La productivitat i el consum creixen a menor ritme que l’economia a Catalunya

L’economia catalana creix a bon ritme, però no de forma saludable. Si bé el PIB per càpita de la comunitat (indicador que representa el nivell de vida mitjà dels seus habitants) està a menys de tres punts de recuperar els nivells precovid, el consum privat està encara un 5% inferior, la productivitat ha retrocedit respecte a l’any passat fins a quedar-se a un 2,3% dels nivells del 2019, i la mitjana salarial s’allunya cada vegada més de les xifres europees, així com la despesa pública en educació o en i+D. «La volatilitat extrema de la nostra economia (perdre competitivitat i recuperar-la a costa d’incrementar els nivells d’atur, per exemple) és la que posa en entredit la qualitat del model de creixement», sintetitza el responsable d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramón Rovira.

L’entitat ha actualitzat aquest dimecres el seu indicador de progrés i benestar (IPB), un índex amb el qual pretén anar més enllà de l’anàlisi del producte interior brut (PIB) de la comunitat i entendre si el creixement econòmic reverteix de forma positiva en la ciutadania. D’acord amb les conclusions en relació amb el tram final del 2021, que es compara, al seu torn, amb el nucli dur de la Unió Europea (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica), Catalunya té diverses tasques pendents en aquest sentit.

La primera, econòmica. «El xoc que vam tenir [per la covid] en termes de PIB va ser brutal, en canvi malgrat que la recuperació ha sigut igual de ràpida, encara no hem tornat als nivells que teníem abans de la pandèmia», ha introduït Rovira. A més, «el consum privat no ha tingut un comportament tan positiu» com el PIB per càpita, ha afegit, apuntant que si aquesta evolució «no es tradueix en consum privat o inversió pública significa que no està fent la seva funció».

Educació i tecnologia

La qüestió és que en paral·lel hi ha altres tants reptes a nivell social i tecnològic, i també en termes de benestar. En aquest sentit, la despesa pública per estudiant de les principals economies europees supera per molt el que dediquen Catalunya i Espanya, i el seu increment és molt més gran. També la inversió en i+D, que va créixer lleugerament l’any de l’arribada de la pandèmia només per l’alteració estadística que va provocar la intensa caiguda del PIB.

Finalment, l’economia catalana es manté per sobre del gruix econòmic de la UE quant a la distància entre les rendes més altes i les més baixes, té més llars amb tots els seus ocupants a l’atur que abans de la pandèmia i una bretxa salarial entre la població jove estancada. 

Crisi energètica

Notícies relacionades

El pacient zero de la nova crisi immobiliària

¿Què passa amb el descompte de la gasolina? Aquest país ja ha pres una decisió

I malgrat que aquest panorama semblava cridat a millorar a mesura que l’impacte de la pandèmia fos menor, ara afronta les conseqüències de la inflació (que redueix poder adquisitiu dels treballadors) i de la guerra i Ucraïna, que, en paraules de la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, «agreuja» la radiografia mostrada. Aquesta directiva ha reclamat, en aquest sentit, ajudes directes o exempcions fiscals que frenin l’escalada dels preus de l’energia. «La situació ha arribat a uns nivells insostenibles per a moltes empreses, sobretot en les petites i mitjanes», ha afirmat Roca, que ha posat part de la solució sobre les energies renovables.

De fet, l’última vegada que la Cambra va analitzar el seu IPB, va posar el focus en el dèficit català en aquest sector, una situació que ha tornat a acusar aquest dimecres. «L’escalada planteja una lògica molt perversa: hi ha molts perdedors i només uns quants guanyadors, que són els elèctrics», ha conclòs.