¿La fi de l’especialització laboral?

Al no existir una titulació concreta, «el concepte de polímata no és el perfil que contracta l’empresa com a tal», sinó que busquen persones amb aptituds transversals, destaca Javier Sirvent, assessor d’empreses, emprenedor, inventor i divulgador científic. El també polímata confés explica que, en el seu cas, les companyies el contracten per «parlar de futur i per fer pensar a la gent que poden passar coses».

Els polímates han aparegut al llarg de la història donant exemple sobre la importància precisament de creuar coneixements, aplicar-los i combinar-los per obtenir millors resultats. Un dels primers polímates que han transcendit va ser Imhotep –a l’Antic Egipte–, que va aconseguir especialitzar-se tant en medicina, com en arquitectura i astronomia. De fet, va manar construir la primera piràmide de la història, la de Saqqara. El van seguir Aristòtil (filosofia, ciència, política i biologia) i Leonardo da Vinci (pintura, escultura i filosofia), entre molts d’altres. El primer estudi sobre polímates és recent i gràcies a la col·laboració de l’empresa 3M i diversos investigadors de Deusto Business School. Aquest qüestiona si alguns dels genis de la història haurien quedat limitats actualment per la cotilla acadèmica.  

«Últimament es parla de Natalie Portman, que s’ha distingit en psicologia i com a actriu, Carlos Herrera, com a cuiner, periodista i metge, i el Gran Wyoming, periodista i metge», indica Fernando Tomé, vicerector d’estudiants, ocupabilitat i internacionalització de la Universitat de Nebrija. Llavors, ¿la polimatia és a l’abast de tothom? ¿Per què aquests perfils interessen cada vegada més a les empreses?

Ser polímata requereix la capacitat d’arribar a l’excel·lència en dues o més àrees del coneixement, segons l’estudi de Deusto Business School. Aquest estudia la possibilitat que tinguin «una plasticitat neuronal més gran dins de cada i entre els dos hemisferis cerebrals». Aquestes característiques aportarien una capacitat més gran per processar i integrar la informació, la qual cosa no estaria restringit al resultat de l’herència genètica sinó que també es podria influir pels hàbits i estímuls del medi ambient. Tanmateix, l’informe apunta que no hi ha evidències neurocientífiques que confirmin aquesta teoria. «Jo crec que no és tant que hi hagi una predisposició, sinó la curiositat i l’atzar després d’anys de vida professional que s’hagi passat per diferents facetes», explica Carlos Rebate, polímata i director de transformació a Securitas Seguridad España. D’aquesta manera, segons els experts es poden resoldre els problemes de diferents maneres a l’ajuntar coneixements de diverses experiències.

«L’especialització és un risc perquè la intel·ligència artificial conquistarà molts camps tècnics, i a més elimina el pensament lateral», afegeix. D’altra banda, la tendència cap a la hibridació tecnològica que s’aprecia en indústries noves i tradicionals constitueix un camp abonat perquè el polímata brilli, afegeix l’estudi.

Polímates per obligació

D’altres exerciten la polimatia per exigències del guió. Amb una taxa d’atur pròxima al 30%, «els joves cada vegada han de saber més, per això es cursen més els dobles graus. Fa 30 anys ningú estudiava dues carreres», indica Tomé.

Notícies relacionades

Tesla i Chery, imatge contra preu

Les marques xineses treuen rèdit de la frenada del cotxe elèctric a Europa

Per la seva banda, les empreses cada vegada més s’adonen que amb la visió de la seva indústria no és suficient per generar innovació, sobretot després de la irrupció digital. I aquests perfils més multidisciplinaris poden aportar una perspectiva més global i diferent que permeti anar un pas més enllà. Empreses com Unilever, Procter & Gamble o Beiersdorf tenen en compte aquests treballadors i «els fa passar per diferents funcions perquè tinguin un talent més transversal i posteriorment situar-los en alguna posició», descriu Puri Paniagua, ‘headhunter’ i autora de ‘Muestra tu talento’.

Alicia Gómez de Hinojosa, directora de talent i persones a Securitas Seguridad España, explica que l’empresa aposta per la innovació i reconeix que els polímates «són capaços d’adaptar-se i avançar en transformació». L’empresa ha separat fins i tot l’àrea de recursos humans de la de talent a fi de buscar els que resolguin els reptes de futur. El director de transformació en l’empresa conclou que encara es tendeixen a ‘fitxar’ pel criteri de la formació específica. Però també que cada vegada hi ha més sensibilitat per buscar perfils que disparin la creativitat.