Catalunya alenteix la seva transició cap a l’energia verda

«Estem contents perquè desapareix la possibilitat d’una moratòria» (una cosa que reclamava la CUP malgrat que Catalunya se situa a la cua de potència verda instal·lada), però alhora estem preocupats perquè no s’agilitzaran projectes», afirma Jaume Morron, gerent de la patronal EolicCat. Des del 17 de maig, s’ha practicat una moratòria de facto, ja que amb prou feines s’han tramitat projectes a través de la ponència creada pel decret del 2019 per avaluar amb caràcter previ cada projecte, normativa que ara el Govern modifica i aprovarà probablement aquest dimarts. La paràlisi del sector a Catalunya acumula més d’una dècada.

Notícies relacionades

Barcelona és la connexió més afectada per la retallada de 36 rutes de Ryanair

Les grans empreses busquen regular les relacions per evitar conflictes d’interès

A més, a partir del 24 d’abril es podria produir una allau de plets contra la Generalitat, perquè a partir d’aquesta data decauen els projectes sobre els quals l’Administració no s’ha pronunciat ni ha emès la declaració d’impacte mediambiental, cosa que significa que perdran els seus drets de connexió a la xarxa, segons afirmen des de l’Observatori d’Energies Renovables de Catalunya. Això els obligaria a partir de zero, en cas de voler seguir amb el projecte. A Catalunya, més de 4.000 megawatts (MW) d’energies renovables, el quàdruple de la potència instal·lada fins a l’actualitat, es troben en aquesta situació, segons l’Observatori. L’objectiu per al 2030 és arribar a més de 5.200 en eòlica, davant els 1.271 actuals; i a 6.279 de solar fotovoltaica, davant els 344 actuals, cosa que, al ritme actual, queda molt lluny, destaca el sector.

El pla de l’Executiu català aposta per un pes més elevat de la societat, és a dir, el territori, en la decisió sobre la implantació d’energies renovables a l’establir que s’accelerin els tràmits si es compta amb el recolzament del 50% dels propietaris dels terrenys i fins i tot més celeritat si s’arriba al 85%. També imposa la possibilitat de participació al món local perquè aquest assumeixi almenys el 20% de la propietat del projecte o del seu finançament i l’objectiu de crear una empresa pública generadora d’energia. El problema és que impulsar les instal·lacions de fins a 50 MW, sobre les que té competències la Generalitat, no n’hi ha prou per assolir els objectius de descarbonització i hi ha promotors que han optat per sumar projectes perquè el tràmit passi directament l’administració central i les directrius de la Generalitat quedin, d’aquesta manera, en paper mullat, adverteix el sector.