Pizza Hut inicia el tancament de 24 botigues a Espanya i ultima 500 acomiadaments

La companyia ha iniciat un procés de reestructuració a nivell mundial que a Espanya se saldarà amb la clausura dels 24 establiments propis, segons la documentació preliminar de què disposen les centrals. De moment les centrals només han rebut l’avís per conformar els òrgans negociadors i en el registre del Ministeri de Treball encara no figura l’ero registrat, segons confirmen fonts del ministeri. Les converses podrien començar a principis de juliol i acabar a l’agost. Queda per definir com serà el calendari de tancament, si serà progressiu o exprés. A Catalunya, quatre d’aquests locals són a Barcelona i un a Badalona i hi ha aproxiamdament 50 treballadors que serien cessats, segons afirmen fonts d’UGT, que rebutgen qualsevol mesura unilateral de l’empresa que suposi pèrdua d’ocupació. «Exigirem ressituar el màxim de gent dins Telepizza», apunten des de CCOO.

A nivell internacional, Food Delivery Brands és un dels gegants dels establiments de menjar ràpid i té 2.374 restaurants repartits en 32 països. La marca Pizza Hut va néixer el 1958 a Kansas (Estats Units) com una franquícia internacional i Food Delivery Brands és una de les companyies que exploten aquesta marca. La majoria de la seva facturació prové del mercat llatinoamericà i a Europa únicament opera –fins ara– a Espanya i a Portugal. El 2018 va firmar una aliança amb Telepizza per repartir-se el mercat ibèric. 

En via de superar la covid

La covid ha passat factura al grup i ara reflecteix aquestes pèrdues en acomiadaments. La companyia va tancar l’exercici 2021 amb unes pèrdues de 20,9 milions d’euros. Números negatius, tot i que un 85% inferiors a les que va registrar el 2020 i en via de creixement dels seus resultats.  

Els treballadors estudien mobilitzacions per oposar-se a l’ero que els ha presentat la companyia. Un sector complicat d’organitzar, ja que les botigues operen amb poc personal –no hi sol haver més de 10 persones per botiga–, que són gent molt jove i la majoria tenen contractes a temps parcial i salaris ancorats la majoria en el salari mínim.

Notícies relacionades

¿Com ha canviat l’ocupació amb la reforma laboral?

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

No és la primera vegada que es produeix un xoc frontal entre la plantilla i Food Delivery Brands, ja que les últimes pujades del salari mínim interprofessional van fer que part de la plantilla protestés. Concretament, en la divisió de Telepizza, la direcció es va negar a aplicar de manera automàtica la revisió de 735 a 900 euros aprovada pel Govern el 2019. Això es va traduir en mobilitzacions de repartidors a Barcelona i a Saragossa. 

Telepizza també va copar titulars quan el 2021 el Tribunal Suprem va vetar la direcció de la companyia que geolocalitzés els seus ‘riders’ mentre repartien. La intenció al·legada per la companyia era millorar-ne la qualitat i l’eficàcia –a l’estil de les aplicacions com Glovo i Uber Eats–, tot i que els magistrats van considerar que el mètode era massa invasiu per a la privacitat dels treballadors.