlament Europeu i el Consell, però sense possibilitat de modificació– sobre hidrogen verd en la qual s’estableixen els criteris que defineixen aquesta tecnologia. La norma estableix com a excepció que l’hidrogen produït a partir d’un mix energètic que emeti menys de 18 grams de CO2 per megawatt produït –una cosa que només compleixen Suècia i França– serà etiquetat com a ‘verd’, com França demanava.

¿Això implica que l’hidrogen nuclear és renovable?

No. La proposta comunitària fa una excepció concreta cap al cas francès al permetre-li produir renovables a través de la seva xarxa elèctrica (on la major part del seu mix energètic és nuclear), però l’obliga per fer-ho a firmar acords de compravenda d’energia (ppa) renovables per una quantitat equivalent. És a dir, haurà de construir renovables en la mateixa quantia. A més, produir hidrogen directament a partir d’una connexió amb una central nuclear (el denominat hidrogen rosa) no es considera hidrogen verd.

¿Què li sembla a Espanya aquesta decisió de Brussel·les?

Malament. Però un mal menor. «És raonable ser pragmàtics i que l’hidrogen ‘low carbon’ tingui cabuda com a tal. Crec que no obstant és més discutible qualificar com a renovable el que no ho és perquè això perverteix i distorsiona una cosa que és fonamental per al futur del sistema energètic. Però estem obrint el debat ara», deia la vicepresidenta sobre la decisió de Brussel·les. La clau és el que passi en la directiva sobre energies renovables que s’ha d’aprovar en els pròxims mesos perquè igualar les instal·lacions eòliques i solars amb les nuclears a l’hora de produir hidrogen verd promocionaria les nuclears per sobre de les renovables i faria perillar les inversions en les últimes.

¿Espanya és contrària que França produeixi hidrogen nuclear?

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

No. «França aspira a produir hidrogen amb centrals nuclears. Mai ho ha amagat. I a nosaltres això ens sembla raonable», explicava Ribera dimarts. Dit això, la vicepresidenta afegia que aquesta mena d’hidrogen «ha de trobar espai en la regulació d’hidrogen i en la directiva de gas», però no ser qualificat com a renovable. El Govern espanyol, de fet, no es nega a fer que hidrogen renovable i nuclear puguin compartir infraestructura, fluir pel mateix hidroducte, però establint la diferència entre l’un i l’altre.

¿L’hidroducte entre Barcelona i Marsella depèn del que es decideixi sobre aquesta etiqueta?

«No respecte a Espanya. Hem d’estar tranquils. Que França estigui enviant senyals en aquests moments una mica estranys en context de negociació forma part del que cadascú tria com a eines de negociació», responia la vicepresidenta mateixa. Espanya ha dit sempre que el plantejament és el d’exportar hidrogen des de la península Ibèrica al nord d’Europa i només ho farà amb hidrogen verd. Però el projecte encara està en fase d’estudi tècnic.