Fenomen digital

¿Què és la web3? Com el cripto pot canviar internet (o no)

  • Entusiastes del ‘blockchain’, les criptomonedes i els NFT defensen que permetran als usuaris reprendre el control de la xarxa i obrir noves vies de negoci

  • Els crítics denuncien que el model descentralitzat és inefectiu, poc segur, proliferen les estafes piramidals i suposa un malbaratament energètic

5
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquest 2021 ha servit per consolidar dins del sector tecnològic una idea que cada vegada tindrà més ressò a tot el món: la web3. I és que, tot i que el terme no es popularitzi més enllà dels cercles especialitzats, el que significa pretén transformar internet i crear un nou món digital que conquereixi encara més les nostres vides. El seu potencial pot ser revolucionari, però també aixeca molts dubtes, així que anem per parts.

Internet és un dels avenços tecnològics més grans de la història. El 1989, fa 32 llargs anys, es va posar en marxa la World Wide Web, les tres inicials que canviarien la manera en què observem i comprenem el món. En la seva etapa pionera, la xarxa va ser «un mitjà col·laboratiu, un lloc on llegir», com la va definir el seu inventor, el científic britànic Tim Berners-Lee. La majoria d’usuaris eren simples consumidors de pàgines webs estàtiques i blocs personals en un ecosistema descentralitzat i amb protocols oberts on els que tenien el coneixement podien allotjar servidors i crear aplicacions, com va passar amb Emule, Napster o BitTorrent.

Aquell període es va conèixer com la Web 1.0 i va acabar el 2004, quan l’aparició de les xarxes socials va inaugurar l’anomenada Web 2.0. Aquestes plataformes van obrir la porta a l’actual internet d’interacció social i van democratitzar la publicació de continguts. No obstant, a canvi es va centralitzar la presa de decisions en empreses com Google o Facebook, que han explotat les nostres dades i la nostra privacitat per convertir-se en gegants tecnològics amb més poder que estats sencers. Tot el que fem passa abans per les seves mans.

¿Revolució a internet?

És en aquest punt que diferents veus del sector han profetitzat el canvi cap a una nova fase d’internet que barregi la funcionalitat actual amb el caràcter descentralitzat dels primers anys. Aquesta idea es coneix com Web3 i pretén ser un espai virtual en el qual els usuaris puguin connectar-se i intercanviar béns sense necessitat de mitjancers. Exactament això és el que permet la tecnologia blockchain, una xarxa on la informació s’emmagatzema de forma segura entre totes les seves parts.

Potser tot això et soni massa teòric, però segur que has sentit parlar molt més de les aplicacions pràctiques d’aquesta fase. Tota aquesta infraestructura és la que sustenta les criptomonedas que, com Bitcoin o Ethereum, permeten les transferències entre parts sense la necessitat d’un banc o un ens regulador. També sustenta els anomenats Tokens No Fungibles (NFT), que permeten certificar la propietat sobre béns digitals.

Tot això s’ha convertit en el mantra que prediquen grans companyies tecnològiques, inversors en capital risc i altres entusiastes del món cripto. Aquesta, diuen, serà la columna vertebral de la internet que es desplegarà durant els pròxims 15 anys i que aflorarà una economia virtual multimilionària que influirà en múltiples sectors i aspectes de la nostra vida. Després de dos anys en què la pandèmia ens ha obligat a digitalitzar el treball i les relacions socials, la passió per aquesta febre de l’or virtual s’ha disparat, passant del nínxol a ser un fenomen global (de moment tant o més social que tècnic).

En els seus inicis, molts van pensar que la xarxa havia d’estar en mans dels usuaris, no de grans corporacions, i funcionar de forma més democràtica. ¿T’imagines poder votar per modificar el funcionament de Facebook o Google? ¿O tenir una criptomoneda pròpia amb què cobrar pels continguts que publiques, en lloc de dependre de les plataformes i la seva publicitat? Ara, els profetes de la Web3 han recollit aquesta visió fundacional idealista, cooperativa i de caires llibertaris. I la seva promesa ha entusiasmat molta gent. Aquest 2021 la inversió global en les tecnologies blockchain s’ha quintuplicat i al setembre ja superava els 13.342 milions d’euros. Els NFT han mogut uns 24.000 milions, segons Chainalysis.

Estafes, atacs cibernètics i impacte ecològic

No obstant, també hi ha molta desconfiança entorn d’aquestes promeses. Les veus crítiques contra el moviment cripto denuncien que es tracta d’un esquema Ponzi, una estafa piramidal en la qual pocs es lucren enganyant una gran quantitat de petits inversors. Entre els promotors més grans de la Web3 hi ha membres de l’elit tecnològica com Jack Dorsey, que recentment va deixar la direcció de Twitter per dedicar-se a l’ecosistema blockchain, o l’inversor en capital risc Marc Andreessen. Altres jerarques de Silicon Valley. El fet que aquests personatges promocionin un món en el qual tenen invertit part de la seva fortuna fa arquejar les celles.

Sigui o no una estafa, el que queda clar és que hi ha oportunistes que veuen en aquest ‘boom’ una oportunitat per seduir i enganyar ingenus. Al novembre, els autors d’una criptomoneda basada en la sèrie ‘El juego del calamar’ van aconseguir disparar el seu valor per després robar gairebé tres milions d’euros als que hi havien invertit.

Els crítics també adverteixen que en una internet sense mediadors no hi ha ni garanties de protecció ni seguretat per als usuaris. En paral·lel a la popularitat dels actius digitals, també s’han disparat els atacs cibernètics contra aquest creixent negoci. A l’agost, uns delinqüents informàtics van penetrar en una plataforma de blockchain i van robar 600 milions de dòlars. En el que va de desembre, tres atacs contra companyies de la Web3 han servit per robar 400 milions de dòlars més.

Notícies relacionades

Altres crítics com el programador Stephen Diehl asseguren que, de moment, els sistemes descentralitzats –que requereixen de milers d’ordinadors connectats i treballant permanentment– són massa lents, cars i poc funcionals. A més, també apunten que són una despesa energètica inútil. I és que la divisa virtual més popular, Bitcoin, consumeix més energia que països sencers com l’Argentina.

Els impulsors de la Web3 no ho veuen així, ja que asseguren que la seva alternativa és més sostenible que el sistema financer actual i que, tot i que desafortunades, aquestes estafes formen part de la seva primera fase de desenvolupament tecnològic. Sigui el futur d’internet o un simple miratge, aquest debat il·lustra la preocupació per l’actual estat de la xarxa.