De Punta Umbría a Cadaqués: la costa viu un nou ‘boom’ 15 anys després de la bombolla immobiliària

Espanya és el segon país del món que més turistes atrau. El 2019, any prepandèmia, el nostre país va rebre 83.509 milions de viatgers internacionals, xifra que influeix directament en la situació del sector de la vivenda a la costa. El 30% dels estrangers que visiten Espanya s’allotgen en un pis o apartament turístic i el 12% del total ho fa en un immoble de la seva propietat.

Segons recull El Periódico de España, l’any 2020 i la primera meitat del 2021, el mercat residencial al litoral va patir una forta aturada. Sense turistes no hi havia compravenda de pisos. Ara bé, aquesta situació va canviar radicalment a partir de l’estiu de l’any passat, en què va emergir amb força la demanda no satisfeta durant els pitjors moments de la crisi sanitària. Les nuvolades que aguaiten l’economia, amb l’enduriment del cost del finançament i la possible entrada en recessió, no han calmat les ganes de comprar vivendes a la costa. El que viu aquest segment productiu després de la pandèmia es podria descriure com un nou ‘boom’ immobiliari, de moment sense sobreescalfament del mercat.

Els preus ja han recuperat les xifres anteriors a febrer del 2020, quan el món es preparava per a una enorme aturada amb què fer front a l’expansió de la covid. La costa té tanta importància que els 400 municipis amb sortida al mar suposen a prop del 40% de les operacions de compravenda i el 30% de les noves vivendes que es construeixen. Un de cada cinc nous pisos que es construeixen a Espanya s’eleven en zones de la Costa Mediterrània, segons apunta l’informe fet per la taxadora Tinsa.

Tot i que els preus a la costa mostren una tendència alcista generalitzada, les pujades han sigut inferiors a la mitjana nacional, cosa que pot suposar més taxes de creixement en el futur. Les Canàries i les Balears han registrat increments del 16% entre el 2019 i el 2022, contra un augment de l’11% de mitjana nacional i del 9% a la costa. La Costa Mediterrània, el Nord i la Costa Atlàntica andalusa experimenten augments inferiors, amb un 8%, 7% i 4%, respectivament.

El client estranger és el responsable del 15% de les compravendes de pisos i cases, de les quals més del 80% estan a la vora del mar. Els Arxipèlags i tot l’arc Mediterrani són les zones favorites. Alacant i Màlaga en són les ciutats preferides.

Lloguer turístic

El lloguer turístic ha recuperat pes el 2022. Durant la pandèmia nombrosos propietaris van reorientar els pisos cap al lloguer tradicional per la caiguda radical del turisme. Amb tot, amb la reobertura de fronteres, a poc a poc tornen a convertir-se en vivendes turístiques. La xifra d’aquest tipus de vivendes es concentra clarament a la línia de costa i, en especial, a l’arc mediterrani i les illes. Més de la meitat són en províncies costaneres del Mediterrani i Andalusia i gairebé una quarta part a les illes Canàries i les Balears. En total, s’estima que al litoral hi ha més de 260.000 vivendes destinades a al lloguer turístic.

Noves vivendes

Els nous allotjaments a la costa suposen el 30% del total del parc en construcció a escala nacional. El 2021, els promotors van sol·licitar un total de 31.600 visats d’obra nova, i el vessant mediterrani acaparava el gruix d’aquesta activitat. L’any passat, els litorals nacionals van registrar evolucions de visats molt diferents.

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La costa atlàntica andalusa reflecteix els increments més grans respecte al 2020 i al 2019, a gran distància de la resta de costes i de la mitjana nacional; seguit de la zona nord, amb augments sostinguts en els dos últims anys. L’arc mediterrani compta amb enclavaments d’activitat promotora molt intensa i recupera el 2021 part dels nivells perduts el 2020, sense arribar al volum d’activitat del 2019. Balears i Canàries, tot i que amb escenaris diferents entre illes, registren en total una contracció de l’oferta de nous projectes, després d’un 2020 de caigudes i que se situa a certa distància dels nivells de visats del 2019. 

Segons assenyala l’informe de Tinsa, durant aquest any s’ha observat una forta demanda d’immobles de nova construcció , però les empreses n’han limitat el llançament de nous projectes. ¿Per què? La resposta rau en l’increment global dels costos de l’energia i els materials, i els retards ocasionats pels problemes a les cadenes de subministraments.