Les nuclears es planten i es neguen a pagar els 3.500 milions extres del nou pla per desmuntar-les

La indústria nuclear adverteix el Govern central que no està disposat a pagar més del que fins ara estava previst per finançar el tancament de les centrals i gestionar els seus residus radioactius. La proposta del nou Pla General de Residus Radioactius (PGRR) de l’Executiu contempla un sobrecost d’entre 1.400 i 3.500 milions d’euros en relació amb l’estimat prèviament, i les nuclears es neguen a assumir aquestes despeses addicionals.

«No pagarem més del que vam acordar amb el Govern. Els costos previstos en el PGRR han pujat molt i no sabem per què. No és admissible que ara ens vulguin fer pagar més», sentencia Ignacio Araluce, president de Fòrum Nuclear, la patronal del sector que agrupa les grans elèctriques propietàries de les centrals nuclears i desenes d’empreses lligades a la indústria atòmica.

El Govern central va pactar el 2019 amb les grans elèctriques un calendari per al tancament progressiu de totes les centrals espanyoles que conduirà a l’apagada nuclear total al país. L’acord amb Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP contempla la clausura esglaonada de les plantes entre el 2027 i el 2035 i també incloïa una pujada màxima del 20% de la taxa que paguen les companyies en funció de l’electricitat produïda (actualment 7,98 euros per cada megawatt hora generat) per finançar la gestió dels residus radioactius i les despeses de desmuntar les centrals.

Amb aquesta pujada estava previst que es cobrissin les despeses de desmantellar les centrals nuclears després del seu tancament i tots els treballs de tractament i emmagatzematge de les escombraries radioactives. Unes despeses que Endesa, la societat pública encarregada de la gestió de residus radioactius, va estimar al seu primer esborrany de PGRR de fa dos anys en 23.044 milions d’euros fins a l’any 2100.

En la nova proposta de Pla de Residus elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica eleva l’estimació de costos entre els 24.435 milions (si es construeix un sol cementiri de residus nuclears centralitzat) i els 26.560 milions d’euros (si s’opta pels set magatzems repartits per Espanya, un a cada central nuclear).

«Les despeses ara estan per sobre de les previstes quan vam segellar el pacte. Vam firmar l’acord i ens vam comprometre a funcionar uns anys concrets, amb uns costos concrets i pagant unes taxes concretes», argumenta Araluce. «No suportarem un cost més gran. Els treballs de desmantellament els correspon fer-los a l’Estat. A nosaltres només ens demanen pagar. I no pagarem més».

Des del sector nuclear es tem que aquests costos addicionals suposin un increment de les taxes i impostos que les centrals ja assumeixen ara i que, segons les companyies, impedeixen la rendibilitat de les plantes. «No podem operar a pèrdues. Es pot fer una temporada, però no durant 10 anys», indica el president de Fòrum Nuclear, que defuig de moment el debat sobre l’ampliació de la vida de les centrals.

Des del Partit Popular, la CEOE i diferents sectors econòmics s’ha anat defensant reobrir el debat sobre el calendari de tancament de les centrals i ampliar els terminis de funcionament mentre sigui una realitat el desplegament massiu de les renovables. Fòrum Nuclear insisteix a no pronunciar-se públicament. «Tenim un acord i nosaltres el complim... de moment. Si es vol reobrir el debat no es pot esperar gaire, caldrà fer-ho en un o dos anys com a màxim», adverteix Araluce.

Un sol cementiri, no set

Els plans del Govern central són mantenir el tancament gradual i escalonat dels set reactors espanyols ara operatius acordat el 2019 amb les grans elèctriques, i que contempla que Almaraz I tancarà el 2027, Almaraz II el 2028, Ascó I el 2030, Cofrentes el 2030, Ascó II el 2032, Vandellòs II el 2035 i Trillo també el 2035. El Govern central ha llançat el procés per actualitzar el full de ruta a molt llarg termini sobre què fer amb els residus radioactius, com fer els desmantellaments de les centrals i quant costarà gestionar les dues tasques.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica contempla dues alternatives sobre què fer amb els residus nuclears del país durant els pròxims 60 anys. Una, mantenir el pla de construir un sol cementiri nuclear centralitzat temporal que hauria d’estar a punt el 2030. Una altra, instal·lar set magatzems temporals descentralitzats en cadascuna de les centrals nuclears. I sigui quina sigui l’opció temporal per a les pròximes dècades que s’elegeixi, posteriorment es construirà un magatzem geològic profund (AGP) perquè estigui operatiu el 2073 i que guardi per sempre els rebutjos.

Des de Fòrum Nuclear es rebutja l’opció de construir set magatzems per tot el país. D’una banda, perquè encara és més costosa (2.100 milions més) i, d’una altra, perquè deixar els residus durant 60 anys als emplaçaments de les actuals centrals nuclears impedirà llançar projectes industrials substitutius per crear ocupació i rellançar l’economia local després del tancament de les plantes.