Treballadores de la llar: 4 sentències que han accelerat el seu dret a cobrar l’atur

Tres anys va estar una pionera treballadora de la llar esperant la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que, finalment, li va donar la raó i va consolidar una doctrina que precipitaria la reforma que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres. A la sentència esmentada els alts magistrats van dictaminar que la normativa espanyola vulnerava la directiva europea sobre igualtat en matèria de Seguretat Social. I és que negar la possibilitat que les treballadores de la llar poguessin cotitzar a l’atur per després cobrar la prestació si perdien la feina era discriminatori. Especialment si el col·lectiu està eminentment integrat per dones, cosa que, de facto, implica discriminar clarament una part de la població femenina.

Tres setmanes més tard de fer-se pública la resolució del TJUE, el Jutjat Social número 32 de Barcelona va ser el primer que va citar entre els seus fonaments els arguments dels alts magistrats. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, el jutge va resoldre a favor d’una treballadora de la llar que no havia pogut cobrar indemnització a l’al·legar el seu ocupador que no tenia solvència. I va obligar el fons públic Fogasa a assumir la compensació monetària esmentada envers l’afectada. Quedava així blindat el seu dret a indemnització, com qualsevol altre assalariat. 

La sentència pionera següent va arribar des de Galícia. Just un mes després de la sentència del TJUE, un jutjat de Vigo reconeixia a una treballadora del gremi el dret a cotitzar i cobrar posteriorment la prestació d’atur. I és que fins ara qualsevol treballadora de la llar tenia negada qualsevol possibilitat de cotitzar. És a dir, encara que ella volgués i el seu ocupador hi estigués d’acord, el SEPE negava aquesta possibilitat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dicta la primera sentència que reconeix el subsidi per a aturats més grans de 52 anys a una treballadora de la llar. Fins ara, el que argumentava el SEPE per negar aquest dret era que les treballadores d’aquest gremi no havien cotitzat el període mínim exigit durant la seva vida laboral. I com que no el podien haver cotitzat, no el podia cobrar. En la seva resolució publicada el 25 de març, un mes i un dia després de la sentència europea, l’alt tribunal català reconeixia per primera vegada aquest subsidi a una treballadora de la llar. I s’erigia com el primer tribunal superior que resolia a favor del col·lectiu. El 30 de maig es publicaria una altra sentència del mateix tribunal en el mateix sentit.