Diverses entitats empresarials s’uneixen per reclamar la quota basca per a Catalunya

Està previst que aquestes organitzacions presentin un manifest divendres vinent per «denunciar la impossibilitat d’assegurar el benestar social i la competitivitat del país amb els recursos públics actuals i reclamar la gestió de tots els recursos econòmics generats a Catalunya».

Per a aquesta reclamació es basen en un informe elaborat pel grup Economistes del Benestar, que xifra «la falta d’equitat en la distribució de recursos públics». Alhora es compara el model de finançament català amb el sistema foral del País Basc. L’estudi destaca que Catalunya pateix «un dèficit fiscal» equivalent al 8% del seu producte interior brut (PIB) des de 1986 i que «disposaria d’uns 20.000 milions d’euros més en el seu pressupost si disposés d’un sistema com el basc i el navarrès».

Balances fiscals

Les dades del grup d’economistes s’assemblen a les conclusions de l’estudi sobre balances fiscals. El més recent, presentat el setembre passat amb Jaume Giró encara com a conseller d’Economia, i que establia que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat es va elevar fins als 20.196 milions d’euros el 2019, un 8,5% del PIB. L’informe de la Conselleria va estar assessorat per experts. En tot cas van destacar que es tractava d’«una estimació», ja que que des del 2016 l’Estat no ha remès informació a les autonomies per calcular les balances fiscals.

En el grup d’economistes que ha elaborat l’estudi que es presentarà divendres hi haAlbert Carreras, que va ser número dos d’Andreu Mas-Colell al capdavant de la Conselleria d’Economia; Joan B. Casas, que va ser degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Francesc Raventós, que va ser tinent d’alcaldia a Bardelona; l’actual secretària d’Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa; i l’expresident de Ferrocarrils de la Generalitat i exsecretari de Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font.

Notícies relacionades

El dia que Pujol va dir 'no' al concert econòmic

Quatre claus per explicar el 16.000 de l’Ibex

Entre les organitzacions convocants de l’acte de divendres destaca el ‘lobby’ FemCat, que agrupa empresaris i directius pròxims a les tesis sobiranistes o la Cambra de Barcelona, de majoria independentista i presidida per Mònica Roca; però també Pimec, el president del qual Antoni Cañete, es va imposar en les últimes eleccions a la candidatura secessionista que va encapçalar Pere Barrios. Cecot, per la seva banda, passa per ser una de les organitzacions amb més sensibilitat nacionalista de Foment, en la qual el seu president, Xavier Panès, ocupa una vicepresidència.

Es dona la circumstància que al seu dia l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va renunciar fa més de 40 anys al concert econòmic, segons va explicar el va ser conseller d’Economia del govern basc, Pedro Luis Iriarte, en un llibre.