Defensar el sector del vi, per Martí Saballs

Gratallops, comarca del Priorat (Tarragona) és un dels epicentres del vi espanyol. Una terra que va patir als anys cinquanta les migracions del camp a la ciutat. De les 17.000 hectàrees dedicades al cultiu de vinyes que hi havia als anys quaranta es va passar a 780 hectàrees a finals dels vuitanta. Els pendents dels turons que inunden aquesta zona van anar perdent el paisatge de vinyes que inundava el territori. Es va deixar de treballar el camp. A principis dels noranta, una sèrie de pioners del sector van descobrir de nou les qualitats del Priorat per reiniciar l’elaboració d’un vi que, amb els anys, ha acabat convertint-se en un dels clàssics més apreciats. Avui, les hectàrees de vinya cultivades ja sumen 2.100 i creixent. Álvaro Palacios, fill de cellerer de La Rioja de Alfaro, va ser un d’aquests pioners. Va arribar a descobrir el Priorat després d’haver passat per les millors escoles de Bordeus i Califòrnia, empès pel seu mentor René Barbier. El 1992, ja llançava Les Terrasses, una de les seves marques més conegudes. Juntament amb el Priorat i la Rioja, Palacios també produeix vi al Bierzo (Lleó). No vol sentir parlar de vendre ni de comprar; sinó de consolidar el que té. En la seva empresa treballen fixes 115 persones i compta amb 72 temporers, sense comptar el treball indirecte que dona als petits viticultors que li venen raïm en cada denominació d’origen.

El vi de qualitat és avui, temps de sotsobres financers i econòmics, una aposta segura. Com el gran art. Només a la zona vinícola de la Borgonya, explica Palacios, s’acaba de tancar la venda d’un terreny de 0,6 hectàrees de vinya del domini Ruchottes-Chambertin per 70 milions d’euros quan la cotització de l’hectàrea estava fins aleshores en 50 milions. «Cada minut que passa està pujant el preu», explica. Hi ha ampolles de vins de la Borgonya, la denominació que no para de citar Palacios, que s’estan venent per 20.000 euros. El rècord de preu pagat per una ampolla de vi són 558.000 euros en una subhasta de la casa Sotheby’s de Nova York el 2018. Era un Borgonya de Romanée-Conti de l’any 1945, en què només es van elaborar 600 ampolles. El preu de sortida en la subhasta va ser de 22.000 dòlars. No obstant, no va aconseguir superar, explica la publicació especialitzada Decanter, els 1,1 milions de dòlars que es van pagar per una ampolla de whisky Macallan de 60 anys d’edat que tenia truc: l’etiqueta estava il·lustrada pel pintor italià Valerio Adami. El fervor d’una elit determinada per atresorar vi va tenir el seu cim amb el robatori de coll blanc, no aclarit, al restaurant de Càceres d’El Trapío de 45 ampolles de vins exclusius, algun de valorat en 300.000 euros. El robatori va servir perquè altres grans restaurants i propietaris particulars de vins valorats en xifres multimilionàries reforcessin els seus sistemes de seguretat, com si fossin gegants caixes fortes d’última generació.

Mai sabrem si els compradors d’aquests vins amb preus que ens sonen a desorbitats i astronòmics se’ls acabaran bevent. Potser ho fan al final de la seva vida. Què categoritza el seu valor és impossible de definir. Quan Álvaro Palacios comença a detallar els sabors i olors dels diferents vins que ofereix en els seus tastos, s’introdueix en un món de misteris que sembla només apte per a quatre elegits. L’esnobisme, les modes i les aparences –imaginem milionaris amants de beure vi alegrant-se entre ells, mostrant-se les seves noves adquisicions i coneixements– també tenen el seu què en aquest món tan especial.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Però més enllà d’aquest territori, en què es mouen persones com Álvaro Palacios, el vi és sinònim de lideratge mundial a Espanya. Segons l’Organització Internacional del Vi (OIV) Espanya va ser el 2021 el país amb més superfície de vinyes al món per davant de França i la Xina; és el tercer productor per darrere d’Itàlia i França; el sisè en consum total, superat pels EUA, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, i el primer exportador seguit aquesta vegada d’Itàlia, França i Xile.

En un país, com aquest, tan acostumat a ser fustigat i pensar en termes apocalíptics, és necessari posar en valor les activitats, negocis i sectors en què es té una posició de lideratge. Ajudar a consolidar aquest lideratge, defensar el vi com un bé nacional i, per què no, cultural, pel que representa en la cura el paisatge i de les tradicions, hauria de ser un projecte comú de tothom, més enllà de localismes i ideologies.