El BCE surt al rescat del deute d’Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal

Després d’una reunió d’urgència, celebrada aquest dimecres, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit sortir al rescat d’un increment desordenat en el preu del deute públic produït en els últims dies en països com Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal.

Després d’un reunió d’unes tres hores, el BCE ha emès un comunicat de tot just dos paràgrafs en què ha anunciat dues decisions. D’una banda, el BCE aplicarà «flexibilitat en la reinversió dels reemborsos vençuts a la cartera de PEPP» (el programa pandèmic de compra de deute públic, les compres netes del qual van finalitzar al març). D’una altra, s’anuncia el disseny d’«un nou instrument antifragmentació per al seu examen pel consell de govern» del BCE.

Tot i que el comunicat no ho explica, a la pràctica, la primera de les mesures pot suposar que el BCE prioritzarà els països del sud de la zona euro, més castigats per l’encariment de la prima de risc, en la reinversió de les títols de deute públic del programa pandèmic que vagin vencent. Podria significar, per exemple, que en aquests països es pugui arribar a superar el límit del 33% de deute del país que el BCE pot tenir en el seu balanç.

Respecte al nou «instrument antifragmentació», el comunicat no ofereix cap detall. Fins ara el BCE tenia dos programes de compres actius: el PEPP (Pandemic Emergency Purchase Programme) i l’APP (Asset Purchase Programme, programa de compra d’actius). El març del 2022 van finalitzar les compres netes del PEPP i l’1 de juny s’acabaran les de l’APP, si bé l’import dels títols que vagin vencent es continuarà reinvertint en noves compres (és en aquest procés on es pretén aplicar «flexibilitat»).

Notícies relacionades

¿Què està passant amb la prima de risc?

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Els anuncis per part dels bancs centrals de les dues bandes de l’Atlàntic sobre pujades dels tipus d’interès i sobre una retirada progressiva de la compra de deute públic s’han traduït en turbulències als mercats financers que, en un context d’elevada inflació i de crisi econòmica, estan castigant especialment el deute públic dels països del sud d’Europa: Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal.

Aquest dimarts, la diferència entre el tipus d’interès del bo alemany a deu anys (1,76%) i el bo espanyol (3,14%) va situar la prima de risc espanyola en 137,7 punts bàsics (cinc vegades més que la que hi havia a principis d’any. La prima de risc va arribar aquest dimarts a 294 a Grècia; 250 punts a Itàlia; 137,60 punts a Espanya i 137,30 punts a Portugal. Al pol oposat, la prima de risc va arribar a 37,20 punts a Holanda; 63,10 punts a França o 73,75 punts a Irlanda (gairebé la meitat que Espanya). En aquest context de creixement de les primes de risc i de més bretxa entre les economies del nord i les del sud, el BCE ha decidit reunir-se d’urgència aquest dimecres per evitar una fragmentació més alta dels mercats financers, que, des del punt de vista dels bancs centrals, dificulta que les decisions de política monetària arribin amb la mateixa eficàcia als diferents països de l’euro.