L’Autoritat Fiscal preveu que l’economia espanyola entrarà en recessió tècnica a final d’any

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) preveu que l’economia espanyola caurà en recessió tècnica (dos trimestres consecutius amb caiguda del PIB) en el quart trimestre del 2022 i primer del 2023, abans de recuperar un creixement que, segons les seves estimacions, se saldarà amb un avenç del producte interior brut de l’1,5% en el conjunt de l’any vinent. Així ho ha explicat la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, durant la roda de premsa de presentació de l’informe de l’organisme sobre les «Línies fonamentals dels Pressupostos de les Administracions Públiques» per al 2023.

«Això no significa que l’economia espanyola estigui en recessió», ha explicat la directora d’Anàlisi Econòmica, Esther Gordo. El creixement de l’ocupació és molt intens i l’avenç mitjà del PIB se situarà en el 4,4% aquest any i l’1,5% el pròxim, segons l’Airef (4,4% i 2,1%, segons el Govern). «El que passa és que amb les dificultats del nostre entorn internacional és molt difícil que Espanya escapi a una caiguda del PIB un o dos trimestres», ha precisat Gordo.

Notícies relacionades

El nou impost sobre solidaritat entrarà en vigor el 2022 i es pagarà el 2023

Així és el ‘Kit Consulting’: la nova ajuda de 300 milions d'euros per a assessorar les pimes en la seva digitalització

Les previsions macroeconòmiques de l’Airef, diferents de les del Govern, no han impedit, tanmateix que l’Autoritat Fiscal hagi prestat el seu aval al quadro macroeconòmic sobre el qual l’Executiu ha construït les seves estimacions d’ingressos i despeses per als Pressupostos de l’Estat del 2023. Segons Herrero, això és així perquè, de cara a avaluar si són creïbles les projeccions d’ingressos i despeses respecte del quadro macroeconòmic, l’important no és prendre com a referència el creixement real previst el 2023 (l’1,5%, segons l’Airef; el 2,1%, segons el Govern), sinó el creixement nominal, que afegeix la inflació, i que en els dos casos aquest és molt similar: el 5,9%, segons l’Airef; el 6%, segons el Govern. «La diferència és que nosaltres preveiem menys creixement i més inflació que el Govern, que estima un avenç més gran del PIB i una menor pujada de preus que nosaltres», ha explicat Herrero. Però la suma és similar i per això –ha explicat la presidenta– l’Airef va prestar el seu aval al quadro macroeconòmic del Govern.

Durant la presentació del seu informe sobre les «Línies Fonamentals dels Pressupostos de les Administracions Públiques», la presidenta de l’Airef ha tornat a insistir sobre la «falta de realisme» tant dels ingressos com de les despeses i de l’estimació de dèficit continguda en el Pla Pressupostari remès pel Govern a Brussel·les. En línia amb el que va avançar Herrero durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats, Herrero ha explicat que, segons les estimacions de l’Airef, els ingressos estan «infrapressupostats» en el projecte de llei del Govern. També es detecta una «infrapressupostació» de les despeses, en la mesura que el projecte de llei no recull la pròrroga de mesures anticrisi que sí que ha reconegut el Govern davant Brussel·les que està disposat a abordar l’any vinent.