Espanya manté Gibraltar en la llista de paradisos fiscals enmig de les negociacions del Tractat

Gibraltar continua sent per a Espanya un paradís fiscal. El Ministeri d’Hisenda ha aprovat l’ordre per la qual es determinen «els països i territoris, així com els règims fiscals perjudicials, que tenen la consideració de jurisdiccions no cooperatives». Un any més, hi ha la colònia britànica, que no apareix per contra en la llista de la Unió Europea del mes d’octubre passat. La denominació es produeix enmig de les negociacions diplomàtiques per aconseguir un acord per fer caure el Reixat que separa Gibraltar de la Península i definir l’encaix del territori a la Unió Europea després de la sortida del Regne Unit. I a quatre setmanes que es compleixi el termini de dos anys que Espanya es donava per aixecar la qualificació, si Gibraltar complia el compromís d’intercanvi d’informació fiscal subscrit amb Londres.

L’ordre d’avui actualitza l’anomenada llista de «paradisos fiscals» com demana la llei del 2021 de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. Aquest text recollia l’actualització de la llista de paradisos fiscals partint dels nous paràmetres de la UE i l’OCDE, apunten des d’Hisenda, tot i que això no implica que les llistes hagin de coincidir amb la que elabora Brussel·les. La Unió Europea ja no considera Gibraltar paradís fiscal. També recorda la Hisenda espanyola que les actuacions de lluita contra el frau fiscal formen part dels requisits per rebre les ajudes europees, en concret del component 27 del Pla de Recuperació.

La nova llista es coneix a tan sols un mes que es compleixin dos anys de la firma de l’acord d’intercanvi d’informació fiscal i doble imposició entre el Regne Unit i Espanya sobre Gibraltar, que havia de servir com a base per treure el territori del grup dels que no cooperen fiscalment.

«L’aplicació efectiva d’aquest acord és la base per a l’exclusió de Gibraltar de la llista de paradisos fiscals», es llegeix en una carta que va enviar el llavors secretari d’Estat de la Unió Europea, Juan González-Barba, a l’ambaixador britànic a Espanya, Hugh Elliott. «Per a aquest supòsit Espanya adoptarà les mesures pertinents dins del marc legal actual perquè Gibraltar no sigui considerat paradís fiscal dins de la legislació espanyola dins dels dos anys des que entri en vigor el present acord [13 de març del 2021]», seguia la missiva, llegida pel «ministre principal» llanito, Fabián Picardo, en el seu Parlament, segons la transcripció a què ha tingut accés aquest diari.

Depuració de la llista de paradisos fiscals

Es dona la circumstància que la d’avui és la primera depuració completa de la llista, que es va crear el 1991. Han sortit 18 territoris o països (entre ells els Emirats Àrabs Units, residència del rei Joan Carles) i s’assenyala a 24 més.

Tot i que Brussel·les sí que ha tret Gibraltar de la seva llista, el Grup d’Acció Financera Internacional (creat pel G8 per combatre el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme) el manté com a jurisdicció «sota monitoratge creixent» per solucionar les «deficiències en els seus règims fiscals contra el blanqueig de diners». Des de l’acord d’alt nivell amb la institució el juny del 2022, el territori «ha fet progressos» però encara ha d’implementar certes polítiques contra el frau fiscal.

La Unió Europea i el Regne Unit negocien des de fa dos anys per posar negre sobre blanc l’Acord de Nit de Cap d’Any entre Londres i Madrid, que pretén resoldre les qüestions pendents sobre Gibraltar després de la sortida de la seva metròpoli de la UE. Després de dotze rondes, en les quals han sigut presents també Espanya i Gibraltar, no s’ha aconseguit solucionar els principals esculls del Tractat, a saber: la presència d’agents espanyols al port i aeroport de Gibraltar per realitzar el control de duanes i de persones que entren en l’espai Schengen europeu; la qüestió de les instal·lacions i el personal militar britànic que entren i surten de Gibraltar; el contraban de tabac o les mateixes qüestions fiscals.

A finals de l’any passat, les converses estaven a prop de descarrilar, com va explicar aquest diari. El Ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va apuntar que Espanya ja havia presentat la seva proposta de Tractat i que era cosa del Regne Unit acceptar-lo o no. Fa uns dies es van reprendre les negociacions, de moment sense resultat conegut.

Altres territoris britànics sota la lupa

La llista de regions que Hisenda considera «jurisdiccions no cooperatives i règims fiscals perjudicials» inclou 24 territoris. La majoria dels països i territoris inclosos són illes o petits arxipèlags repartits per diferents continents. Molts, a més, són territoris que pertanyen a països com el Regne Unit o els Estats Units o estats insulars d’Oceania.

Notícies relacionades

El turisme voreja els tres milions d’afiliats al juliol després de créixer 2,9%

El deute públic puja al 103,4% del PIB i arriba a un rècord de quasi 1,7 bilions

Entre els territoris, destaca també Bahrain, un dels regnes del golf Pèrsic i únic país àrab present en la classificació d’Hisenda.

La llei aprovada el 2021 de prevenció contra el frau fiscal va ampliar les característiques necessàries per considerar un territori un paradís fiscal. Així, a més de la transparència i intercanvi d’informació, es demana que també hi hagi equitat fiscal, «identificant aquells països i territoris caracteritzats per facilitar l’existència de societats extraterritorials dirigides a l’atracció de beneficis sense activitat econòmica real o per l’existència de baixa o nul·la tributació», tal com assenyalen des d’Hisenda.