El cost del lloguer segueix a l’alça i ja es menja el 54% del sou dels catalans

El preu del lloguer continua creixent i any a any devora una porció més elevada del sou dels catalans. Segons l’última edició de l’informe anual d’Infojobs i Fotocasa, un treballador a Catalunya dedica de mitjana el 54% de la seva nòmina a costejar la vivenda de lloguer. Una proporció creixent i que situa els catalans com els espanyols que més part del seu sou dediquen a l’arrendament, per sobre d’altres zones amb el sòl tensionat, com Madrid (49%), les Balears (49%) i Euskadi (50%). Una dada negativa de l’informe d’aquest any és que Catalunya va en direcció contrària a la del conjunt d’Espanya, ja que mentre a la majoria de la resta de territoris els preus del lloguer han rebaixat molt tènuement la seva alça, a les províncies catalanes, especialment a Barcelona, han continuat creixent.

L’equació és senzilla: el preu del lloguer cada dia és més alt i fa una dècada que els sous estan estancats. Resultat: els treballadors cada any dediquen una porció més gran de la seva nòmina a pagar el sostre i els queda menys per estalviar, invertir, pagar l’educació dels seus fills, gastar en oci o anar-se’n de vacances, entre moltes altres coses. Si l’actual inflació suposa un problema puntual però de pes per a la butxaca dels treballadors, fa anys que el preu de la vivenda és una llosa cada vegada més pesant.

Segons les primeres dades disponibles d’Infojobs i Fotocasa, el 2016 un català dedicava de mitjana el 46% del sou a pagar l’arrendament. I, des d’aleshores, aquest tros del pastís ha anat creixent i creixent fins al 54% actual. Els salaris a Catalunya estan en 2.073 euros bruts al mes (12 pagues), davant un arrendament mitjà (d’un pis de 80 metres quadrats) que val 1.125 euros al mes. A l’altra cara de la moneda, sempre segons les dades d’Infojobs i Fotocasa, es troba Extremadura, on amb un lloguer mitjà de 445 euros i un sou de 1.885 euros bruts (12 pagues), els seus habitants ‘només’ dediquen el 21% del seu salari a costejar-se el sostre.

Al conjunt d’Espanya, aquest percentatge va retrocedir lleument, i va passar del 41% al 40%, a causa del fre de la demanda de pisos forçat inusualment per la pandèmia. «Aquest percentatge destinat al pagament del lloguer està molt per sobre del que recomanen els òrgans de control europeus i, malgrat el lleuger descens, ens trobem en nivells molt poc assumibles als quals les famílies o els joves independents no poden fer front», adverteix la directora d’estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos.

La diferència està en el lloguer, no en el salari

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

Barcelona és, amb Guipúscoa, la província més prohibitiva de tot Espanya, on el salari mínim interprofessional no dona per llogar una vivenda de 80 metres quadrats, que costa 1.201 euros al mes. En aquesta els veïns dediquen, de mitjana, el 57% del seu sou a l’arrendament. Les dades dels portals del grup Adevinta assenyalen en la mateixa línia que altres fonts, com l’informe d’aquest any de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Segons el mateix, els costos de mantenir una llar –ja sigui de lloguer o de compra– consumeixen el 45,2% dels ingressos d’un barceloní.

La principal diferència a Catalunya entre viure a Lleida, Tarragona, Girona o Barcelona no és tant el sou, sinó el cost del lloguer. Segons les dades d’Infojobs, les diferències salarials entre els territoris catalans són de matís, ja que entre el sou més alt (Barcelona, 2.105 euros) i el més baix (Lleida, 1.878 euros) és de 227 euros, mentre que en el lloguer (Barcelona, 1.201 euros; davant Lleida, 566 euros) és de més del doble: 635 euros. És a dir, els treballadors de Lleida, Tarragona i, en menor mesura, Girona guanyen gairebé el mateix que a la capital catalana però paguen molt menys de lloguer, el que els permet tenir més sou a final de mes per dedicar-lo a altres menesters i la seva qualitat de vida.