L’euríbor puja a l’1,06% de mitjana fins a la primera meitat d’agost

L’euribor a un any, l’indicador més utilitzat per al càlcul dels crèdits hipotecaris a tipus variable a Espanya, continua el seu ascens en la primera meitat d’agost i de mitjana ja supera l’1%, segons dades del mercat.

A aquesta cota no hi arribava en mitjana mensual des del mes de juliol del 2012, cosa que implicarà un encariment de les quotes hipotecàries a revisar.

En concret, la mitjana d’aquest indicador del mercat interbancari europeu en el transcurs de la primera meitat d’agost es va establir en l’1,064%.

La dada d’aquest dilluns, quan l’euríbor a dotze mesos es va situar en l’1,158%, implica que aquest índex ha superat el percentatge de l’1% en vuit dels onze dies hàbils d’agost transcorreguts fins aquesta jornada.

L’euríbor a dotze mesos està creixent des del gener d’aquest any, ja que el desembre de 2021 s’havia situat en el -0,502% i a l’abril es va situar en terreny positiu al ser fixat en el 0,013%.

El mes passat la taxa mitjana mensual de l’euríbor va quedar en el 0,992%, la més alta en deu anys.

En cas de continuar el repunt de l’euríbor a l’agost, suposarà un nou increment en les quotes de les hipoteques.

Qui hagi de revisar anualment una hipoteca a l’agost, si l’euríbor segueix en aquest nivell i si es pren com a referència un préstec de 150.000 euros, a un termini de 25 anys amb aquest índex i un diferencial de l’1%, pujaria 108,6 euros mensuals, amb la qual cosa serien 1.303,2 euros a l’any.

En el supòsit que hagués contractat la hipoteca amb la referència de l’euríbor del desembre passat, quan estava en el -0,502% i si es mantingués la resta de condicions anteriors, el préstec pujaria a partir d’aquest mes en poc més de 100 euros al mes, ja que l’obligació hipotecària amb càrrec al desembre passat li hauria suposat poc més de 536 euros mensuals.

Això es produeix després que el Banc Central Europeu (BCE) augmentés el preu del diner en mig punt el 21 de juliol i el situés en el 0,5% per intentar frenar l’elevada inflació a la zona euro, que es va situar el mes passat en el 8,9%, la xifra més elevada des que es calcula aquest paràmetre en aquesta àrea econòmica.

El BCE seguia l’estela d’altres bancs centrals i adoptava aquesta mesura abans que la Reserva Federal (banc central nord-americà) incrementés el 27 de juliol els tipus d’interès en tres quarts de punt, fins a una forquilla d’entre el 2,25% i el 2,75%.

L’autoritat monetària nord-americana actuava així també amb la intenció de contenir els elevats preus en aquest país, ja que, malgrat baixar sis dècimes, el mes passat es va situar en el 8,5%.

Notícies relacionades

La presidenta de Red Eléctrica apunta a les elèctriques per l’apagada i descarta dimitir perquè a la seva xarxa «res va fallar»

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

L’enduriment de la política monetària per tot el planeta per contenir l’alça de la inflació ha sigut conseqüència de l’increment dels preus de l’energia i dels aliments després de la guerra empresa per Rússia a Ucraïna.

A més, hi han influït els problemes de subministraments, deguts en part a la política de covid 0 a la Xina i als confinaments decidits en aquest país per frenar l’expansió del coronavirus.