La guerra eleva la despesa en combustible per als avions un 30%, segons Airbus

El sector de la indústria aeronàutica no passa el seu millor moment. Després de la pandèmia del coronavirus, que va reduir els moviments i va deixar a terra a la major part d’aeronaus, quan semblava que la recuperació es consolidava, la invasió de Rússia a Ucraïna ha disparat el preu de l’energia. «La despesa en combustible ha augmentat un 30% respecte al 2019 pel conflicte», ha assegurat l’actual president d’Airbus Espanya,  Alberto Gutiérrez, aquest dijous en un acte organitzat per la patronal CEOE.

L’empresa està «analitzant les conseqüències» del tancament de l’espai aeri rus, que de moment es tradueix en un augment dels temps de vol entre Europa i Pequín (Xina) de dues hores i de cinc entre Hèlsinki (Finlàndia) i Tòquio (Japó), però sense gairebé conseqüències sobre la demanda.

Sobre el seu negoci, l’impacte li arriba directament, a través dels seus clients, com l’aerolínia Aeroflot, a qui ha interromput les entregues i pel centre d’enginyeria que té a Moscou, l’activitat de la qual ha paralitzat després de les sancions dels Estats Units i la Unió Europea. La companyia, que analitza la situació dels seus empleats a Rússia «cas a cas», busca actualment «fonts alternatives» de subministrament i de processos de producció.

La crisi derivada de la pandèmia del coronavirus va paralitzar els moviments i va suposar una caiguda de la facturació per a la companyia del 20%, tant a Espanya –-on va facturar 5.000 milions d’euros– com a nivell global –-amb uns ingressos de 52.000 milions d’euros–. Però el sector es comença a recuperar ja, segons Gutiérrez, amb un 75% de vols intraeuropeus respecte als del 2019. No obstant, l’actual crisi per la guerra comença a deixar-se notar en els vols internacionals, que la setmana passada es van reduir un 2%, tot i que en aquest cas encara estan al 32% de la quantitat del 2019.

Notícies relacionades

Santa Bárbara va prestar 455 milions a General Dynamics per a plans globals

El Govern ultima el pla per desmantellar Almaraz

«Mentre la crisi del 2019 va ser fonamentalment de demanda i la nostra percepció és que estem començant a sortir, ara l’impacte creixent es produeix en els subministraments i en les provisions. El problema actual és com ser capaços de respondre a aquesta demanda creixent», ha expressat Gutiérrez. Precisament, des del punt de vista del subministrament, ha advertit que Europa és «altament dependent de països aliens» a determinats productes, fonamentals per al procés industrial. És el cas del zinc, el silici, el níquel o el magnesi, fonamentals per a l’alumini lleuger i que s’importen de països com Indonèsia, Rússia o la Xina, sense alternativa al Vell Continent. «Si no hi ha autonomia de matèries primeres no hi ha autonomia estratègica. Tenir sobreinventari i sobreprotecció cobra valor, també elements com «just in time» i evitar els punts de la cadena sense alternatives», ha afegit.

Gutiérrez també ha destacat la necessitat de deixar de dependre d’altres països en l’àmbit energètic –-amb l’impuls a combustibles alternatius, com l’hidrogen, que permetin independència– així com a nivell tecnològic –-identificant «tecnologies claus de futur»–. En aquest sentit, ha recordat que Airbus és l’empresa que més patents europees genera a l’any. «La mida importa. La lliçó apresa amb la covid no és fugir de la deslocalització sinó que la globalització cal fer-la amb prudència. La globalització ens va permetre sortir de la crisi del 2008, al poder accedir a altres països i també a un talent que no teníem i ens va fer competitius», ha afegit.