L’FMI reclama a Espanya retallades anuals de 8.000 milions fins al 2030

El Fons Monetari Internacional està preocupat per l’elevat nivell de deute públic assolit per l’economia espanyola (el 116% del PIB segons la dada del setembre) i considera que, després d’haver fet front a la covid i al primer embat de la crisi energètica, ha arribat el moment de reprendre els increments pressupostaris.

Al seu informe anual sobre l’economia espanyola, publicat aquest dimecres, l’FMI aconsella escometre un camí d’increments en els pròxims anys, a un ritme anual d’«almenys 0,6 punts percentuals de PIB per any» a partir del 2024, amb l’objectiu d’«encarrilar el deute en una ferma trajectòria descendent» que hauria de conduir a «una posició fiscal estructural gairebé equilibrada per al final d’aquesta dècada», a les portes del 2030. Aquesta referència equival a practicar cada any un ajust estructural en l’entorn dels 8.000 milions d’euros, ja sigui per la via de successives retallades de despeses o de pujades d’impostos encadenades.

Abans que això, per al 2023, «es recomana» començar amb «una reducció moderada del dèficit fiscal estructural primari» (sense comptar el pagament d’interessos), d’«entre un quart i mig punt percentual del PIB». Traduït a euros, l’FMI estaria demanant al Govern espanyol un ajust estructural d’entre 3.200 i 6.500 milions d’euros per a l’any vinent.

L’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva interpreta que el pla pressupostari del Govern per al 2023 ja incorpora una reducció del dèficit estructural de 0,3 punts percentuals (uns 3.900 milions d’euros). «Aquest ritme de consolidació és en general apropiat, tot i que l’execució està subjecta a riscos ja que depèn en part de la contínua solidesa dels ingressos i d’una menor despesa en mesures energètiques el 2023», opina l’informe de l’FMI. L’ajust estructural previst pel Govern per al 2023 descansa, sobretot, en les pujades permanents d’impostos. Els increments temporals d’impostos no expliquen aquests efectes, ja que no són estructurals; tampoc la retirada de despeses vinculades a les mesures de suport contra la covid.

Impostos temporals i mesures energètiques

Al seu informe, l’FMI dona la «benvinguda» a la posada en marxa de nous impostos «temporals» a la banca, l’energia i els patrimonis per finançar mesures de suport als col·lectius més vulnerables en l’actual context de crisi energètica. Tanmateix, adverteix que hauria sigut més adequat fer girar sobre els beneficis, en lloc de sobre els ingressos, els impostos a la banca i les energètiques i adverteix de la necessitat de vigilar que el nou gravamen sobre les entitats financeres no acabi perjudicant l’oferta de crèdit.

El Fons aprofita el seu informe per demanar «un grau més gran de focalització» a favor de les famílies i empreses més vulnerables de les mesures contra la crisi energètica. En aquest sentit, opina que mesures com els bons socials elèctric i tèrmic, l’augment de l’ingrés mínim vital i l’ajuda sectorial directa a empreses van en la direcció correcta; no pas altres com les reduccions de l’impost sobre l’electricitat i la bonificació dels carburants. «És preferible l’ús de transferències directes, per exemple, en la forma de vals de suma fixa (idealment, vinculades als ingressos o la mida de la llar) en lloc de l’aplicació de mesures de reducció de preus», s’aconsella.

Creixement i inflació

L’FMI constata el camí de desacceleració de l’economia espanyola –en línia amb la tendència mundial– i, tal com va avançar en les seves previsions de tardor, projecta un creixement de tot just l’1,2% el 2023, si bé eleva 3 dècimes el previst per al 2022, fins al 4,6%. En tot cas, l’organisme descarta en aquest moment que l’economia espanyola hagi de caure en recessió tècnica (dos trimestres consecutius amb taxes negatives de creixement del PIB), segons ha aclarit la cap de la Missió per a Espanya de l’FMI, Dora Iakova, en una roda de premsa. Iakova ha explicat que el creixement en els pròxims trimestres serà molt pròxim a zero, a causa d’una demanda externa feble i al deteriorament de la confiança dels consumidors, però ha opinat que serà possible evitar l’encadenament de dues taxes negatives de variació. Es projecta que Espanya no aconseguirà recuperar el nivell de PIB previ a la pandèmia fins a començaments del 2024.

Notícies relacionades

Lagarde adverteix d’una desacceleració de l’economia a partir del tercer trimestre pels aranzels

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

En relació amb la inflació, es preveu que s’anirà moderant gradualment el 2023. Iakova s’ha mostrat «raonablement segura» que no serà una inflació de doble dígit. «Tot i així, és probable que la inflació general i subjacent es mantinguin fins al 2024 per sobre de l’objectiu del 2%», afirma l’informe.

Tot i que l’anomenada inflació subjacent (que no té en compte els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats) es manté en un nivell elevat, per sobre del 6%, l’FMI entén que «fins ara no s’han observat senyals d’una espiral salaris-preus ja que el creixement dels salaris ha estat contingut». Tanmateix, s’adverteix que «ha augmentat lleument la proporció de treballadors afectats per acords salarials amb clàusules d’indexació per la inflació» i es remarca la necessitat d’arribar a un «pacte de rendes» en el qual s’acordi un repartiment dels costos de la pujada de preus energètics a través d’«una disminució temporal dels ingressos reals de les llars i les empreses».