«Discriminació per gènere»

El TSJC concedeix l’atur a una empleada de la llar que no va cotitzar

Revoca així una resolució del Jutjat Social número 13 de Barcelona que va donar la raó al servei d’Ocupació Pública Estatal (SEPE)

zentauroepp17896818 barcelona 02 01 2012 economia empleada del hogar o  trabajad180620102446

zentauroepp17896818 barcelona 02 01 2012 economia empleada del hogar o trabajad180620102446

2
Es llegeix en minuts
EFE

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut el dret d’una treballadora domèstica a cobrar l’atur per a majors de 52 anys al concloure que s’ha de computar la seva cotització com a empleada de la llar, que no cobreix l’atur, per evitar la seva discriminació per raó de gènere.

Així ho ha acordat la sala social del TSJC en una sentència que es pot recórrer en la qual estima el recurs de la dona, V. M. L., i revoca una resolució del Jutjat Social número 13 de Barcelona que va donar la raó al servei d’Ocupació Pública Estatal (SEPE) i va denegar el seu dret a cobrar el subsidi d’atur.

El SEPE va al·legar que la dona no havia cotitzat almenys 6 anys a un règim que protegeixi la contingència d’atur i que no es podien computar aquelles cotitzacions efectuades en règims que no inclouen l’atur, en el seu cas en el règim especial de treballadors autònoms i en el règim d’empleats de llar, ja que no inclouen aquesta contingència.

La dona va argumentar, per contra, que el fet que el Sistema Especial per a Empleats de la Llar no inclogui la contingència d’atur suposa una «discriminació indirecta per raó de gènere», ja que més del 95% d’afiliats a aquest sistema són dones i no existeix «cap raó objectiva» que «justifiqui» aquesta «diferència de tracte».

Discriminació per gènere

El Jutjat Social número 13 de Barcelona va rebutjar els seus arguments i es va negar a plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia d’a la Unió Europea perquè determinés si hi havia discriminació per raó de gènere.

La dona va recórrer davant el TSJC argumentant que havia cotitzat 15 anys, 10 mesos i 21 dies al llarg de la seva vida laboral, dels quals 3.613 dies (més de sis anys) havien sigut cotitzats en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar.

Notícies relacionades

En la seva sentència, el TSJC dona la raó a la dona, ja que invoca una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea arran d’una qüestió prejudicial plantejada per un jutjat de Vigo per un cas semblant–, que conclou que l’aplicació progressiva del principi d’igualtat entre homes i dones en matèria de seguretat social ha d’evitar situar les treballadores en «desavantatge» respecte als treballadors per no incórrer en «discriminació per raó de gènere».

Davant aquesta situació, el TSJC determina que la dona té dret al subsidi de l’atur, tenint en compte la «discriminació indirecta» derivada de l’exclusió de la protecció per atur al col·lectiu d’afiliats al Sistema Especial per a Empleats de la Llar, que el 2019 eren un 95% dones.