Perspectives

L’ONU demana apujar fins al 4% l’actual objectiu d’inflació del 2% dels bancs centrals

Una meta més alta de l’índex de preus de consum permetria suavitzar les pujades dels tipus d’interès

L’ONU demana apujar fins al 4% l’actual objectiu d’inflació del 2% dels bancs centrals
2
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) està seriosament preocupada pels efectes de la pujada de tipus d’interésque estan impulsant els bancs centrals en la seva lluita contra la inflació. Tem per les seves conseqüències negatives sobre la recuperació econòmica en general, i sobre la dels països més vulnerables en particular, i demana als bancs centrals «reavaluar i recalibrar els instruments de política monetària» i reconsiderar «uns objectius d’inflació excessivament rígids» de cara a millorar l’estabilitat dels preus sense deixar de promoure la plena ocupació i el creixement econòmic.

Entre els canvis que planteja l’organisme que dirigeix António Guterres, es proposa elevar l’actual objectiu d’inflació del 2% que guia la política monetària dels països desenvolupats «al 3% o 4%» a fi de «deixar més marge per estimular l’ocupació i el creixement en temps difícils». Una altra possibilitat que apunta seria la de «fixar-se com a objectiu una forquilla, per exemple, entre el 2% i el 3,5% o centrar-se en el nivell de preus en lloc de la taxa d’inflació anual». Un objectiu d’inflació menys exigent permetria als bancs centrals suavitzar la pujada de tipus d’interès i la seva «política agressiva de contracció monetària».

«Els bancs centrals necessiten màxima flexibilitat per ancorar les expectatives d’inflació a llarg termini», s’afirma a l’informe ‘Situació i perspectives de l’economia mundial’, que ha publicat aquest dimecres l’organisme multilateral amb seu a Nova York i en el qual es revisen a la baixa les previsions de creixement per al 2023 de l’economia mundial, de les principals àrees econòmiques i també d’Espanya.

Retallada de previsions

L’informe rebaixa a l’1,9% la seva previsió de creixement mundial per al 2023, davant el 3,1% pronosticat el maig del 2022. Aquesta correcció sembla anar contra la tendència general mostrada en els últims dies per organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI), ja que la seva directora gerent ha anunciat que la setmana vinent es corregirà lleugerament a l’alça la seva actual previsió de creixement mundial del 2,7%.

Notícies relacionades

L’informe de l’ONU també retalla fins al 0,1% la previsió de creixement de la zona euro el 2023 (davant el 2,3% apuntat al maig), així com la relativa als EUA (al 0,4%, davant l’1,8% previ). Per a Espanya, l’ONU preveu un creixement del 4,5% el 2022 i del 0,9% el 2023, per sota de les taxes del 5,2% i del 3% que preveia, en aquest cas, el gener del 2022, abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna.

Al fet que l’ONU corregeixi ara a la baixa les seves previsions econòmiques en un moment en què semblen succeir-se les correccions a l’alça en altres organismes i serveis d’estudis hi contribueixen almenys dos factors. Les projeccions anteriors de l’organisme (el gener o el maig del 2022) són més antigues que les d’altres organismes (FMI, OCDE, CE) i això hauria impedit recollir l’empitjorament en les perspectives que es va generalitzar en la segona meitat del 2022. A més, bona part de les dades sobre les quals se sustenten les projeccions de l’ONU són prèvies a alguns dels indicadors més recents que avalen certa millora de les expectatives econòmiques.