Austràlia denuncia Facebook per lucrar-se amb estafes amb criptomonedes

Problemes per a Facebook a Austràlia. L’organisme regulador del país oceànic ha demandat Meta, l’empresa matriu propietària de la xarxa social, perquè no ha fet prou per retirar els anuncis d’estafes en què apareixien celebritats promocionant la inversió en criptomonedes.

La Comissió Australiana de la Competència i el Consumidor ha al·legat davant el tribunal federal australià que aquests anuncis continuaven apareixent a la plataforma, fins i tot després que els personatges públics que hi apareixen denunciessin que la seva imatge estava sent utilitzada sense el seu consentiment. Alguns d’ells també estan portant Meta davant els tribunals per aquesta mateixa raó.

El regulador acusa Facebook d’haver «col·laborat o participat a posta en conductes i representacions falses o enganyoses» al permetre la publicació d’anuncis enganyosos de criptomonedes que tindrien un impacte perjudicial en els consumidors, els usuaris de la xarxa social.

Estafes «incalculables»

Notícies relacionades

El bitcoin aterra a l’aeroport d’Alacant-Elx amb un caixer de divises digitals

La marca d’espardenyes Toni Pons creix amb el rumb posat en els 27 milions d’euros de facturació

La demanda assenyala que aquestes presumptes estafes van començar el 2019 amb la publicació de notícies falses en què s’instava els lectors a invertir en esquemes fraudulents de criptomonedes. L’organisme regulador australià afegeix que els afectats en van patir una «pèrdues incalculables». A un usuari li van arribar a extreure fins a 477.000 dòlars (més de 432.000 euros). Meta s’hauria lucrat amb aquestes estafes, generant «ingressos substancials» amb la publicació d’anuncis fraudulents.

L’ús de criptomonedes com Bitcoin o Ether és cada vegada més habitual, especialment entre joves que ho veuen com un mecanisme d’inversió per guanyar diners de manera fàcil. L’any passat la seva popularitat es va disparar i molts van aprofitar aquesta febre de l’or digital per llançar tota mena d’estafes amb què robar els diners de petits inversors. L’any passat aquestes estafes van arribar a un volum de més de 14.000 milions de dòlars (uns 12.700 milions d’euros), un màxim històric.