Ferrmed apressa la UE a adoptar «un pla coherent» per impulsar el Corredor Mediterrani

El diagnòstic del president de l’associació europea Ferrmed, Joan Amorós, sobre el desenvolupament de la xarxa ferroviària europea de mercaderies, inclòs el Corredor Mediterrani, és preocupant. «Tenim una situació completament estancada des de fa 20 anys [...]. L’any 2004, el tràfic de mercaderies per tren representava el 18% i avui continua tenint el 18%. Alguna cosa està passant», ha denunciat aquest dimarts a Brussel·les on ha acudit a presentar un estudi sobre l’optimització del trànsit ferroviari. Segons la seva opinió, la Unió Europea necessita un «pla coherent» i invertir 100.000 milions d’euros addicionals d’aquí al 2030 –al marge dels 300.000 milions ja previstos per Brussel·les– per desdoblar línies i impulsar el desenvolupament de terminals que ajudin a absorbir el trànsit.

«No hi ha un pla coherent a nivell europeu. És el problema que tenim. Mentre cada Estat membre actuï pel seu compte no tenim solució perquè s’inverteix de manera desmanegada, no hi ha interconnexió», ha lamentat criticant l’aposta de governs com l’espanyol per línies ferroviàries que no tenen prou trànsit per garantir un rendiment. «Espanya ha afegit una sèrie de línies que van a Galícia i Astúries. Està molt bé, però al final no tenen prou trànsit per justificar els objectius mediambientals. Cal invertir on és el trànsit», ha avisat. «Això no vol dir que no hàgim d’invertir en altres parts, però cal tenir prioritats», ha insistit, remarcant la necessitat d’invertir en el Corredor Mediterrani i la vall de l’Ebre perquè «és on hi ha el trànsit».

Segons el parer d’Amorós, la Unió Europea hauria de posar el focus en els 18.000 quilòmetres –del total de 70.000 de la xarxa ferroviària principal– que concentren el 65% del tràfic de mercaderies. També hauria de centrar-se en els «hubs ferroviaris» més importants d’Europa, com és el cas del Barcelona-Tarragona –el tercer en termes de flux ferroviari de mercaderies del continent europeu només per darrere de la conca del Ruhr i l’aglomeració de Milà– i en desenvolupar 408 noves terminals. «Cal tenir prioritats. Si no, oblidem-nos del medi ambient. Amb el que estem plantejant podem obtenir resultats mediambientals. Podem eliminar de l’ordre de 65 o 70 milions de tones de CO₂ anuals, només invertint en aquests 18.000 quilòmetres», ha defensat.

Emergència total

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

En el cas del Corredor Mediterrani, l’aposta de Ferrmed passa per desdoblar la línia entre Tarragona i València i continuar fins a Andalusia, bifurcant un tram que vagi directament a Granada i un altre que vagi per la costa fins a Almeria. En el cas de França consideren necessari desdoblar la línia entre Montpeller i Perpignan i fer un ‘bypass’ a Lió, a París, i en altres ciutats així com escometre línies noves d’interconnexió entre Bèlgica i Alemanya «perquè el trànsit se saturarà», alerten. 

La idea és presentar a partir d’ara l’informe a la resta de capitals europees i llançar una campanya de pressió perquè la UE dissenyi i adopti un pla coherent. «Estem en una situació d’emergència total. El transport és un element de contaminació importantíssim. Aquesta pressió pot ajudar que hi hagi un programa coherent a nivell europeu», afirma sobre la necessitat d’impulsar un mode ferroviari que consumeix 7,8 vegades menys d’energia que la carretera. «Hem d’anar al transport combinat. No hem d’anar contra la carretera perquè és l’única manera que tenim d’arribar al client final i el tren no hi arriba, però cal combinar les grans distàncies. Si posem camions als barcos per anar de València a Mallorca o Civitavecchia, perquè no posem els camions als trens per anar de Barcelona a Frankfurt?», es pregunta.