Sector estratègic

Catalunya alenteix la seva transició cap a l’energia verda

El sector lamenta que els plans del Govern seguiran sense agilitzar els projectes de renovables

Catalunya alenteix la seva transició cap a l’energia verda
2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un total de 33 mesos (més a prop de tres que de dos anys) és el que triga a tramitar-se un parc eòlic a Catalunya, des de la data en què l’Administració admet el projecte fins que es porta a terme la imprescindible declaració d’impacte ambiental. Aquest període de temps és un 57% superior als 22 mesos que estableix el reial decret llei 23/2020. El full de ruta anunciat dimecres passat pel president Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà; que es recolza a prioritzar les comunitats de producció locals i crear una companyia pública, ha fet saltar les alarmes del sector.

«Estem contents perquè desapareix la possibilitat d’una moratòria» (una cosa que reclamava la CUP malgrat que Catalunya se situa a la cua de potència verda instal·lada), però alhora estem preocupats perquè no s’agilitzaran projectes», afirma Jaume Morron, gerent de la patronal EolicCat. Des del 17 de maig, s’ha practicat una moratòria de facto, ja que amb prou feines s’han tramitat projectes a través de la ponència creada pel decret del 2019 per avaluar amb caràcter previ cada projecte, normativa que ara el Govern modifica i aprovarà probablement aquest dimarts. La paràlisi del sector a Catalunya acumula més d’una dècada.

Notícies relacionades

A més, a partir del 24 d’abril es podria produir una allau de plets contra la Generalitat, perquè a partir d’aquesta data decauen els projectes sobre els quals l’Administració no s’ha pronunciat ni ha emès la declaració d’impacte mediambiental, cosa que significa que perdran els seus drets de connexió a la xarxa, segons afirmen des de l’Observatori d’Energies Renovables de Catalunya. Això els obligaria a partir de zero, en cas de voler seguir amb el projecte. A Catalunya, més de 4.000 megawatts (MW) d’energies renovables, el quàdruple de la potència instal·lada fins a l’actualitat, es troben en aquesta situació, segons l’Observatori. L’objectiu per al 2030 és arribar a més de 5.200 en eòlica, davant els 1.271 actuals; i a 6.279 de solar fotovoltaica, davant els 344 actuals, cosa que, al ritme actual, queda molt lluny, destaca el sector.

El pla de l’Executiu català aposta per un pes més elevat de la societat, és a dir, el territori, en la decisió sobre la implantació d’energies renovables a l’establir que s’accelerin els tràmits si es compta amb el recolzament del 50% dels propietaris dels terrenys i fins i tot més celeritat si s’arriba al 85%. També imposa la possibilitat de participació al món local perquè aquest assumeixi almenys el 20% de la propietat del projecte o del seu finançament i l’objectiu de crear una empresa pública generadora d’energia. El problema és que impulsar les instal·lacions de fins a 50 MW, sobre les que té competències la Generalitat, no n’hi ha prou per assolir els objectius de descarbonització i hi ha promotors que han optat per sumar projectes perquè el tràmit passi directament l’administració central i les directrius de la Generalitat quedin, d’aquesta manera, en paper mullat, adverteix el sector.