José Elías, el principal accionista d’Ezentis, «optimista» sobre la companyia

Després dels primers rumors, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha suspès cautelarment la cotització, que ha aixecat a mig matí. Després d’això, el valor no ha fet més que caure. D’una capitalització de 67 milions d’euros el dia anterior, aquest dijous ha passat a uns 53,8 milions, asfixiada pel seu endeutament i la inquietud dels inversors.

En una breu conversa amb EL PERIÓDICO, Elías s’ha mostrat «més optimista» que dos mesos enrere i ha assegurat que continua recolzant el projecte. Quant a la possibilitat de demandar l’anterior equip directiu, el resultat del qual «és manifestament visible i millorable», Elías ha afirmat que el prioritari ara és que la companyia surti del sotrac. Al seu torn ha restat importància a l’evolució a la borsa, perquè igual que baixa puja».

L’empresari, que ja figura a la llista ‘Forbes’ dels més rics d’Espanya amb un patrimoni d’uns 800 milions després d’una carrera empresarial típica de ‘self-made man’, ha destacat i lloat el paper de Telefónica, el principal client del Grup Ezentis. «He quedat gratament sorprès pel seu comportament», remarca Elías, que, alhora, està convençut que la SEPI, que gestiona el fons destinat a rescatar empreses considerades estratègiques, també donarà el ‘sí’ a recolzar la companyia.

La sol·licitud d’ajuda a la SEPI es troba en procés d’anàlisi per la SEPI com a entitat encarregada de la instrucció del procediment. El mecanisme del Fons de Suport a la Solvència caduca el 30 de juny, després d’haver sigut prorrogat en dues ocasions.

Ezentis va tancar el primer trimestre de l’any amb una xifra de negoci de 83 milions d’euros, cosa que suposa una reducció del 12% dels registres comptabilitzats durant el mateix període de l’any anterior. L’empresa va atribuir aquesta caiguda dels ingressos per la seva estratègia de discontinuar els contractes no rendibles, principalment pel cessament d’activitat a Xile i el Perú. Alhora, el negoci recurrent (sense comptar extraordinaris o atípics) s’ha mantingut en els mateixos nivells que l’any passat.

El deute financer net del grup va tancar el període gener-març amb 157,6 milions d’euros, 3,6 milions més que en el mateix període del 2021. La companyia reconeixia al seu últim informe financer la seva delicada situació financera. Després d’unes pèrdues de 144 milions d’euros el 2021, va entrar en patrimoni net negatiu, de 163 milions d’euros, a tancament d’aquest exercici. La moratòria concursal, en vigor des del 2020 i que expira el 30 de juny, li ha donat més temps.

Notícies relacionades

El Govern i l’Estat desbloquegen la construcció dels dos intercanviadors entre Rodalies i FGC del Vallès, amb una inversió de 36 milions

Ringana aspira a créixer a Europa des de Parets del Vallès

En el mateix informe financer, l’empresa admet també que arrossega impagaments en el seu deute, que suma un total de 130 milions. Al tancament de l’exercici passat aquests impagaments ascendien a sis milions.

Temes