investigació judicial

Un jutge imputa Endesa i exdirectius per estafa amb el subministrament elèctric

  • La querella afirma que la companyia elèctrica es va apropiar de quantitats que havien d’haver anat a parar a una constructora que pretenia aixecar un polígon industrial a Vila-Rodona

Un jutge imputa Endesa i exdirectius per estafa amb el subministrament elèctric
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un jutge de Valls ha citat a declarar com a imputats per al pròxim 13 de febrer el representant legal d’Endesa Distribución i tres exdirectius acusats d’un delicte continuat d’estafa i un altre d’apropiació indeguda arran del presumpte incompliment d’un contracte de subministrament elèctric amb una empresa que pretenia construir un polígon industrial a Vila-Rodona (l’Alt Camp, Tarragona). La querella presentada per una societat perjudicada i admesa el febrer del 2021 afirma que l’elèctrica «no tenia des de bon principi la intenció de complir, ocultant la realitat espúria que la guiava» que no era cap altra que obtenir «grans» i «il·lícits» beneficis. Un portaveu d’Endesa va emmarcar aquestes declaracions en la normal tramitació de la causa i va precisar que aquesta citació els permetrà explicar-se i «aclarir-ne els fets». Segons el seu parer, «no hi ha hagut cap infracció i molt menys d’índole penal», alhora que va remarcar que ha contestat els requeriments judicials.

Els fets es remunten al 2007. Endesa havia de subministrar 21.697 quilowatts (Kw) per fer aquest projecte de polígon industrial, malgrat que al conveni firmat aquell any s’indicava que les instal·lacions que resultava necessari construir permetien una capacitat més gran que la sol·licitada per l’empresa, uns 55.000 kw, segons la querella firmada per l’advocat Manuel González Peeters. El cost de la central transformadora, gairebé 3,2 milions d’euros, l’havia d’aportar la constructora. El contracte establia que la diferència de kw que Endesa obligava a contractar, 33.302, «quedaven disponibles per a tercers clients» de l’elèctrica, tot i que els diners, al final, havien d’anar a parar a la constructora que era qui en finançava la instal·lació.

Aquesta constructora, argumenta la querella, i Endesa van fixar un import màxim de «rescabalament» a favor de la primera en més d’1,9 milions d’euros corresponent al cost de la inversió que l’elèctrica «l’obligava, en contra del criteri legal, a fer de més» perquè la potència disponible fos de 33.302 kw. En un acord de novembre del 2013 aportat al jutjat es detalla que les línies d’alimentació van entrar en servei el 2011 i que la constructora havia pogut recuperar 714.653 euros amb càrrec a tercers que s’havien connectat al seu subministrament. En aquest document també es va plasmar que «havien existit connexions» per part de clients d’Endesa que aquesta no havia comunicat a la constructora i que «va xifrar unilateralment i perquè sí», en 203.000 euros més IVA».

«Explotació il·lícita»

Notícies relacionades

Per aquesta raó, l’acusació considera que l’elèctrica «va estar utilitzant de manera clandestina les instal·lacions pagades» per la constructora, «i va obtenir d’aquesta explotació il·lícita importants sumes dineràries de les quals es va apoderar indegudament». El text incideix que «la realitat enfila que l’import afanat per Endesa és molt superior i no s’ha limitat a aquell temps», per la qual cosa «els actes de depredació dinerària il·lícita assumeixen el caràcter de continuat».

La societat querellant és la que va adquirir aquests drets de rescabalament de la constructora que va firmar els contractes amb Endesa. L’acusació considera que la companyia elèctrica va utilitzar diverses vies per executar presumptament «la continuada depredació dinerària», com per exemple, «en contra de la legalitat vigent», obligar la constructora a contractar i pagar un servei que no era necessari en la dimensió exigida». En aquest sentit, la querella remarca que presumptament el sobrant d’electricitat «va ser utilitzat de manera il·lícita per a l’obtenció de sumes dineràries» de les quals «indegudament es va apoderar Endesa» i que haurien d’haver revertit en la constructora. La demanda fins i tot posa en dubte que construís la instal·lació elèctrica que va pagar la constructora responsable del polígon, ja que es van fer sobre la subestació de Puigpelat, «ja existent, del qual s’ignoren la capacitat i les i circumstàncies reals».