Les famílies de sempre i el relleu a Fundació La Caixa
En els pròxims dos anys es decidirà el substitut d’Isidro Fainé i almenys hi ha dos directius que esperen
Isidre Faine /
Sandro Rosell, Javier Faus, Marc Ingla, Ferran Soriano i... Joan Laporta. Va ser a principis de segle quan un grup de joves van assaltar el poder del FC Barcelona atacant l’‘establishment’ d’aquella època. Van marcar una època ja oblidada. Rosell esfulla la margarida sobre la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona; Faus abandonarà el Cercle, de manera que el seu futur, més enllà de la gestió del seu fons Meridia, és una incògnita; Soriano dirigeix el Manchester City; Ingla es dedica a les seves inversions privades. ¿I Laporta? Com el Cid Campeador.
A Barcelona i Catalunya es mouen les cadires, tot i que pot fer l’efecte que són els cognoms de sempre els que continuen manant i remenant les cireres. Marian Puig, president d’Isdin; l’advocat Emili Cuatrecasas; l’executiu Joaquim Coello i el notari i vicepresident de la Fundació La Caixa, Juan José López Burniol, van ser els quatre emissaris que van visitar el ‘lehendakari’ Íñigo Urkullu el 27 d’octubre del 2017 perquè intentés convèncer el president Carles Puigdemont que no declarés la independència. Les famílies Puig, Rodés, Guardans Cambó, Cuatrecasas, Uriach, Soler, Esteve, Gallardo, Oliu, Godia, Daurella, Colomer i Lara, entre les més destacades, mantenen viva la seva presència en la societat. Joaquim Uriach acaba de ser nomenat president de la Fundació Orfeó Català i Sol Daurella (embotelladora de Coca-Cola) presideix la fundació Fero, a l’avantguarda europea de la investigació contra el càncer. Com a exemple de la discreció amb què han treballat i són mecenes els empresaris catalans, sempre es recorda la figura del filantrop Pere Mir, que va morir el 2017, a qui no se li recorden aparicions públiques.
A les sagues empresarials se’ls ha unit la rellevància dels primers executius de grans grups. Com a destacats presidents del Cercle han passat Salvador Alemany (Abertis), Juan José Brugera (Colonial), Antonio Brufau (Repsol) i l’exministre Josep Piqué. I, amb ells, els dos eterns aspirants a substituir algun dia Isidre Fainé com a president de la Fundació La Caixa: Ángel Simón (Agbar) i Francisco Reynés (Naturgy). Per a això encara han de ser nomenats patrons. ¿Passarà? ¿Quan? Dues preguntes sense encara resposta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Cornellà no concedeix els permisos per al concert de Lola Índigo
- "Butterfly està en totes nosaltres"
- PATRIMONI BCN repara 38 portes d’interior d’illa fetes malbé per l’incivisme
- Una xacra social Peleteiro: "I tot i així, m’hi vaig quedar"