Als 95 anys

Mor Nicolás Redondo, el primer líder de la UGT que va muntar una vaga al PSOE

  • El sindicalista es va retirar de la vida pública el 1994 i va deixar la secretaria general a Cándido Méndez

Mor Nicolás Redondo, el primer líder de la UGT que va muntar una vaga al PSOE

David Castro

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’històric líder sindicalista d’UGT, Nicolás Redondo Urbieta, ha mort aquest dimecres a l’edat de 95 anys, segons han informat des del sindicat. El també militant i dirigent del PSOE va ser una de les figures clau del sindicalisme durant les dècades dels 80 i 90 a Espanya, participant dels Pactes de la Moncloa i organitzant algunes de les principals vagues generals de finals de segle. Redondo, que compartia carnet de la UGT i del PSOE, va posar per davant la seva militància a la central –va arribar a renunciar a dirigir el partit durant la Transició– i va ser el primer secretari general que va traçar una línia entre les dues organitzacions, amb l’objecte de l’autonomia del sindicat.

De la mateixa manera que l’actual secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, s’ha assegut amb el socialista Pedro Sánchez per mirar d’armar un pacte de rendes que reparteixi els costos de la inflació més elevada en dècades, Nicolás Redondo va fer el mateix amb Adolfo Suárez per aleshores sí aconseguir armar el que es va batejar com els Pactes de la Moncloa. Uns acords en els quals els sindicats van acceptar reclamar menys salaris i rebaixar l’elevada conflictivitat laboral d’aquella època, amb l’objecte d’una estabilitat econòmica més gran.

Metal·lúrgic de Baracaldo (Biscaia) i nascut el 1927, Nicolás Redondo es va afiliar a la UGT el 1945 –sis anys després del final de la Guerra Civil– i va assumir la secretaria general el 18 d’abril del 1976. El basc va haver de pilotar l’històric sindicat espanyol –CCOO es va fundar en la Transició i en aquell temps amb prou feiens comptava amb uns quants anys d’història– entre les crisis del petroli del 1973 i la del 1979, que van disparar l’IPC per sobre dels dos dígits i van tensar les taules de negociació amb les patronals fins a alts nivells de mobilitzacions obreres.

Militància durant la dictadura

Mentre fa un any el Govern va aconseguir pactar amb patronal i sindicats una nova reforma laboral la principal comesa de la qual és reduir els elevats i crònics nivells de temporalitat existents entre els treballadors, aquesta va ser una de les causes que van portar Redondo a muntar al seu col·lega de partit Felipe González una de les vagues generals més grans de la història d’Espanya. 14 de desembre del 1988, UGT convoca al costat de CCOO un aturada contra els nous contractes temporals dissenyats pels socialistes i especialment enfocats als joves.

El pretext de l’Executiu era que, rebaixant les seves condicions laborals, les empreses tindrien més incentius per contractar i això reduiria les altes taxes d’atur. Va ser la primera vegada que UGT participava d’una vaga contra el Govern socialista –gran part dels dirigents del Ministeri de Treball tenien en aquell temps carnet de la UGT–. El 1985, tres anys abans i davant el mateix Govern, CCOO es va llançar en solitari a la protesta contra l’enduriment de les condicions de jubilació per a les pensions.

Nicolás Redondo i el seu homòleg de CCOO Marcelino Camacho van encunyar l’estratègia d’unitat d’acció entre els dos sindicats, que ha perdurat fins al dia d’avui i que els ha consolidat com a representants majoritaris dels treballadors. El 10 d’abril de 1994, va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general de la UGT i es va retirar de tota activitat política i sindical.

Reaccions

Múltiples veus del món polític i sindical han lamentat la mort de l’històric dirigent de la UGT, com l’actual president del Govern, Pedro Sánchez, que ha destacat que va ser «una figura clau en la història de la nostra democràcia».

Notícies relacionades

També la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha valorat que consagrés la seva vida «a la defensa de les persones treballadores, les llibertats i la democràcia».

Així com els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez.

Temes:

Sindicats