Cost de la vida

¿com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

L’IPC del 10,2% té efectes en nombroses variables, que van dels salaris a l’estalvi

A1-124632528.jpg

A1-124632528.jpg / JORDI OTIX (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La inflació s’ha convertit ja en un problema per al conjunt de l’economia, al situar-se en el seu nivell més alt en 37 anys, amb un 10,2%. Dels preus dels combustibles i la llum s’ha traslladat al conjunt dels productes i serveis i provocarà ja les primeres pujades del preu dels diners. I això afecta des dels salaris a l’estalvi, que veu erosionat el seu poder de compra per l’escalada del nivell general de preus. Per això s’ha prorrogat el paquet de mesures per pal·liar els efectes de la pujada dels preus, que havia de durar fins al 30 de juny i ara s’allargarà fins al 31 de desembre.

I és que la taxa anual de la inflació subjacent, que exclou els elements més volàtils com l’energia o els aliments no elaborats, s’ha disparat fins al 5,5%, la cota més elevada des de l’agost del 1993. Tot això alimenta les reclamacions de recuperació del poder adquisitiu per part dels sindicats i acosta més les pujades dels tipus d’interès.

Els salaris

La inflació erosiona el poder adquisitiu dels salaris. Els convenis col·lectius firmats fins al maig deixen un balanç d’increment mitjà dels salaris del 2,42%, en comparació amb el 2,40% del mes anterior, de manera que es troben molt allunyats de la taxa anual d’inflació. Els sous encaren el 2022 amb la negociació col·lectiva parcialment bloquejada per aquesta espiral inflacionista i per la falta d’entesa al nivell més alt entre la CEOE, CCOO i UGT, que tenen pendent des de fa un any abordar un nou ‘conveni de convenis’ per guiar la negociació col·lectiva. El pacte de rendes que reclamava el Govern mitjançant el qual els sindicats haurien d’acceptar limitacions en les alces salarials, i les patronals, en els marges i beneficis, no ha sigut possible. La diferència entre empresaris i sindicats pràcticament l’impossibilita.

L’estalvi

Com passa amb els salaris, també l’estalvi perd valor amb l’alça de la inflació. La retribució dels comptes i dipòsits és pràcticament nul·la, ja que el preu dels diners es manté en el 0%. I així continuarà fins a la primera pujada del preu dels diners de 0,25 punts que es preveu al juliol. Els 100 euros de quan va començar l’any valen avui el 10,2% menys i difícilment trobaran una retribució que ho compensi o superi. L’única via és assumir més riscos en la borsa. En l’actualitat, els diners que estan en comptes i dipòsits bancaris experimenten un rendiment (per dir-ho així) del 0,01% quan tenen un termini de fins a un any; del 0,04%, entre un any i dos, i del 0,03%, en els terminis de més de dos anys, segons les dades del Banc d’Espanya. En renda fixa pública, tot i que els rendiments han crescut i han forçat el BCE a actuar, les lletres del Tresor a 12 mesos han sortit de la rendibilitat negativa, però cal anar a les obligacions a 10 anys per superar el 2%. L’Ibex, el principal indicador de la borsa espanyola, va oferir l’any passat el 7,9%, però, igual que puja, baixa.

Les pensions

Les pensions és una altra de les rendes que es veu afectada per la inflació. Els pensionistes s’han vist beneficiats per una pagueta per compensar la desviació respecte a la inflació estimada que va servir per actualitzar-les el 2021. De tota manera, no recuperaran tot el que han pujat els preus, sinó que la referència és la inflació mitjana del desembre del 2020 al novembre del 2021, situada entorn del 2,5%, tal com preveu la reforma parcial acordada pels agents socials. El 2022, les prestacions s’han de revaloritzar a partir d’aquest nivell i així ha de passar cada any després d’haver-se aprovat apujar-les igual que l’IPC. Les estimacions sobre la inflació mitjana per a aquest any se situen entre més del 5% i més del 7%, que seria la referència per a l’augment de les prestacions.

Els lloguers

Una altra de les rendes que es veuen afectades per l’IPC són els lloguers. I això és una bona notícia per als propietaris, però dolenta per als inquilins. Per això el Govern va decidir fixar un límit i que els petits propietaris i els inquilins negociïn l’actualització i, en cas que no hi hagi pacte, que sigui el 2% el màxim, que equival a l’índex de garantia de competitivitat. Això significa que, amb pacte, l’alça podrà superar aquest llistó, sempre que sigui acordat i el titular sigui un petit propietari. En el cas dels grans propietaris, l’alça no podrà superar en cap cas el 2%. Aquesta mesura, que havia de durar fins al 30 de juny, s’ha allargat fins al 31 de desembre. L’estalvi per a l’inquilí és important: en cas d’haver de passar de 1.217 a 1.341 euros per un pis de 85 metres a Barcelona, es passarà a 1.241, 100 euros menys al mes dels que serien si no s’hagués posat aquest límit temporal.