La temporalitat en l’ocupació pública arriba a un màxim històric de 32,5%

La taxa de temporalitat en el sector públic va arribar al 32,5% el primer trimestre de 2022, màxim històric des que va començar la sèrie fa dues dècades, superant en més de deu punts la taxa en el sector privat, on la temporalitat era del 22,1% en el mateix període.

La interinitat en les administracions públiques ha passat del 30,4% el primer trimestre de 2021 al 31% a finals d’aquell any i al 32,5% el primer trimestre de 2022, i el nombre total d’empleats públics amb contracte temporal ha arribat a 1,13 milions, segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

Al contrari, la taxa de temporalitat en el sector privat ha caigut gairebé dos punts, passant del 23,9% a tancament de 2021 al 22,1% el primer trimestre, gràcies a l’efecte de la reforma laboral, en vigor des del 31 de desembre, que ha limitat significativament la contractació temporal.

L’augment dels contractes temporals en l’Administració respon, segons explica a Efe la secretària de Polítiques Públiques de FSC-CCOO, Miriam Pinillos, al «retard en les convocatòries de les ofertes d’ocupació pública i en la posada en marxa dels processos d’estabilització en l’ocupació».

La temporalitat no és la mateixa en tots els nivells de l’àmbit públic, ja que és al voltant del 10% en l’Administració General de l’Estat (AGE), per sobre del 30% en les comunitats autònomes i en el 25% en l’administració local, segons les xifres del CSIF.

Bretxa de gènere i d’edat

La temporalitat en el sector públic presenta una bretxa de gènere evident, del 24% per als homes i del 38,5% per a les dones, unes xifres que CSIF atribueix que «sectors com l’educació i la sanitat estan molt feminitzats i són els més afectats per la temporalitat».

Aquesta bretxa s’intensifica entre els menors de 25 anys, amb una temporalitat del 86,7% que escala fins al 92,6% per al cas de les dones menors d’aquesta edat.

Per al CSIF, la bretxa generacional també es deu al funcionament de sectors com la sanitat i l’educació i denuncia que l’accés a àmbits «fonamentals de l’Estat del benestar» moltes vegades es produeix a través d’un contracte de durada determinada.

CCOO afegeix que hi ha una demanda estructural que no cobreixen les ofertes d’ocupació pública, ja que durant anys es va suprimir la taxa de reposició i la càrrega de treball ha augmentat.

Acord per a l’estabilització

La temporalitat és un problema que l’Administració arrossega des de fa dècades, si bé no va superar la barrera del 30% fins al primer trimestre de l’any passat.

Des de 2002, la temporalitat només ha baixat del 20% en sis trimestres entre els anys 2012 i 2014, malgrat que el 2017 el llavors ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, va signar un acord amb els sindicats per reduir la interinitat al 8%.

L’actual Govern s’ha compromès també a reduir la temporalitat en el sector públic amb una llei de mesures urgents aprovada el juliol de 2021 i tramitada com a projecte de llei al Parlament que recull l’acord entre l’Executiu i els sindicats per aconseguir aquest 8% abans de 2025.

El text contempla que les places interines considerades estructurals, unes 300.000, hauran d’estar adjudicades abans del 31 de desembre de 2024, de manera que tots els processos hauran d’estar aprovats i publicats abans de l’1 de juny de 2022 i convocats abans del 31 de desembre de 2022.

Aquest nou procés d’estabilització serà per concurs-oposició per als que fa tres anys que tenen ocupació temporal i ininterrompuda fins al 31 de desembre de 2020 i l’experiència és un element determinant per a la ponderació.

Les places que hagin sigut ocupades de manera temporal i ininterrompuda des d’abans de l’1 de gener de 2016 es convocaran només pel sistema de concurs de manera excepcional.

No superar el procés donarà lloc a l’acomiadament amb una indemnització de 20 dies de les retribucions fixes per any treballat, tot i que no es compensarà econòmicament als qui no participin en el procés selectiu.

Per evitar el mateix problema en el futur, la llei estableix que les vacants només es cobriran amb personal interí quan no sigui possible fer-ho amb funcionaris de carrera i per un termini màxim de tres anys.

Els sindicats demanen compromís i voluntat

Malgrat l’aprovació de la llei, Pinillos (CCOO) considera que «moltes administracions» encara no han complert el procés d’estabilització, tot i que assegura que «si compleixen, sens dubte, al final del procés l’any 2024 es complirà l’objectiu d’acabar amb la xacra que suposa la temporalitat».

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

La secretària d’Acció Sindical d’UGT Serveis Públics, Isabel Araque, entén que és fonamental, un cop el decret llei ha sigut aprovat, que les administracions tinguin «la voluntat de voler acabar d’una vegada per sempre amb la temporalitat».

Fonts de Funció Pública han recordat a Efe que és cada administració (estatal, autonòmica o local) la que convoca les proves corresponents als seus propis cossos o escales de personal i la que ha de complir amb la llei, sense que de moment tinguin la dada de quantes places d’estabilització s’han convocat ja.