La llar perdedora de la transició ecològica: de renda baixa, rural i amb un cap de família entre 35 i 45 anys

Llar amb baix nivell de renda, amb un cap de família d’entre 35 i 45 anys i baix nivell educatiu, ubicat en una zona rural i amb un ampli nombre de membres. Aquest és el retrat robot que fa el Banc d’Espanya de la família espanyola candidata a patir amb més intensitat les mesures fiscals i regulatòries que faran pujar els preus dels béns i serveis més contaminants, dins de l’estratègia per avançar en la transició ecològica i complir l’objectiu d’assolir el 2050 la neutralitat en l’emissió de carboni a l’atmosfera.

Al seu informe sobre ‘L’economia espanyola davant el repte climàtic’, el Banc d’Espanya no arriba a quantificar l’impacte de menor creixement econòmic que, a curt termini, podrà significar el compliment dels compromisos de transició ecològica. «No és que no vulguem dir quin pot ser l’impacte econòmic sobre l’economia espanyola, és que els càlculs són massa incerts», va afirmar el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, durant la presentació d’aquesta anàlisi, que quedarà incorporat a l’Informe Anual que l’organisme publicarà en pròximes dates. Tampoc es va atrevir a precisar l’impacte inflacionista que tindrà la transició ecològica: «A curt termini hi haurà un efecte, però cal precisar encara molts detalls», va dir.

Gavilán sí que es va estendre, no obstant, a l’hora de perfilar el retrat robot de les llars i sectors productius més exposats al repte de la transició ecològica. Aquests ‘perdedors’ són els que, segons el Banc d’Espanya, haurien de ser els destinataris de les mesures compensatòries que hauran d’adoptar els governs per garantir que la transició ecològica no provoca un augment de la desigualtat.

Diferents patrons de consum

D’acord amb Eurostat, el 2019 l’activitat de les llars –fonamentalment, relacionada amb el transport i la calefacció— va ser responsable d’un 20,9% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEI) a Espanya (la resta de les emissions es van originar al sector productiu). A partir de les microdades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars, el Banc d’Espanya estima que el contingut mitjà de CO₂ per cada 1.000 euros gastat per les famílies espanyoles va ser de 281 quilos el 2020. Aquesta xifra és el 6% menys que el 2012 i, per exemple, tres vegades menor a la mitjana d’una família dels EUA.

«L’impacte dels riscos físics i de transició associats al canvi climàtic podria ser molt dispar entre individus, en funció no només del seu lloc de residència, sinó també, entre altres aspectes, del seu estat de salut, edat, nivell educatiu o renda», afirmen els autors de l’informe. L’anàlisi pren en consideració el consum energètic tant a la llar (electricitat, gas o aire condicionat) com en transports (cotxes, viatges...), així com la despesa en aliments, begudes, tabac i altres béns i serveis dels diferents perfils de llars i fa un estimació sobre la intensitat d’emissions de CO₂per a cadascun d’ells.

Compensació

«En definitiva, hi ha clars indicis que els diferents tipus de llars es poden veure afectades de manera molt dispar pel procés de transició ecològica», conclou el Banc d’Espanya. «En particular, el previsible increment en el preu dels béns i dels serveis més contaminants que tindrà lloc en els pròxims anys probablement incideixi de manera més acusada sobre les llars amb menor nivell de renda, aquells que tenen un cap de família entre 35 i 45 anys, els que viuen a les zones rurals [i, presumiblement, més necessitat de desplaçament en transport], els que tenen un menor nivell educatiu o els que presenten un nombre més alt de membres», s’afirma.

A la llum d’aquest diagnòstic, el Banc d’Espanya afirma que «seria convenient que les polítiques públiques articulessin mecanismes per compensar, amb caràcter temporal, les llars més vulnerables dins de cadascun d’aquests col·lectius pels costos més grans que la transició ecològica els podria suposar». I no només per raons d’equitat, sinó també de pau social: «La necessitat de desplegar aquest tipus de mesures compensatòries també estaria justificada per aconseguir el suficient i imprescindible consens social per portar a terme el profund procés de transformació estructural que l’economia i la societat necessiten abordar en els pròxims anys per enfrontar els importants desafiaments climàtics futurs».

Sectors econòmics

«S’han de desplegar mesures compensatòries per als sectors, empreses i llars més afectades. Aquestes han de tenir un caràcter temporal, ser molt focalitzades i estar acuradament dissenyades. I podrien ser finançades amb els recursos obtinguts per una imposició mediambiental més elevada», aconsella el Banc d’Espanya.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Entre els sectors productius, gairebé el 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle les concentren les manufactures, el sector d’agricultura, ramaderia i pesca, el transport i el subministrament d’electricitat i de gas. Són sectors que, d’altra banda, només representen menys del 25% de la producció (en termes de valor afegit brut) a Espanya. En el cantó oposat, el Banc d’Espanya destaca els relacionats amb la construcció, l’elaboració d’aliments i begudes, l’hostaleria i el turisme, per ser branques d’activitat que amb baixa emissió directa de CO₂ però que, no obstant, produeixen una empremta de carboni relativament elevada, per les emissions que es deriven dels seus vincles amb altres sectors molt més contaminants.

Per al cas d’un nou encariment dels drets d’emissió similar al produït en els tres últims anys (en els quals han passat de 25 a 100 euros per tona de CO₂), el Banc d’Espanya estima una reducció del nivell de PIB de 0,6 punts en tres anys, que podria arribar a 1,3 punts si el sistema s’estén a tots els sectors productius. Sota aquest escenari d’estrès, el Banc d’Espanya assenyala que, després dels energètics, els sectors que es veurien més afectats serien els d’altres productes minerals no metàl·lics, el transport aeri i el del paper, així com el transport marítim, i el d’agricultura, ramaderia i pesca.