Estudi

L’Estat ha assignat a Catalunya el 14,3% dels fons europeus

La Cambra de Comerç de Barcelona reclama més celeritat en les licitacions i la gestió dels recursos

L’Estat ha assignat a Catalunya el 14,3% dels fons europeus
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Estat ha assignat a Catalunya el 14,3% dels fons europeus destinats a sortir de la crisi per la pandèmia i que es transfereixen de manera directa a les comunitats autònomes. Aquest nivell és per sota del pes econòmic de l’autonomia (19% del PIB total), segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Mònica Roca, presidenta de l’entitat, que ha presentat l’estudi amb el cap del gabinet d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, ha afirmat que les dades revelen que malgrat l’augment del ritme de licitació i gestió, encara cal «agilitar més» els procediments per aprofitar aquests recursos al màxim. «Hi ha un problema de lentitud en la gestió, i no de falta d’interès de les empreses. El sistema dissenyat per l’Estat és poc o gens adequat per a una gestió eficaç, però la lentitud és compartida entre totes les administracions», ha dit Roca.

L’impacte dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) a Catalunya fins ara és de 3.055 milions d’euros, dividits en 650 assignats via subvencions estatals a empreses, organismes i entitats catalanes; 212 milions en transferències a altres entitats i ens locals; i 2.193 milions en transferències directes a la Generalitat, ha explicat Rovira.

Aquests 2.193 milions són els assignats en transferències a la Generalitat i ja efectivament transferits i representen el 16,4% del total dels transferits a les comunitats. Per contra, el total d’assignats a Catalunya (ja transferits i encara per transferir) ascendeix fins als 3.039 milions d’euros i suposen el 14,3% del total.

A més, la Cambra assenyala que «l’Estat no va al ritme que seria desitjable» en la gestió d’aquests fons. I es basa en el seu grau de «realització», és a dir, el grau de compliment de les obligacions reconegudes –transferències a tercers– i el crèdit pressupostari –allò inclòs en els Pressupostos– entre el 2021 i el 2023. La «realització», precisa la Cambra, no equival a l’«execució» dels fons, ja que una part són transferències a altres actors i no execució.

Lluny del 2021

Segons aquesta estimació, l’Estat ha realitzat el 49% dels fons MRR pressupostats entre el gener i l’octubre del 2022, mentre que si es manté aquesta tendència la realització a finals d’aquest exercici seria del 63,5%. En qualsevol cas, un percentatge que es quedaria lluny del 82,8% de realització del 2021.

D’entre els fons realitzats des de començament del 2022, destaca que cap a les empreses públiques estatals se n’han realitzat el 87%, les transferències efectuades a les comunitats autònomes han sigut el 51% i la realització a empreses privats només el 2%. Alhora, d’entre els fons que gestiona directament l’Estat s’han realitzat només el 27%.

D’altra banda, l’anàlisi de la Cambra revela que la Generalitat només ha mobilitzat el 50,8% dels fons europeus que ha rebut fins ara de l’Estat, és a dir, 1.115 milions sobre un total dels 2.193 milions que li han transferit fins al 2 de desembre.

La Cambra conclou que, en cas de seguir amb el ritme de mobilització dels fons MRR que s’ha portat en els últims cinc mesos, la Generalitat no arribaria a mobilitzar els recursos assignats fins ara fins a finals del 2023, per la qual cosa reclama que s’acceleri el ritme de convocatòries.

En aquest punt, ha alertat que existeix un decalatge d’uns 1.000 milions d’euros entre les quantitats rebudes i les convocatòries de subvencions, per la qual cosa per ara no s’està aconseguint reduir aquest diferencial, si bé la Cambra assegura que no hi ha una assignació regular de recursos, sinó que hi ha mesos de gran activitat i altres plans.

Notícies relacionades

Amb tot, Rovira ha aclarit que les dades de l’Estat i la Generalitat en termes d’execució dels fons europeus no són comparables, ja que analitzen aspectes diferents.

En el cas de la Generalitat, la Cambra parla de grau de compliment –i no de realització–, perquè mesura bàsicament els recursos que ha mobilitzat en forma de convocatòries de subvencions i licitacions. Per departaments, els que presenten més grau de compliment són Cultura (92%), Empresa i Treball (91%) i Drets Socials (79%) –que és el que més fons té adjudicats–, si bé és molt baix per ara a Educació (6%), Presidència (7%), Economia (11%), Justícia (11%) i Igualtat i Feminisme (0%) –tot i que aquest últim departament té molt pocs recursos assignats.