Pensions, pacte de rendes i frenada econòmica: els reptes del guanyador de les eleccions a la CEOE

La pugna entre Garamendi i Guinda és una obra amb caires de David contra Goliat. L’actual president de la CEOE ha aconseguit exhibir des que va anunciar formalment la seva candidatura el suport de les principals associacions territorials i sectorials dins de la patronal. De fet, i malgrat que l’ombra d’un candidat alternatiu va pesar durant les setmanes prèvies a l’arrencada del procés electoral, la formalització del seu rival va sorprendre part de les esferes empresarials. La vicepresidenta de Foment del Treball Virginia Guinda va decidir saltar a l’arena a última hora una vegada el president de Faconauto, Gerardo Pérez, va anunciar que finalment no es postularia. I és que la catalana ha manifestat públicament que no concebia en cap cas que Garamendi renovés el càrrec per aclamació en absència de candidat.

Guinda ha intentat buscar el suport dels sectors industrials i els descontents pel perfil de lideratge que ha imprès Garamendi durant els seus quatre primers anys. La catalana confia a girar la truita i que les associacions que públicament van avalar el basc en secret l’acabin votant a ella.

Pensions abans del 31 de desembre

Les eleccions a la CEOE han empantanegat les taules de diàleg que manté la patronal amb sindicats i el Govern espanyol. A nivell tripartit, la reforma de més calat que ha quedat –oficiosament– a expenses dels comicis empresarials és la de les pensions. Escrivá està negociant entre bambolines i sense papers amb els agents socials des del setembre. I a partir de la setmana que ve –una vegada votats els empresaris– tornarà a convocar formalment una taula i els presentarà el seu primer esborrany de reforma. La reforma pretén augmentar les bases màximes de cotització, així com les pensions màximes. El primer inevitablement comportarà un cost més elevat per als empresaris, que hauran de cotitzar més pels treballadors amb sous més alts. Un cost laboral més elevat que fa difícil que els empresaris tinguin incentius per votar la reforma. El guanyador dels comicis d’aquest dimecres haurà de decidir i convèncer la seva junta directiva.

Una altra carpeta de pes que tenen a sobre de la taula els empresaris és el denominat pacte de rendes. Fins ara la iniciativa de Pedro Sánchez per frenar la inflació no ha agafat i la negociació dels salaris ha anat per una banda i les mesures de contenció del Govern per una altra, sense coordinació entre les parts. La patronal no ha entrat a negociar un pacte de rendes per cedir part dels seus marges empresarials a canvi d’uns salaris més grans, però també de contenció en la despesa pública via pensions o salaris públics. Fins i tot Garamendi va arribar a plantejar en públic que un acord salarial no era una cosa imprescindible.

Per aquest front atacaran els sindicats el futur o futura president de la CEOE. Les centrals estan aconseguint arrencar increments salarials pròxims a l’IPC allà on tenen força, especialment en els entorns industrials i la gran empresa. Més en els serveis i les pimes tenen dificultats per aconseguir pactar quanties que no provoquin una destrossa de poder adquisitiu als treballadors. És per això que CCOO i UGT han iniciat un calendari de mobilitzacions, que ja es va saldar fa un mes amb una gran manifestació a Madrid davant la seu de la CEOE. I durant els pròxims mesos, si no es desencallen els acords entre cúpules per consensuar unes referències, el conflicte promet anar escalant en intensitat.

Un 2023 incert

Notícies relacionades

La CEOE celebrarà eleccions el 23 de novembre i Garamendi confirma la seva candidatura

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Als reptes per abans d’acabar l’any s’hi suma l’horitzó 2023, de gran incertesa. L’ocupació fins ara ha aguantat i continua creixent a ritmes superiors als immediatament previs a la pandèmia, fet que indica que les empreses preveuen continuar tenint activitat i continuen ampliant plantilles per atendre-la. No obstant, la gran majoria de cases d’estudis han anat revisant a la baixa durant els últims mesos les seves previsions de creixement. L’OCDE, per exemple, ha reduït aquesta setmana a l’1,3% la seva previsió del PIB per a Espanya el 2023. La Comissió Europa, per la seva banda, estima un 1%, la meitat que el Govern.

Un entorn volàtil que es pot agreujar depenent del front bèl·lic a l’est d’Europa i que amenaça amb complicar els balanços de part de les companyies. Si bé fins ara la meitat de les grans corporacions han aconseguit augmentar el seu marge de beneficis malgrat la crisi de preus.