¿Per què ha fracassat la subhasta de renovables?

«És un moment convuls», reconeixia aquest dimecres als passadissos del Congrés dels Diputats la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, al ser preguntada pel resultat del concurs. Aquest tipus de subhastes serveixen per aportar seguretat financera als promotors de projectes d’energia neta, al garantir-los un preu fix durant un període de temps llarg (en aquest cas 12 anys). El Govern estableix unes quotes –en aquest cas 1.800 megawatts de potència solar i 1.500 megawatts de potència eòlica– i guanya qui ofereixi el preu més baix a què està disposat a produir aquesta electricitat.

Dies abans de la seva celebració la paraula que més es repetia en el sector era «incertesa» pels alts preus de les matèries primeres (encareixen les instal·lacions) i la incertesa financera que hi ha actualment. Descartaven una licitació massiva i a preus tan baixos com els de llavors, però hi havia una incògnita que assenyalaven com a clau: el preu de reserva, que és el preu màxim a què es pot licitar i és el que, assenyalaven, determinaria la balança cap a un costat o un altre.

Aquest preu de reserva és una xifra que fixa el Govern i és secreta, tot i que podria haver-se situat entorn d’uns 50 euros per megawatt, ja que fonts del sector apunten a un preu mitjà dels dos adjudicataris d’uns 45 euros per megawatts i algun participant reconeix que el «raonable» hagués sigut un preu de reserva d’entre 55-60 euros per megawatt-hora, cosa que dona una pista de per on ha pogut anar la licitació.

¿I per què no s’ha posat un preu de reserva més alt? La vicepresidenta, que no vol revelar aquest límit «perquè no hi hagi informació per a les pròximes subhastes», ha defensat que si el preu de reserva no ha sigut més alt és per «mantenir un límit de preus que protegís el consumidor», ja que el preu a què finalitzi la subhasta marcarà la retribució que rebin aquestes instal·lacions durant els 12 anys següents a la seva posada en marxa. «Els preus d’avui no seran els preus de d’aquí 8, 10 o 5 anys i, per tant, té poc sentit elevar-los massa», ha afegit.

En aquest sentit, el director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilio, explicava fa uns dies que els promotors tenen tres anys entre que guanyen la subhasta i posen en funcionament el parc. Ho poden fer abans, però amb els preus actuals, si el preu de la subhasta és baix deixa de tenir sentit fer-la i, per això, van plantejar sense èxit al Govern que durant 18 mesos aquestes instal·lacions poguessin anar al mercat.

Notícies relacionades

El Govern celebra una nova subhasta renovable en plena crisi de preus i embús de permisos

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Suposa aquest fracàs un alentiment en el creixement de les renovables? No necessàriament. La subhasta únicament garanteix un preu fix als promotors, però a Espanya hi ha peticions d’accés i connexió d’eòlica i solar per a 143,7 gigawatts de potència, cosa que suposa més que triplicar la generació en servei actual (43,5 gigawatts). I és aquí on entra una altra de les variables que també anticipaven els experts: els contractes a llarg termini (PPA) amb un client industrial garanteix un preu fix durant un temps determinat i, probablement, aquest preu, donat els alts preus del mercat, és superior al preu ofert pel Govern. «En aquest moment el mercat té altres alternatives més interessants», reafirmava una font del sector dimarts a la nit després de conèixer els resultats de la subhasta.

A més, Ribera ha afegit que estaven acreditats molts més megawatts que «no necessàriament han fet una proposta concreta». Les empreses han d’‘apuntar-se a la subhasta’ amb certa antelació, i la gran majoria ho van fer, però una part important va decidir no fer cap oferta aquest dimarts. No obstant, la vicepresidenta Ribera ha demanat «tranquil·litat» davant aquest resultat i ha confirmat que «hi haurà més subhastes» en el futur.