L’ONU alerta que la guerra pot augmentar el preu dels aliments un 22%

Les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna poden sentir-se en forma de gana per a milions de persones que viuen a milers de quilòmetres de les nacions enfrontades.

En una anàlisi detallada de tots els riscos que implica la guerra entre les dues superpotències agrícoles, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les seves sigles en anglès) descriu un panorama d’augments de preus que causaria, en les seves simulacions, que «el nombre global de persones malnodrides pugui augmentar entre 8 i 13 milions el 2022 i 2023, amb els increments més pronunciats a la regió d’Àsia-Pacífic, seguida de l’Àfrica Subsahariana i Pròxim Orient i Nord de l’Àfrica».

L’informe recorda que els països enfrontats figuren entre els principals exportadors de blat, blat de moro, colza, pipes i oli de gira-sol, i a més Rússia és el subministrador número u del món de fertilitzants nitrogenats, i el de fertilitzants fosfatats i potàsics. Tots són productes, recorda la FAO, dels quals depenen molts països en desenvolupament. Una caiguda en el subministrament des de la regió del mar Negre «només podria veure’s compensada de forma parcial per altres proveïdors el 2022 i 2023», fet que podria «augmentar els preus internacionals dels aliments i els pinsos entre un 8% i un 22% per sobre dels ja elevats nivells actuals».

Destrucció i bloqueig

La FAO constata que la guerra ja ha causat greus disrupcions a Ucraïna que poden anar a més pels danys a les infraestructura de transport terrestre i marítim, i a més «el conflicte pot fer impossible als agricultors atendre els seus cultius»: els seus càlculs estimen que «entre un 20% i un 30% de les àrees de cereals d’hivern, blat de moro i gira-sol d’Ucraïna no podran sembrar-se o recollir-se en la temporada 2022 i 2023». Del costat rus, «pesa molta incertesa sobre les futures exportacions [...] en vista de les dificultats en les vendes que poden presentar-se com a resultat de les sancions econòmiques imposades sobre el país».

El document examina també les conseqüències per a l’agricultura i l’alimentació del repunt dels preus de l’energia causat pel conflicte: augmenta el preu dels aliments per ser un component fonamental de les tasques agrícoles i dels fertilitzants, i també perquè desvia productes com el blat de moro o la canya de sucre de l’ús alimentari a la producció de bioenergia. Les conseqüències monetàries de la guerra també afecten l’alimentació, no només per la caiguda del ruble rus i de la grivna ucraïnesa per a aquests països, sinó també perquè l’apreciació del dòlar encareix les compres d’aliments als països en desenvolupament.

Mercats oberts

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Davant aquest panorama desolador, la FAO recomana als països afectats per les conseqüències del conflicte que mesurin molt bé les seves accions pels seus «possibles efectes perjudicials en els mercats internacionals». Singularment, demana a la resta de països que evitin les restriccions en les exportacions de productes agrícoles, perquè «exacerben la volatilitat en els preus, limiten la capacitat d’amortiment dels mercats mundials i tenen impacte negatiu a mitjà termini». 

L’organització també fa una crida a la protecció de les collites i de la resta del sector i indústria agroalimentària a la zona en conflicte i a la preservació de les seves cadenes de subministrament i del comerç internacional d’aliments i pinsos, i insta els països que depenen de les exportacions russes i ucraïneses a diversificar les seves fonts d’aprovisionament. També exigeix als països que rebin refugiats de la guerra que adeqüin el seu sistema d’atenció social per protegir-los i que aixequin les restriccions legals per facilitar el seu accés a treballs i ajudes.