La banca reclama repartir el nou impost entre més entitats

Les entitats, d’aquesta manera, han proposat a través de les seves patronals AEB i CECA diverses esmenes a la proposició de llei per crear la «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària» (oficialment no és un impost per evitar esculls legals) que tramita el Congrés. El sector ha instat que els bancs estrangers que operen a Espanya mitjançant sucursals, com ING i BNP Paribas, hagin d’abonar la taxa, de la qual per ara n’estarien exempts malgrat ser competidors directes.

Tot i que hi ha dubtes sobre com interpretar la proposició de llei, el sector estima que com està ara redactat només afectaria les 10 o 11 entitats més grans. En les últimes setmanes han sospesat instar a abaixar el nivell d’ingressos (marge d’interessos més comissions) mínim del 2019 que obliga a abonar-lo. Això permetria a l’Estat recaptar la quantitat prevista (3.000 milions entre el 2023 i el 2024, amb càrrec als dos exercicis precedents) abaixant el tipus de l’‘impost’ per sota del 4,8%. Finalment, han desestimat fer una proposta concreta al respecte, si bé sí que tracten que més entitats es vegin afectades.

Deduïble i repercutit

El sector, així mateix, ha proposat que les operacions intragrup no siguin tingudes en compte en el gravamen. A més, ha sol·licitat que el pagament de l’‘impost’ sigui deduïble a efectes fiscals i que es permeti repercutir el cost als clients. A això els obliga, ha argumentat, la normativa de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès). A més, ha exposat, seria discriminatori davant altres sectors empresarials que sí que estan podent repercutir l’augment de costos provocat per l’espiral inflacionista. Els grans bancs amb negoci internacional també volen que la seva activitat exterior amb connexions a Espanya en quedi exempta.

Les entitats, a més, consideren que seria més raonable que es gravin els seus beneficis, i no els seus ingressos més bàsics, ja que la fórmula triada no té en comptes els seus costos i perjudica els bancs en els quals altres vies d’ingressos (com les assegurances o les carteres industrials) tenen menys pes. Les dues patronals, així mateix, han proposat com a esmena que el gravamen sigui retirat, però són conscients que és més que improbable que la proposició de llei no tiri endavant abans que acabi l’any. 

Anys de litigi

Notícies relacionades

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El Sabadell guanya el 50% més i preveu un rècord de benefici el 2024

Al tractar-se d’una proposició de llei presentada pel PSOE i Unides Podem, els únics que podrien portar la norma al Tribunal Constitucional, una vegada aprovada, serien els grups parlamentaris o un col·lectiu d’almenys 50 diputats o 50 senadors. Els bancs alimentaven alguna mínima esperança que el PP o Vox poguessin fer-ho, però ho veuen molt poc probable pel cost polític de prendre una iniciativa que podria resultar impopular en un any preelectoral i amb l’espiral inflacionista menjant-se el poder adquisitiu de les llars.

El que sembla més probable és que els bancs hagin d’esperar que Hisenda els passi la primera liquidació avançada de l’‘impost’ el febrer de l’any que ve per portar l’assumpte als tribunals. Llavors les entitats podran recórrer-ho, al·legar que va en contra de la carta magna i demanar als jutges que ho elevin al Tribunal Constitucional. Si ho accepta el jutge i ho admet a tràmit el Constitucional, aquest tribunal «trigaria entre sis i vuit anys a resoldre», apunten fonts financeres.