El Govern busca la via legal perquè la justícia no tombi els impostos a banca i energètiques

El Govern està treballant en el disseny dels dos impostos a empreses energètiques i bancs anunciats dimarts per Pedro Sánchez sota la prioritat de mirar d’evitar que els jutges els anul·lin si les companyies dels dos sectors decideixen portar els nous tributs als tribunals. Així ho ha reconegut aquest dijous la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño: «Estem justament fent aquest treball tècnic, seriós i responsable per evitar qualsevol tipus de risc legal o risc de doble imposició».

Calviño ha evitat especificar quin serà el fet imposable de l’impost a la banca, és a dir, aquell que generarà l’obligació de pagar un tribut. La normativa prohibeix que dos impostos puguin fer tributar pel mateix fet imposable (la doble imposició a què s’ha referit la vicepresidenta), i la incertesa sobre què es gravarà exactament és motiu de gran expectació i elucubracions en el sector financer. 

En principi no podran ser els beneficis de les entitats, ja que –tret de canvi de criteri– la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va afirmar dimarts que es tracta de crear dos nous tributs, no d’aplicar un recàrrec en l’impost de societats (que grava els resultats empresarials). Això també descarta en principi que es vulguin gravar els dipòsits que guarden les entitats financeres als seus clients, ja que ja existeix un impost específic sobre aquests productes d’estalvi. El va crear l’anterior Govern de Rajoy el 2012 per evitar que cada comunitat autònoma fixés el seu. 

La definició dels dos impostos és clau per determinar les possibilitats que tenen energètiques i bancs de portar l’assumpte al jutjat contenciós administratiu. Les companyies elèctriques, per exemple, han sigut tradicionalment molt actives en impugnar lleis que els perjudicaven, però no així les entitats financeres. Amb tot, la presidenta de la patronal bancària AEB, Alejandra Kindelán, no ho ha descartat del tot. «És molt aviat per parlar d’una cosa així, n’haurem de veure els detalls», ha afirmat a TVE.

Costes per al client

En el que sí que han volgut incidir Calviño i Montero és que el Govern mirarà d’impedir que les companyies afectades traslladin el cost dels nous impostos als seus clients en forma de pujades de preus. «Tenim contemplat que es prohibirà la repercussió d’aquest gravamen al preu final que suporten els ciutadans. I d’altra banda, es dotarà la CNMC de totes les funcions perquè vigili i, en el seu cas, apliqui sancions si alguna de les empreses se separa de la legalitat», ha afirmat la responsable d’Hisenda a la SER.

Diverses fonts financeres, amb tot, destaquen que és molt difícil que l’autoritat de competència pugui determinar els efectes indirectes del nou impost en els clients i vincular-los a la creació del tribut. Així, argumenten, la mesura pot provocar que el tipus dels nous crèdits pugin una mica més o que els dipòsits es remunerin una mica menys (quan comencin a ser remunerats) del que hagués passat si no hagués existit el tribut com a via per assumir el nou cost fiscal. 

Menys crèdit

Kindelán, per la seva banda, ha destacat que la mesura «dificultarà la capacitat dels bancs de finançar-se als mercats i, per tant, dificulta la seva capacitat de donar crèdits a famílies i empreses, que en aquest moment és el que necessiten». Les entitats, ha destacat, tenen una rendibilitat (beneficis sobre el capital) «molt baixa» en la seva activitat a Espanya i no hi ha «cap certesa» que la pujada de tipus s’hagi de traslladar a un augment de beneficis, com argumenta el Govern per justificar l’impost. 

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Calviño, tanmateix, ha assegurat just el contrari: que l’alça de tipus sí que els aportarà uns «beneficis extraordinaris». El cert és que l’alça de l’euribor des del -0,5% fins a l’actual nivell d’entorn de l’1%, que anticipa les pujades de tipus anunciades pel Banc Central Europeu, es va traduint a poc a poc en una alça dels ingressos de les entitats. Però també és veritat que els tipus porten en nivells històricament baixos des de fa sis anys, amb la qual cosa s’està produint una normalització, i que cal veure l’efecte de l’encariment del preu dels diners en altres variables financeres, com la morositat i el cost de finançament als mercats de capitals.  

La vicepresidenta, així mateix, ha negat que el flux de crèdit a l’economia s’hagi de veure perjudicat. Per argumentar-ho, ha defensat que els avals públics de l’ICO per a crèdits bancaris a empreses de la pandèmia van servir per «garantir la liquiditat del conjunt de l’economia, però també per reforçar els balanços de les entitats i evitar una crisi financera» com la del període 2008-2012. «Durant els anys de la pandèmia, tota la societat ha donat suport al sistema financer», ha afirmat Calviño, que la setmana que ve es reunirà amb les patronals bancàries.