El polèmic IVA dels refrescos: la coca-cola ‘zero’ és un 38% més cara que la cervesa

Mentre que la recent baixada de l’IVA d’alguns aliments bàsics, del 10% al 4%, ha tingut una finalitat econòmica, reduir l’alta inflació i abaixar el preu de la cistella de la compra de les famílies, un altre canvi impositiu, l’augment del mateix impost per a les begudes ensucrades –del 10% al 21%, que va entrar en vigor fa un any– va tenir un objectiu de salut pública: la reducció de l’obesitat, especialment de la infantil, segons va anunciar al seu dia el ministre de Consum, Alberto Garzón. Tanmateix, la decisió del Govern d’augmentar de la mateixa manera l’IVA per a l’alternativa més saludable, les begudes edulcorades –‘zero’ o ‘light’, segons els seus noms comercials–, sense sucre ni calories, posa en qüestió l’eficàcia de la mesura.

Que no s’incentivi, mitjançant IVA reduït, l’alternativa sense sucre ni calories, fa que sigui fins i tot més barata una llauna de la cervesa d’importació, que costa 65 cèntims al súper, que la Coca-Cola Zero, que es ven per 80 cèntims (un 31% més). La companyia Coca-Cola Espanya recorda que «Coca-Cola ofereix un preu recomanat en funció del mercat però, és el punt de venda qui té la llibertat per fixar el preu final dels productes».

«Evidentment, si s’apugen els impostos a les begudes ensucrades i també a les que contenen edulcorants, no es pot afirmar que l’objectiu de la pujada d’impostos es degui a motius de salut, ja que no incentiva pel preu als refrescos no ensucrats», assenyala a FARORicardo García-Mayor, metge especialista en Endocrinologia i Nutrició a HM hospitals de Vigo. «Sabem que els refrescos ensucrats tenen la capacitat d’estimular la secreció d’insulina endògena i amb això facilitar el guany de greix corporal», afegeix el facultatiu.

Assenyala García-Mayor, que va ser durant dècades cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició del Complex Hospitalari Universitari de Vigo, que «el mateix es pot deduir, si es compara el preu dels refrescos zero amb una llauna de cervesa, que conté alcohol, substància tòxica a certa concentració».

Aquí ve un dels punts clau de la polèmica: tot i que hi hagi la creença popular que un vas de cervesa o de vi al dia són totalment innocus, els estudis demostren que no hi ha dosi totalment segura d’alcohol, tot i que el risc de prendre’l –i que acabi produint un càncer, per exemple– és proporcional a la quantitat ingerida. «L’efecte tòxic de qualsevol substància depèn de la concentració del tòxic i de les característiques de cada individu –explica Ricardo García-Mayor–. Com a exemple, l’aigua, que és una beguda natural i en principi guareix, si es consumeix en quantitats superiors a 4 o 6 litres al dia, durant un període de temps més o menys llarg, produeix alteracions de la funció del túbul renal».

🍷¿Cuáles son las consecuencias sobre la #salud del consumo de #alcohol? En alcohol, el "riesgo cero" no existe, por lo que "cuanto menos, mejor" ‼️ Lo reitera el Dr. @drmiguelmarcos, coordinador @GT_Alcohol_SEMI, en @alimentoRNE de @rne🔗https://t.co/BlmJnGHfTC @JulioBasulto_DN pic.twitter.com/Vib12EyfhZ

— Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) (@Sociedad_SEMI) 7 de diciembre de 2021

Ara bé, ¿són segurs els edulcorants que substitueixen el sucre als refrescos ‘zero’ o ‘light’? Les autoritats sanitàries internacionals ho garanteixen, i científics de tot el món continuen investigant-los.

Així, García-Mayor recorda que, segons la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), «les concentracions d’aspartam (l’edulcorant més utilitzat als refrescos no ensucrats) de 40 mil·ligrams per quilogram i dia, concentració difícil de superar en el consum habitual de refrescos, són segures, fins i tot en nens».

