Govern central

Malestar a les grans empreses pel gir de Sánchez i els seus atacs als poderosos

Les companyies de l’Ibex es mostren preocupades perquè ara se’ls demonitzi i alerten que aquest discurs genera desconfiança als inversors

Malestar a les grans empreses pel gir de Sánchez i els seus atacs als poderosos
5
Es llegeix en minuts
Marisol Hernández
David Page

El 25 de juny Pedro Sánchez va comparèixer a la Moncloa per presentar un segon paquet de mesures contra els efectes de la guerra d’Ucraïna amb canvis molt perceptibles en el seu discurs. Sonava diferent. Per primera vegada apuntava que el seu és un Govern «molest per a determinats interessos econòmics» i s’erigia en protector de la «classe mitjana treballadora», després de tota una legislatura en què l’Executiu de coalició s’havia esforçat per mantenir una interlocució privilegiada amb els empresaris. Just aquell dia va ser quan va anunciar l’impost als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques i els bancs.

Menys d’una setmana abans, el PP havia clavat al PSOE una pallissa històrica amb la majoria absoluta a Andalusia i aleshores a la Moncloa ja eren molt conscients de la fortalesa com a candidat del nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Aquella setmana es van prendre dues decisions transcendentals, tal com recull El Periódico de España. Primera, ancorar els socialistes a l’esquerra i defensar sense embuts una resposta socialdemòcrata a la crisi. I segona, començar a desposseir Feijóo de la imatge de moderat i bon gestor. Per a les dues coses al Govern els està resultant molt útil un pretès combat contra la casta econòmica –«els poderosos»– el braç polític de la qual és Feijóo.

Ara ni una de sola de les intervencions del president obvia aquestes dues idees. El relat s’amplifica de manera proporcional alhora que Sánchez apareix sense corbata. A la Moncloa i als ministeris neguen que estigui passant factura a la relació amb els empresaris. «La interlocució amb les empreses és bona», afirmen fonts governamentals. Una altra cosa, apunten, és que «s’estigui demanant que no siguin els mateixos de sempre els que costegin la crisi». Des d’Assumptes Econòmics la visió és semblant. Asseguren que la comunicació que la vicepresidenta Nadia Calviño manté amb la patronal és «permanent».

Però el Govern pot estar patint un miratge perquè els grans grups empresarials no oculten el seu malestar pel nou discurs de la Moncloa, destinat a reanimar les seves opcions electorals. «Molesta, cou i preocupa», sentencien des d’un dels grans grups energètics. «Durant els últims anys la relació del president del Govern i els màxims executius dels grans grups ha sigut molt bona i molt directa. Sempre s’ha mostrat com un president pròxim a les empreses, però ara som els dolents i el que es mira de fer veure és que Feijóo és el que és pròxim a no sé quins poders ocults». 

Durant diversos anys Sánchez ha obert el curs polític organitzant trobades amb els primers espases dels grans de l’Ibex i ha sigut acompanyat pels màxims executius de les principals companyies en moments clau com les presentacions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència o la dels megaprojectes PERTE, finançats per fons europeus. «A aquests actes hi anava tot l’Ibex, i ara ni ens convoca», resumeix un directiu. Algunes de les companyies consultades reconeixen que han traslladat a la Moncloa el malestar empresarial amb un nou discurs que consideren demagògic.

Sembrar desconfiança

«Els atacs no han caigut gens bé i preocupa molt la deriva». Els grans grups temen que aquest gir discursiu contra les empreses s’assenti i es prolongui durant el llarg any preelectoral que queda. «És molt preocupant que ens esperi tot un any amb intervencions que miren d’enfrontar la gent amb les grans empreses. Entenem que és una estratègia electoral, però no genera confiança ni a les empreses d’aquí ni a la d’altres països», explica una de les grans cotitzades.

«Si el Govern es dedica a atacar les empreses és impossible que els inversors percebin pau social i seguretat jurídica al país. Necessitem que es generi confiança, no que s’agiti el fantasma dels poders fàctics», indiquen des d’una associació empresarial. «Les empreses no volen entrar en el joc polític, però que no ens utilitzi el president per fer ell política».

Cursos oberts

Des de les grans empreses espanyoles, també des de les més directament assenyalades pels cops del cap de l’Executiu, es parla de sorpresa, de malestar, de decepció i de preocupació per aquesta nova narrativa. Però no de ruptura. «La relació amb el Govern es desenvolupa en molts nivells. Hi ha coordinació i contactes directament amb tots i cadascun dels ministeris, i aquesta relació segueix sent fluida i de col·laboració clara. No canvia», explica un executiu del sector financer, que adverteix, no obstant, que «en altres nivells menys tècnics la relació amb el Govern sí que s’ha refredat».

Algunes grans corporacions remarquen que miren de separar els vaivens del joc estrictament polític de la interlocució habitual sobre matèries que requereixen coordinació entre l’Administració i les companyies, però adverteixen que la decisió de posar-los en el focus per part de la Moncloa pot no resultar innòcua a la llarga. «Una cosa és el circ i una altra la necessitat inevitable de continuar treballant. Les reunions amb els ministeris i fins i tot amb la Moncloa continuen. No pot ser de cap altra manera», resumeix un directiu. «Però si continua apujant-se el volum i creix la intensitat dels atacs... ja ho veurem».

Pacte de rendes

Al Govern s’escuden que continuen buscant la complicitat de la patronal per fer front a la crisi i que hi ha «contactes constants» amb els agents socials amb els quals es vol explorar un pacte de rendes i propiciar un acord sobre els sous, que conjugui una baixada dels marges empresarials amb la moderació salarial. «Intentarem facilitar-lo i continuarem apel·lant a la responsabilitat», assenyalen fonts de l’Executiu.

Però malgrat això, les sospites de les grans empreses de l’Ibex són absolutament fundades. En aquests moments, a l’espera de conèixer les enquestes de setembre i octubre, el president no té cap intenció d’abandonar aquest gir del seu discurs a l’esquerra. Segons explica un membre del Govern, ja ho va aplicar amb el «no és no», davant la possibilitat d’una abstenció del PSOE en la investidura el 2016 de Mariano Rajoy i en la carrera interna per recuperar la secretaria general del PSOE en la seva segona vida al capdavant del partit.

Notícies relacionades

Aquest va ser, raona aquesta font , el debat llavors «donar la batalla pel centre o protegir el seu flanc esquerre» i Sánchez ho va veure clar des del principi. Aquesta mateixa «intuïció», explica, és la que està operant ara. Necessita transmetre que ell està donant una resposta millor a la que es va oferir en la crisi del 2008. La gestió és el que l’ha de situar al centre. «¿O apujar el Salari Mínim Interprofessional, actualitzar les pensions i ajudar les empreses amb els ertos no és de centre?», es pregunten a l’Executiu.

Tot i que molesti l’Ibex, a la Moncloa estan convençuts que amb aquesta estratègia aconseguiran mobilitzar el seu electorat, que en un percentatge important està situat en l’abstenció, i frenar també el transvasament de vots el PP, a base de «desmuntar» Feijóo.