De l’11 al 21 de juny

Parada tècnica del gasoducte més gran d’Europa amb el temor d’un tall permanent

El gasoducte Nord Stream que connecta Rússia i Alemanya inicia aquest dilluns un tall per manteniment de 10 dies

Parada tècnica del gasoducte més gran d’Europa amb el temor d’un tall permanent

Axel Schmidt / Reuters

2
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

El gasoducte Nord Stream, el més gran del continent, s’atura aquest dilluns 11 al 21 de juliol per una parada tècnica. Però l’atenció està posada en el que passarà després davant el temor que aquest tall temporal sigui utilitzat com a excusa pel Kremlin per tallar completament els enviaments de l’hidrocarbur a Alemanya.

El primer a aixecar la llebre va ser el ministre alemany d’Economia i Protecció del Clima, Robert Habeck, i aquest divendres la seva homòloga a Espanya, Teresa Ribera, va reiterar aquesta possibilitat. «És una possibilitat que cal contemplar. En principi és una parada de manteniment que hauria de durar 10 dies, però atesa la situació que vivim amb Rússia no hauria de ser descartable que això es pogués prolongar més», va dir la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica en declaracions al programa ‘Espejo Público’.

Una aturada d’aquesta megautopista d’hidrocarburs posaria en greu risc la seguretat de subministrament a Alemanya, on la dependència de Moscou és molt elevada. En les últimes dues setmanes, Rússia va restringir el flux per aquest tub un 60%, que va portar el comprador de gas rus més important, el gegant energètic Uniper a demanar un rescat al Govern alemany que es va fer oficial divendres i inclou una reestructuració de la companyia per crear «una empresa de seguretat de subministrament sota la propietat del govern alemany».

De fet, el Govern alemany ja ha dissenyat diferents mesures en termes de racionament tant per a les llars com per a les indústries del país. Espanya no se’n veurà afectada directament, perquè el gas que utilitza no arriba a través de gasoducte i el que arriba amb barco des de Rússia suposa al voltant del 7,5% de mitjana anual, fàcilment substituïble.

Però sí que podria notar-ho en els preus. No en va, aquesta retallada del 60% a mitjans de mes ha coincidit amb els preus de cotització del gas natural en el mercat de referència per al Vell Continent, el TTF holandès, del doble, al passar d’uns 80 euros per megawatt-hora al principi de juny a superar els 160 euros al final. Això tindria un efecte pràcticament directe en el preu de l’electricitat que pujaria, tot i que de manera limitada per aquest límit de 40 euros megawatt-hora de la Península Ibèrica.

Notícies relacionades

La vicepresidenta tercera ha confiat que la Unió Europea faci compres conjuntes d’aquesta matèria primera per a tots els estats membre i empreses que vulguin per evitar preus disparats. I va recordar que qualsevol acció, per petita que sigui, compta. «Cal pensar com consumir de la manera més intel·ligent possible per tenir més marge per si necessitem contribuir a l’esforç solidari amb altres països de la Unió Europea», va dir la ministra.

Entre les mesures que podrien ajudar, a l’espera de conèixer el pla de contingència que prepara l’Executiu, Ribera va citar alguns exemples com ara canviar el cotxe pel transport públic; viatjar acompanyat en comptes de sol; desconnectar el radiador o la calefacció quan no s’utilitza una habitació, o utilitzar tendals, abaixar la persiana o obrir la finestra per reduir l’ús d’aire condicionat. «Són petites coses que no generen grans alertes però ajuden a reduir el consum i amb un emmagatzematge més elevat es podria alliberar aquesta part a tercers països molt més afectats», va afegir Ribera.