Quant als estudis sobre l’aspartam, en cita un de publicat recentment a la prestigiosa revista científica ‘PNAS’, de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA, que van mostrar que el consum de certa concentració d’aspartam a la beguda produeix ansietat en ratolins. Als animals se’ls va administrar la quantitat equivalent a entre 6 i 8 llaunes de refresc. «Això és interessant, però caldrà demostrar si passa també en humans, cosa que portarà temps», precisa García-Mayor.

També esmenta com a efecte negatiu, tant dels refrescos ensucrats com dels edulcorats, «la possibilitat de crear addicció en algunes persones». Aquesta possibilitat de crear addicció, a més d’altres efectes adversos, sabem que és molt patent a les begudes alcohòliques.

Els edulcorants aprovats són segurs

Els edulcorants aprovats són segursLa seguretat de tots els edulcorants baixos en calories o sense calories aprovats ha sigut confirmada per organismes de seguretat alimentària de tot el món, com l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), el Comitè d’Experts en Additius Alimentaris de la FAO, l’Administració de Fàrmacs i Aliments dels EUA (FDA) i l’OMS. Una revisió sistemàtica i una metaanàlisi publicada a ‘JAMA’ el 2022 va mostrar que les begudes edulcorades baixes en calories o sense s’associen amb un menor risc de malaltia coronària i mortalitat per malaltia cardiovascular quan substitueixen les begudes ensucrades. Assajos controlats aleatoris confirmen també que no tenen efectes adversos sobre els factors de risc cardiometabòlics, com la pressió arterial, els nivells de lípids, la glucosa en sang i el pes corporal. A més, no són fermentables pels bacteris de la boca, per la qual cosa no produeixen càries.

La pujada del gravamen a les begudes ensucrades només va reduir el seu consum en llars amb ingressos baixos

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La pujada del gravamen a les begudes ensucrades només va reduir el seu consum en llars amb ingressos baixos

¿Sabías que la obesidad infantil afecta al 23% de las familias con rentas bajas, frente al 11% de las de rentas altas? 😨

El sobrepeso en niñas/os es un problema de clase y tenemos que acabar con él.

Informe #Aladino2019 👉 https://t.co/67PKzbk4a6 pic.twitter.com/vHAaUectvl

— Ministerio de Consumo (@consumogob) 30 de septiembre de 2020

La pujada de l’IVA del 10% (tipus reduït) al 21% (tipus normal) de les begudes ensucrades, que a Espanya es va estendre a les begudes edulcorades, només va reduir el seu consum a les llars amb ingressos baixos. És la conclusió d’un treball de l’economista gallec Javier Martinez Santos i els seus companys Ángel Martínez i Jorge Galindo per a ESADE. L’estudi, titulat «Els efectes de l’augment de l’IVA en el consum de les begudes ensucrades a Espanya», i publicat el novembre passat, assenyala que la mesura del Govern «va reduir de manera significativa el consum mitjà del terç de llars amb menor nivell econòmic. Ho va fer en uns 11 litres per llar a l’any. Però no va tenir un efecte apreciable en el consum de les llars de nivell econòmic mitjà i alt». Aquest treball, pioner en l’avaluació d’aquesta mesura impositiva, apunta també que l’impacte de l’impost va ser encara més gran a les llars de menor nivell econòmic amb fills, on la caiguda del consum va arribar a 25 litres per llar a l’any. A més, dins del terç de llars de menor nivell econòmic, la pujada de l’IVA va provocar un descens d’uns 5 euros any per llar (un 10,5% menys) en la despesa d’aperitius (snacks), productes que se solen consumir amb aquestes begudes. Per justificar la pujada de l’IVA, el Ministeri de Consum va assenyalar el 2020 que l’obesitat infantil afecta el 23% de les famílies amb rendes baixes, davant l’11% de les de rendes altes, per la qual cosa, segons el ministeri d’Alberto Garzón, «el sobrepès en nenes/ns és un problema de classe».