Espanya demana la reforma urgent del mercat elèctric per impulsar la competitivitat a la UE

El debat sobre els subsidis verds dels Estats Units i la llei de reducció de la inflació (IRA en les seves sigles en anglès), la revisió de les ajudes d’Estat europees i com impulsar la competitivitat de la indústria del Vell Continent s’anima. En dues setmanes es reuneixen els líders de la Unió Europea (UE), en una cimera extraordinària per negociar una resposta coordinada convocada el 9 i 10 de febrer, i governs i institucions comencen a buscar aliances i prendre posicions. Set països de la UE han rebutjat públicament, en una carta remesa al vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, la creació de noves línies de finançament, subsidis excessius o crear noves «tensions comercials» amb els Estats Units. Espanya també mou fitxa i posa l’accent en la necessitat de reformar urgentment el mercat de l’electricitat i a impulsar «procediments accelerats» per als projectes finançats amb fons Next Generation.

El document, remès a la resta de governs europeus en vigílies que Brussel·les presenti dimecres el seu pla i del debat posterior que mantindran els Vint-i-set, planteja l’adopció d’un pacte per a una economia verda a partir de quatre pilars: energies netes a preus assequibles, regles d’Estat ajustades als objectius i reforçar el mercat intern, un enfocament coherent per impulsar el finançament verd en els mercats públics i privats i normes reforçades de comerç internacional. «Es necessita una reforma comuna europea de forma urgent per preservar el paper de lideratge de la UE com a potència tecnològica i comercial en un context mundial cada vegada més complex i desafiador», arrenca el text, de set pàgines i datat el 25 de febrer.

Mercat elèctric

Mercat elèctricSegons el Govern central, els persistents elevats preus del gas, l’alta volatilitat que impedeix la presa de decisions d’inversions a llarg termini, el creixent proteccionisme, els colls d’ampolla i les incerteses a escala mundial en les cadenes de subministrament de matèries primeres i béns industrials així com els subsidis massius d’alguns països estan tenint un significatiu impacte en la competitivitat de la indústria europea, que paga més pel gas natural i l’electricitat que els seus competidors americans i asiàtics. Per això Espanya entén que el més urgent és reformar el mercat de l’electricitat.

«L’experiència del 2022 mostra que el disseny actual del mercat de l’electricitat es converteix en altament disfuncional amb preus elevats del gas natural. De fet, no està preparat per a episodis de preus elevats i volàtils». Per això, el Govern central defensa la proposta de reforma remesa fa unes setmanes a l’Executiu comunitari en la qual aposten per basar el nou model en «contractes a llarg termini» que assegurin preus en línia amb els costos mitjans, seguretat de subministrament, incentius per a les renovables, l’emmagatzematge i la gestió de la demanda. 

Ajudes públiques

Ajudes públiquesEl segon gran pilar, i un altre dels elements en els quals treballa la Comissió Europea, és la revisió de les regles sobre ajudes públiques. Espanya vol que hi hagi «procediments accelerats» per a projectes estratègics inclosos en els plans nacionals de recuperació. També per a projectes en sectors clau que tinguin com a objectiu augmentar l’autonomia estragética, tecnològica o energètica, com poden ser les energies netes, els semiconductors, els vehicles elèctrics i les tecnologies crítiques. Per exemple, esmenta la producció de panells solars, de generació d’hidrogen renovable o la producció de bateries per a cotxes elèctrics.

«En la conjuntura actual, l’execució eficient és tan important com la quantitat de suport públic. Per tant, és necessari agilitar els procediments d’ajuda estatal perquè les empreses puguin tenir certesa sobre el calendari i l’import dels subsidis, mentre s’eviten distorsions significatives en el mercat interior que portin a desequilibris més profunds», apunta el document. Segons l’equip de Pedro Sánchez, el nou marc temporal d’ajudes d’Estat hauria de ser més transparent, adaptat a la durada dels projectes estratègics (Perte) i industrials previstos, que limiti l’abast en temps i en sectors concrets, i amb un mecanisme d’implantació més simple.

Finançament i fons sobirà

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Finançament i fons sobiràQuant al finançament verd, a curt termini Espanya defensa utilitzar el finançament existent en el pressupost de la UE: des del programa Next Generation fins al Repower EU o el Fons de Transició Justa, entre d’altres. En aquest sentit, el Govern central recorda que la seva intenció és aprofitar tots els recursos disponibles en el pla de recuperació tot i que admet que la UE haurà de mantenir el seu actual esforç inversor més enllà del 2026. No es pronuncia sobre la creació del nou fons sobirà europeu plantejat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per recolzar la recerca, innovació i indústria. 

Tot i que a curt termini Brussel·les aposta també per aprofitar els «centenars de milers de milions d’euros del mecanisme de recuperació i reactivació», assenyalen en un article d’opinió firmat pels tres vicepresidents: Margrethe Vestager, Frans Timmermans i Valdis Domvrovskis. Tots tres admeten que el pla de subsidis massius de Joe Biden col·loca en desavantatge la indústria verda europea i continuen preocupats per alguns elements discriminatoris de la llei, però consideren que entrar en un estira-i-arronsa amb les mateixes armes podria «causar un perjudici econòmic significatiu» i que tot i que els canvis en el marc d’ajudes d’Estat poden aportar un alleujament, augmentar massivament les subvencions, quan els països de la UE, no tenen el mateix marge fiscal pot portar a «la fragmentació del mercat únic».