El Banc d’Espanya esmena Hisenda i retalla a la meitat els ingressos per l’impost energètic

La decisió del Govern de deixar fora del nou impost de l’1,2% les energètiques els ingressos obtinguts a partir de les tarifes regulades de la llum i del gas i de totes els altres preus subjectes a regulació reduirà a la meitat la seva capacitat recaptatòria, segons càlculs el Banc d’Espanya. L’organisme que governa Pablo Hernández de Cos estima que el canvi introduït al Congrés dels Diputats en la proposició de llei que regula el nou impost retallarà a 1.000 milions la capacitat recaptatòria del nou gravamen en cada un dels dos anys en què estarà en vigor (2023 i 2024), en lloc de permetre ingressar els 2.000 milions per exercici (4.000 en total) previstos abans de la modificació.

El càlcul de la minva recaptatòria per efecte de l’esmena parlamentària que ha realitzat el Banc d’Espanya (1.000 milions menys cada any) multiplica per cinc vegades l’estimació formulada Ministeri d’Hisenda. La ministra María Jesús Montero va explicar la setmana passada que, segons els càlculs d’Hisenda, deixar fora de l’impost de l’1,2% els ingressos per activitats energètiques regulades restarà el 10% a la capacitat recaptatòria del tribut: això és 200 milions menys cada any i 400 milions menys els dos anys de vigència de l’impost, fins a deixar en 3.600 milions la suma dels seus ingressos el 2023 i 2024.

Notícies relacionades

Els ingressos regulats i els obtinguts a l’estranger quedaran fora del nou impost a les energètiques

Pressupostos de Catalunya: 220 milions més per a indústria i ocupació

Durant la seva compareixença aquest dimarts la Comissió de Pressupostos del Senat, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va limitar a 2.500 milions d’euros la capacitat anual recaptatòria dels dos nous impostos sobre la banca i sobre les energètiques en tramitació parlamentària, per a la seva aplicació el 2023 i el 2024. Aquesta quantitat de 2.500 milions és inferior a la recaptació anual de 3.500 milions que originàriament va estimar el Govern al juliol, quan es va anunciar la creació dels dos nous impostos (7.000 milions en dos anys). Després de la compareixença del governador en el Senat, el mateix Banc d’Espanya ha aclarit la raó d’aquesta diferència: «Aquesta xifra (2.500 milions) és inferior a l’estimada inicialment pel Govern (3.500 milions) com a conseqüència de la incorporació, durant la seva tramitació al Congrés, d’una esmena al gravamen de les empreses del sector energètic, que n’exclou les activitats del mercat regulat. Estimem que això podria reduir la recaptació d’aquest gravamen a la meitat (de 2.000 a 1.000 milions d’euros per any)». Així s’explica en una nota a peu de pàgina incorporada al text de la compareixença del governador del 29 de novembre, en el Senat.

En la proposició de llei en tramitació parlamentària s’estableix que els ingressos obtinguts pel nou impost energètic tindrà com a destí finalista finançar ajudes a famílies i empreses vulnerables a la pujada de preus i la construcció de noves infraestructures en el sector.