França asseu al banc dels acusats Deliveroo i el seu model dels falsos autònoms

El primer judici penal contra la «uberització» de l’economia a França. Deliveroo i tres exdirectius de la multinacional britànica es van asseure aquest dimarts al banc dels acusats del Tribunal Correccional de París. Fins al 16 de març seran jutjats pel «treball camuflat» dels seus repartidors de menjar als quals obligaven a treballar com a autònoms, tot i que disposaven d’exigències laborals semblants a les dels assalariats. Sens dubte, és un procés judicial seguit de prop per totes aquelles empreses, com Uber, Glovo o d’altres, que abusen de l’estatut dels autònoms per evitar pagar als seus treballadors les cotitzacions socials, les vacances o donar-los dret a l’atur.

Segons la fiscalia, que va coordinar la investigació originada per un contundent informe de la inspecció laboral, resulta una evidència «el vincle de subordinació» entre Deliveroo i els seus treballadors. La plataforma de repartició de menjar «va recórrer a milers de treballadors sota un pretext estatut d’autònoms a través de contractes comercials, malgrat que estaven sotmesos a un vincle de subordinació jurídic permanent», afirma la interlocutòria. En el procés es jutjarà el funcionament de l’empresa entre el 2015 i el 2017. Un centenar de repartidors s’han presentat com a parts civils.

Horaris fixos i sancions per rebutjar una comanda

Horaris fixos i sancions per rebutjar una comandaCreada el 2013 al Regne Unit, Deliveroo va desembarcar a França dos anys després. Malgrat presentar-se com una empresa d’«economia col·laborativa» i que només posava en contacte restaurants amb repartidors, en els seus primers anys va desenvolupar un estricte model laboral. Es pressionava els repartidors perquè portessin l’uniforme blau turquesa del grup, es traguessin el casc i la motxilla davant dels clients i esperessin 15 minuts davant de cada domicili. També havien de respectar els horaris fixats amb tres dies d’antelació. Si rebutjaven una comanda, els sancionaven. Fins i tot determinaven el moment del dia en què havien de treballar en funció del seu rendiment, calculat a través de la geolocalització.

Malgrat totes aquestes restriccions, eren considerats com a autònoms. D’aquesta manera, Deliveroo, que cotitza a la borsa i que el 2021 va registrar fins a 300 milions de comandes al món, es va estalviar 6,4 milions de cotitzacions socials el 2015 i el 2016 a França, segons l’informe de la inspecció laboral gal·la, revelat pel diari digital Mediapart. Llavors, comptava amb 2.200 repartidors, actualment en disposa de 22.000 al país veí, després de l’auge de les comandes a domicili amb la pandèmia.

Advertència a les empreses «que abusen dels autònoms»

Advertència a les empreses «que abusen dels autònoms»«Avui és el judici de Deliveroo, però es tracta sobretot d’una advertència a totes aquelles empreses que funcionen amb el mateix principi i abusen de l’estatut d’autònom», va assegurar a l’AFP l’advocat Kevin Mention, que representa 70 repartidors. «Deliveroo treballa amb repartidors autònoms perquè volen exercir la seva activitat d’aquesta manera. Això els dona una flexibilitat de què no podrien disposar en una relació salarial», es va defensar l’empresa en un comunicat.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

«Aquest judici cobreix fets del 2015 al 2017, en els inicis de la plataforma», va afirmar Melvina Sarfati El Grably, directora general de Deliveroo a França, en una entrevista recent al diari Le Parisien. Va defensar que les condicions dels seus repartidors havien millorat en els últims anys, un canvi motivat per la pressió de sentències judicials. La Cort de Cassació, la instància judicial francesa més gran, ja s’ha pronunciat dues vegades en contra d’aquest model dels falsos autònoms. El març del 2020, va considerar «fictici» l’estatut d’autònom d’un conductor d’Uber.

La incipient pressió judicial i legal contra la mal anomenada «economia col·laborativa» es tracta d’un fenomen que va més enllà de França. A Espanya, després de l’entrada en vigor de la ‘llei rider’, que regula la relació entre repartidors i les plataformes, Deliveroo va anunciar que deixaria d’operar al país. A Suècia i Dinamarca es van firmar convencions col·lectives per oferir una millor protecció a aquests empleats uberitzats. I al Regne Unit, després d’una sentència del Suprem, Uber va acceptar considerar els seus conductors com a «assalariats».