Kim Kardashian i altres ‘venedors’ de criptomonedes que han arruïnat milers de persones

Això és el que al·lega una demanda presentada davant el Tribunal del Districte Central de Califòrnia a la qual va tenir accés l’agència Reuters. En ella s’indica que «executius de l’empresa, en col·laboració amb diversos promotors famosos», van fer «declaracions falses o enganyoses als inversors sobre EthereumMax a través d’anuncis a les xarxes socials i altres activitats promocionals».

L’estratègia de pagar gent coneguda per captar clients ha sigut bastant freqüent des de la pandèmia. Segons ‘The New York Times’, un projecte d’NFT (criptovalors no fungibles) anomenat Hive Investments va arribar a pagar més de 370.000 euros a famosos perquè s’hi involucressin. Així aconseguien que els seguidors invertissin ràpidament i massivament en un actiu criptogràfic concret. El valor augmentava de manera exponencial, els més ràpids els revenien i s’enfonsava quan ja hi havien guanyat.

També ho va fer el jugador de bàsquet Paul Pierce. A canvi dels seus tuits donant suport als ‘tokens’ d’EthereumMax, va rebre 15 bilions d’aquestes monedes (gairebé 13 milions d’euros en el moment més alt). Quan van augmentar de valor els va vendre, segons la demanda. També està acusat el boxejador Floyd Mayweather Jr. Tots hi van guanyar milions de dòlars.

Espots en televisió

L’‘influencer’ i boxejador Logan Paul va elogiar a Twitter i en el seu pòdcast una nova criptomoneda anomenada Dink Doink però es va oblidar d’esmentar que era amic del creador, que la idea havia sigut de tots dos i que havia rebut una gran assignació d’aquestes monedes quan les van treure al mercat. També es van desplomar.

Fins i tot l’actor Matt Damon i el comediant Larry David van protagonitzar anuncis en televisió per a plataformes criptogràfiques. Ells i molts més ‘influencers’, esportistes i altres famosos han animat milions de persones de tot el món a invertir en actius digitals amb la promesa que hi guanyarien molts diners. El problema és que, com va dir la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, «hi ha persones que no n’entenen els riscos, que ho perdran tot». És el que ha passat.

Espanya ja es posa les piles

A Espanya hi ha el cas de l’exjugador del Barça Andrés Iniesta, que va publicar en tuit que estava «aprenent com començar amb les criptomonedes». Acompanyava el missatge amb tres fotos seves. O sortia posant o utilitzant la plataforma Binances.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) l’hi va criticar de bones maneres. Li va indicar que aquests productes no regulats tenen riscos rellevants. Per això, el millor era «informar-se a fons abans d’invertir-hi o de recomanar a altra gent que ho faci». També va rebre respostes sobre els problemes que es poden derivar d’una publicitat que a molts els sembla com la de les apostes (i les addiccions que han suposat).

Per curar-se en salut, a Espanya ja s’ha publicat la primera normativa europea que regula la publicitat del sector. La Circular de Publicitat de Criptoactius recull que els ‘influencers’ han d’avisar que donen consells sobre aquests productes a canvi d’alguna mena de retribució.

A més, totes les comunicacions comercials han d’informar sobre els riscos del producte que publiciten amb la següent advertència: «La inversió en criptoactius no està regulada, pot no ser adequada per a inversors minoristes i s’hi pot perdre la totalitat de l’import invertit». Ho han d’anunciar en un lloc visible i rellevant dins de la publicitat, sigui quina sigui la seva forma.

També han d’incloure un enllaç que faci conèixer aquests riscos amb un text que els animi a llegir-los. «El llenguatge ha de ser clar i els continguts, veraços, comprensibles i no enganyosos», assenyalen fonts de la CNMV a EL PERIÓDICO.

¿Publicitat o no?

Si no hi ha contraprestació a canvi d’aquesta publicació, no estarien subjectes a la circular. Però, tal com explica la CNMV, si l’activitat se circumscriu a fer recomanacions d’inversió, «els ‘influencers’ han de presentar-les de manera objectiva i ser clars amb les seves identitats. I han «d’informar de totes les relacions o circumstàncies que poguessin afectar la seva objectivitat, conflictes d’interès, etcètera».

Franc Carreras, professor de Màrqueting Digital a ESADE, explica que hi ha dues classes d’‘influencers’: els que promocionen allò pel que els paguen i ho reconeixen i els que pretenen utilitzar la seva influència per lucrar-se amb els seus seguidors. En el segon grup hi inclou formadors i mentors que reben una comissió per cada inversió que aconsegueixen.

«Poc temps abans de la pandèmia hi va haver una marea que pujava i i, quan puja, tothom hi guanya. Qui hi arriba tard fa cas de qui fa més temps que hi inverteix, que hi ha guanyat i que té veu –explica Carreras–. El missatge és convincent i temptador per a la persona desinformada».

Notícies relacionades

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Endesa vol «seguretat jurídica» davant l’oposició a les renovables

Però aquesta marea va començar a baixar i va deixar molta gent sense res. «Hi ha gent que hi ha perdut més del que estaven disposats a perdre», afirma. Ara se senten estafats. Carreras lamenta que això hagi fet mal a «tots els usos legítims i vàlids del ‘blockchain’ i els bitcoins».

L’expert assenyala que als EUA la gent té més cultura inversora. Fins i tot en els programes d’humor fan acudits financers. A Espanya, no. Però la porta d’entrada a aquestes inversions és molt més accessible ara gràcies a la tecnologia, a la qual arriben sobretot els joves. A això s’hi afegeix la promesa de diners fàcils per part dels seus ídols en un moment econòmicament complicat. «Una tempesta perfecta», segons Carreras.